Dimecres, 20 de Novembre de 2024
La propietària abandona el projecte d'obrir a Madrid i es vol centrar en Catalunya
El club Bagdad és un dels locals més emblemàtics de Barcelona
Cedida
Aquest mes de desembre ha fet quaranta anys de la inauguració de la sala d'espectacles pornogràfics Bagdad, instal·lada des dels seus inicis al cor del Paral·lel de Barcelona. Han passat quatre dècades però el negoci, segons explica la seva propietària, Juani de Lucía, gaudeix d'una salut de ferro i s'ha convertit en un referent d'aquesta mena de xous a tot Europa. La bonança econòmica va fer que la propietària del Bagdad comprés el Teatre Arlequín de Madrid per fer-hi un segon Bagdad que hauria d'haver obert les portes fa un any. Finalment, però, el consistori no els va atorgar la llicència per canviar l'ús del teatre a sala de festes.
Veient aquesta situació, De Lucía ha desestimat, si més no de moment, l'expansió del seu model de negoci fora de Catalunya, i explica: “Tenim els ulls posats en el projecte de BCN World, on volem obrir una sala.” A hores d'ara, però, les incerteses polítiques que planen sobre el projecte, especialment després que Junts pel Sí hagi acceptat aturar o alentir el planejament per poder arribar a un acord amb la CUP, poden fer que els plans de la propietària del Bagdad no prosperin.
Franco recent traspassat
El local va obrir portes exactament un mes després de la mort del Generalísimo. Obrir en aquell moment d'indefinició política comportava un risc evident per als promotors: Rafael Lucía i la seva dona, Juani Martín (Juani de Lucía), que van importar la idea després de descobrir locals similars en diverses ciutats alemanyes. “El meu marit era un visionari –explica Juani de Lucía–. Tenia molt clar que calia aprofitar el moment de canvi polític i la major llibertat per portar aquells xous a Barcelona.”
Dels seus viatges per Europa van portar la idea del negoci i també un grapat de joguines sexuals que Juani de Lucía amagava a la seva maleta, que per sort mai va ser inspeccionada a la duana. No perquè les joguines en qüestió estiguessin prohibides, no era el cas. “Per la vergonya que hauria passat si m'ho haguessin trobat”, diu.
El Paral·lel dels teatres i de les grans vedets i la resta del Raval configuraven la “Barcelona canalla”. I gairebé a tocar del xamfrà entre el carrer Nou de la Rambla i l'avinguda Paral·lel el Bagdad es presentava com un “harem” ple d'exòtiques belleses dels dos sexes. El xou, un espectacle inicialment de varietats, es cloïa amb el número fort: un nu integral. Era el primer cop que una dona quedava nua de pèl a pèl en un escenari a Barcelona. Tota una revolució que va disparar la fama del Bagdad, fins al punt que a les nits es formaven cues que donaven la volta a l'illa de cases per poder veure el parrús de l'actriu.
Si es té en compte que dos mesos abans la censura i la policia haurien clausurat el local i detingut la parella propietària, allò era un gran avenç “social”. El Bagdad va incorporar un trio importat d'Alemanya i, sis mesos després, un nan que amb el seu sexe va causar gran sensació. Juani de Lucía explica que tant ella com el seu marit temien que el xou pornogràfic no tingués una bona acollida “perquè era molt fort”, però l'èxit “va ser total”.
Des d'aleshores i durant quatre dècades hi han passat tota mena d'artistes, alguns dels quals, com ara Nacho Vidal, després van triomfar a escala mundial en el món del cinema pornogràfic. No va ser l'únic que va marcar una època. Ho va fer també Carla, el primer transsexual reconegut a l'Estat juntament amb Bibi Andersen. Una model d'1,80 metres, “a l'estil de Tania Doris”, que deixava tothom bocabadat quan mostrava la sorpresa que amagava sota el seu tanga. O el figurenc faquir Kumar, que durant quinze anys va ser una ensenya del Bagdad perquè amb el seu penis podia aixecar una campana de 15 quilos.
Ara, és el públic qui s'ha convertit en l'autèntic protagonista de l'espectacle. Cada nit rematen el xou voluntaris que s'entreguen (amb cos i ànima, però sobretot en cos) a l'escenari i mostren els seus atributs sense cap vergonya, mentre “interactuen” amb actors i actrius. Juani de Lucía no admet de cap de les maneres que algú pugui pensar que al Bagdad s'ofereixen serveis sexuals. “El nostre és un espectacle pornogràfic però de bon gust. No és un local perquè la gent vingui a masturbar-se; ni nosaltres ens passem el dia fent orgies. És un negoci”, clou la seva propietària i alma mater del negoci.
Anem per feina?
El dia dels innocents és el 28, tot i que la tarda nit d'aquest darrer diumenge del 2015 es aportará alguna broma d'un cert mal gust que, potser, acabi amb aquest projecte si els cupaires no entenen el sistema on viuen i que cal esperonar el treball i intentar que circulin els euros entre els vilatans o foranis.
