Forn Huguet, on els somnis es fan xocolata

El Ramon de la Fuente es troba a l'obrador mentre la seva dona, la Pili, negocia per telèfon amb un proveïdor al temps que té els ulls posats a la botiga. Formen un equip tan compenetrat que ni el Xavi Hernàndez, el nou míster del Barça, podria millorar el seu sistema. Tots dos són l'ànima del Forn Huguet, situat al carrer d'alcalde Joan Beltran de Reus.

Pa, coca amb recapte i xocolata

Un establiment que elabora pa artesà ("i això vol dir un valor afegit que s'hauria d reconèixer", matisen) i una xocolata de mestre, tan personalitzada en les formes que només fer els motllos ja mereix premi. "La Pili i el Josep Maria, juntament amb el meu sogre, van fundar el primigeni Forn Huguet al carrer de Lepanto ara fa 50 anys", explica Ramon. "Al cap de 20 anys van obrir aquesta pastisseria, i la Pili s'hi va posar al front mentre el meu cunyat es va quedar amb la del carrer de Lepanto. Al final, i per coses de la vida, m'hi vaig casar i em vaig posar treballar amb ella", diu.

El Ramon arribava a la professió net de pols i de palla. "Jo vaig començar a festejar i el meu sogre em va dir que necessitaven un noi per treballar. Jo vaig dir provem-ho, i vaig aprendre l'ofici al seu forn. I quan ens van casar, vaig fer el salt i des de llavors, 25 anys junts", celebra. 

El que sí que tenia clar el Ramon és que volia aportar altres coses a banda del pa, "i per això vam entrar en el món de la xocolata", assenyala. Amb el pas del temps, el pas fet va comportar una especialització amb figures a demanda del client. Tot plegat, "sense perdre la identitat com a forners. I més jo, que sóc el president del Gremi", deixa anar el Ramon amb sorna.

Ara bé, cal reconèixer que el perfil de clientela d'un producte i l'altra és molt diferent. "El del pa és el de persona del barri que ve a comprar cada dia la seva baguette, la seva peça de pà rústic o de mig o coca en recapte". En canvi, a l'amant de la xocolata "no li importa gastar-se 100 euros per una figura. Saben que el que tenim aquí no ho trobaran enlloc del territori, perquè nosaltres fem la nostra pròpia xocolata i a gust del consumidor", argumenta.

Entre Dràcula i Sergi Roberto, i el Campanar al Japó

És a dir, no només amb diferents colors i tonalitats, sinó també estructures. "Els motllos els faig jo. I si em veniu i voleu que us faci el Dràcula de torn, em porteu una fotografia i jo l'hi acabo donant vida. Com vam fer amb el Sergi Roberto al seu dia i continuem fent amb les mones de Pasqua personalitzades", explica.

D'aquí que no sigui estrany que el percentatge de facturació entre els dos productes sigui aproximadament d'entre un 20 a un 80%. "Si nosaltres haguéssim de viure només del pa, ja no hi seríem", reconeix. "I més tenint en compte que fa quatre dies ens han pujat el doble el preu del gas i de l'electre. Com ho podríem assumir això? No ho podem repercutir al client, i l'augment surt del poc marge de benefici que teníem. Estem al límit per culpa de totques aquestes despeses. És com pagar un treballador que no fa res".

Aquesta manera de fer obre la porta a anècdotes, algunes de les quals de caràcter internacional. En aquest punt, la Pili s'incorpora a la conversa. "Vam fer viatjar el Campanar de Reus fins al Japó", revela. Perdó? "Un senyor d'aquí el va prendre cap allí perquè el seu fill, que hi estava estudiant, li volia regalar a una persona de la seva universitat", revela. Tot aclarit, excepte l'estat en el qual va arribar a la terra del Sol Naixent després d'un viatge gairebé interestalar.