Dimarts, 28 de Maig de 2024

El topall del lloguer és la solució a la problemàtica de l'habitatge?

La Generalitat de Catalunya vol ampliar de 140 a 271 els municipis declarats com a 'zona tensada' quant a habitatge i aplicar-hi la mesura de contenció de preus

  • Imatge del raval de Martí Folguera de Reus

    Reusdigital.cat

El Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana va aprovar aquest passat mes de març l'índex de referència per als preus del lloguer, un topall en les zones tensionades. Fins al moment, aquesta contenció de rendes només l'ha demanat la Generalitat de Catalunya, administració que aquesta setmana ha decidit que s'ha d'ampliar la llista de municipis declarats com a zona de mercat residencial tensat de 140 a 271, passant a cobrir una zona on viu el 90% de la població catalana.

El document de l'índex de preus diu: "Els nous contractes que se signin o la seva renovació no podran apujar la mensualitat i, en el cas que el propietari sigui un gran tenidor (tingui més de cinc pisos en àrea tensionada o més de deu fora), si l'índex apunta a un import inferior, el preu de lloguer no podrà superar-ho". En un pis de lloguer se signa el contracte per cinc anys si el propietari és un particular i per set si és una societat, tal com apunta el politòleg i advocat Joan Bermúdez. 

En un context en què la inflació, la pèrdua de poder adquisitiu i els preus a l'alça dels lloguers d'habitatge estan a l'ordre del dia, des de fa un mes aproximadament, ha entrat en vigor una mesura per limitar el preu de lloguer de municipis com ara Reus, Tarragona o Cambrils. Ara, des de la Generalitat es vol afegir a la llista municipis com Montbrió del Camp, la Selva del Camp o Altafulla, fet que s'espera que el Ministeri aprovi al juliol, després dels períodes d'informació pública i al·legacions pertinents.

(Font: ACN)

A banda de la contenció o reducció de preus, el director de la Càtedra de l'Habitatge de la URV, Héctor Simón, apunta que hi ha "molts efectes negatius colaterals" arrel de l'aplicació del topall, com ara, la disminució de l'oferta, l'augment del mercat negre o la selecció d'arrendataris amb millors rendes, per tant, "excloent" als que menys tenen. "El sistema de control de lloguers no és una mesura eficient per aconseguir un habitatge assequible", sentencia Simón.

Hi haurà famílies que podran obtenir el lloguer a un preu més ajustat, que segons l'advocat i politòleg Joan Bermúdez, no és que "s'abarateixin gaire". Aquest avantatge la gaudiran les "poques famílies" que trobin un pis de lloguer. Bermúdez considera que "no hi ha un estoc de pisos suficient per atendre les necessitats dels demandants" i reflexiona sobre què passa amb qui està cercant un pis i no el troba.

Una de les possibles conseqüències de l'entrada en vigor de l'índex dels preus del lloguer és que els pisos que actualment estan per a llogar passin al mercat de venda. "Això no ho faran els grans tenidors, que els seus ingressos depenen dels lloguers, però sí que pot incidir en els propietaris que tinguin un o dos pisos, que poden veure el topall com una limitació a les seves opcions d'obtenir ingressos", conclou Bermúdez.

El militant del Sindicat d'Habitatge de Reus (SHR), Guillem Jové, explica que la mesura "parteix d'un índex infladíssim", que pren com a referència uns "preus inassumibles", i permet "desviar" habitatges fora del mercat habitual, inclou "excuses" per pujar el preu, no suspèn les pujades dins del contracte i fa "distincions innecessàries" entre propietari; a més, apunta que "el retard en aplicar-la ha provocat més pujades abusives".

Jové qualifica d'"esbiaixades i interessades" les declaracions de promotors, immobiliàries i catedràtics "amb interessos econòmics i de classe en el sector", i afegeix: "La inseguretat jurídica de què parlen els inversors és inseguretat de retorn de beneficis, no té res a veure amb el dret". El representant del SHR denuncia la "inacció" de l'administració i la "incapacitat" de l'estat de dret de posar res per davant de la propietat privada.

 

El topall del lloguer, en base únicament a l'índex estatal, és una "lluita política"

 

Aquest mes d'abril, la consellera de Territori, Ester Capella, ha enviat un requeriment a l'Estat en què reclama que el topall del lloguer inclogui l'índex català i si l'Estat no l'accepta, assegura Capella, el portarà als tribunals. L'Estat té menys d'un mes per donar resposta.

"La inestabilitat política i els diversos jocs parlamentaris van en detriment de la claredat de les normes i la seva aplicació", explica Guillem Jové, del Sindicat d'Habitatge de Reus, mentre que el politòleg Joan Bermúdez detalla que "lluitar per veure quin és l'índex que s'ha d'aplicar, s'ha de situar en escenari polític i la voluntat d'uns i altres de marcar posició davant un problema greu de molta part de la ciutadania".

 

Possibles solucions estructurals a la problemàtica de l'habitatge, segons Héctor Simón (URV)

 

El director de la Càtedra de l'Habitatge de la URV, Héctor Simón, defensa que les polítiques d'habitatge s'haurien de fer "a llarg termini" i sempre basades en evidències científiques i empíriques.

Simón explica que algunes solucions estructurals a la problemàtica de l'habitatge són: la diversificació i potenciació de les formes de tinença, com la propietat compartida i temporal ja regulades a Catalunya, adaptades a la situació econòmica de cada família, la cohesió territorial, és a dir, donar oportunitats als més joves fora de les grans ciutats com Barcelona, ciutats, amb preus de lloguer molt elevats, que comporten una "depredació" dels recursos humans i d'infraestructures en detriment de la resta del territori, i a nivell local, en paraules de Simón, "no hi ha mesures màgiques", però es poden intentar diverses accions.

Algunes d'aquestes actuacions municipals són: impulsar experiències de masoveria urbana, potenciar la rehabilitació d'habitatges antics i la seva cessió a la borsa de lloguer social, crear un programa d'habitatge intergeneracional per l'acompanyament de gent gran, o proposar la divisió de cases unifamiliars als cascos antics en diversos apartaments per a la seva venda o lloguer, entre altres mesures. També contempla la construcció d'habitatge social partenariat públic-privat, "però si no es crea oferta laboral, no val per res", detalla Simón, qui conclou: "Hi ha lloguer social buit perquè són en llocs on ningú vol viure perquè no hi ha res a fer".

 

"La nostra societat es mou en funció de la ubicació de la seva feina"

 

El politòleg i advocat Joan Bermúdez explica que la gent cerca el seu habitatge en funció del lloc de treball i que a l'entorn de les grans ciutats és on es generarà la demanda més gran. "Fer pisos en llocs que no permetin aquesta proximitat a la feina comportarà, per baix que sigui el preu, que quedin buits", esbitza Bermúdez.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit



COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges