Forn Vell Anglès, pa creat amb mans artesanes

Amb el Forn Vell Anglès obrim un cicle de reportatges destinats a apropar el món de la pastisseria de qualitat, que seran publicats cada 15 dies en aquest mitjà. La iniciativa és promoguda per la Cambra de Comerç de Reus, el Gremi de Forners del Baix Camp i Reusdigital.cat. Fer pa potser és un currículum però també el relat de la vida d'una família. Com la de l'Antonio Anglès, reusenc de 55 anys i tercera generació de forners. "El meu avi ja treballava en un forn amb els seus germans. Mort poc després d'acabada la guerra civil, el meu pare va seguir fent l'aprenentatge on ell treballava i, després de deixar-ho durant un temps, en casar-se amb la meva mare ja va obrir el forn on estem ara", al carrer del Vent.

"Va ser d'ell que vaig aprendre l'ofici. Heu de tenir en compte que tant jo com el meu germà i les meves germanes des de petits que hem estat aquí", assenyalant capses, pans, forns, estris, armaris, estanteries empolsegades de farina i uns bunyols que fan mullar la boca de desig. "De fet, vivíem a la part superior de la tenda", explicava. "No he volgut fer res més que no fos això, i quan vaig acabar la mili ja vaig entrar aquí", reconeix Anglès.

La jornada, de dilluns a dissabte, no és fàcil. "Nosaltres comencem a les 12 de la nit, tal com feia el meu pare, i a les 5 de la matinada comencem a enfornar. D'aquesta manera podem servir tant a la botiga que tenim al carrer d'Astorga del barri Juroca, que obre a les 7 com a diversos bars i comerços. A les 8 obrim la botiga que tenim aquí al forn", afegeix. Tot plegat suposa "quatre persones i jo mateix dins de l'obrador i tres noies a la botiga del carrer del Vent i tres més a l'altra".

Tot plegat ha aconseguit surar per damunt d'una pandèmia que ha capgirat el món. "En un principi vam decidir tancar durant quinze dies per poder adoptar totes mesures de protecció davant la covid. I a partir d'aquí s'ha anat treballant, i encara que les vendes no són les mateixes, dins del malament que estan altres sectors nosaltres no ens podem queixar. Almenys ens anem defensant". Ara bé, la voluntat de fer-ho bé implica costos, i per això Anglès reclama la comprensió dels clients quan compara els preus, per exemple d'un baguette. "Nosaltres tenim un supermercat al davant que ens la ven a meitat de preu. Però és clar, nosaltres a les 12 de la nit som un munt de gent treballant pel petit que som. I això ha de tenir un valor. Et dol quan et diuen que el nostre pa és car". Tants anys de dedicació i servei ha generat una altra família, la de la clientela fixa.

"Són gent de sempre, que ja veníem amb els meus pares. Però certament es va renovant perquè aquest és un carrer molt de pas". Entre ells, "la joventut, que es comença a conscienciar un altre cop del pa artesà. Sí que és cert que durant una àpoca van optar pel pa industrial, més còmode d'anar a comprar als supermercats i més barat". La veritat, però, "és que són dos pans que no tenen res a veure. El nostre és del dia a dia, mentre que la barra de supermercat o gasolineres és industrial amb masses congelades".

I qui vulgui escollir té per descobrir sabors de tota mena. "Aquí fem pa de tota mena: alemany, integral, d'espelta, el rústec, els pans rodons i les barres de sempre, baguette, pans de vidre... El que té més sortida són els pans rodons i les barres, mentre que en el capítol de les especialitats l'espelta està entrant molt bé, juntament amb l'alemany, de color negre i amb bastants tipus de farina diferent i que també té molta acceptació, diu".

Tot plegat amanit amb "farines de Lleida" gairebé treballades gra a gra. "Una d'elles és una de les més importants d'Espanya i l'altre és una farinera molt petiteta que la porta un matrimoni. Totes dues són de molta qualitat. I la gent nota la diferència d'un pa fet amb productes de qualitat d'un altre amb farines més simples".