-
ACN
Arran de la recent obertura del primer establiment de la cadena de supermercats Plusfresc a Reus, s'ha revifat cert debat entre els partidaris d'aquest tipus de negocis i els del comerç de barri i de proximitat. Què poden fer, els petits botiguers per plantar cara a les grans marques? Poden competir-hi, tot oferint serveis únics i exclusius? Hi ha mercat per a tots? Quina és l'estratègia que se segueix, des de la regidoria d'Empresa i Ocupació, per protegir els petits empresaris? "Per a un establiment petit i modest com el meu, que vagin obrint grans supermercats suposa una amenaça", assenyala un comerciant que demana romandre en l'anonimat.
Ara per ara, a la ciutat hi tenim diverses grans superfícies de cadenes com Mercadona, Lidl, Aldi, Consum, Carrefour o Bon preu Esclat (de colmados de barri, el consistori en té comptats 58). L'estructura "concèntrica" del terme de Reus ha fet que determinades cadenes de grans supermercats hagin optat per situar-se "en llocs estratègics", segons el regidor del ram, Carles Prats, exposa a Reusdigital.cat. "Poden oferir facilitats d'aparcament, i els horaris són bons per al client, que hi pot anar quan surt de la feina, al vespre, o fins i tot al migdia", afegeix.
Una tendència "a l'alça" al sector és que "posen els locals cada cop més a prop els uns dels altres, per crear un ecosistema i fer-se la competència", descriu. En aquesta línia, considera que ara la ciutat "ja té prou oferta" quant a les grans superfícies, si bé matisa que des del consistori "no es pot impedir" l'arribada d'altres negocis similars. "Finalment, parlem d'acords entre privats. N'hi ha un que té un terreny, i n'hi ha un altre que hi vol obrir un local", fa constar. Això, però, "no vol dir que des del consistori es vulgui afavorir l'obertura indiscriminada d'aquest tipus d'activitats. El nostre model és el de proximitat", explica. Amb tot, posa sobre la taula un pla d'usos, de cara al futur, a la recerca de "l'equilibri" entre els diferents sectors del terme i les activitats que s'hi desenvolupin.
Prats detalls que també "cal valorar" que els grans supermercats "comencen a incorporar productes del territori", el que considera "un valor afegit". Ara bé, aquests negocis són una dificultat afegida per als petits botiguers, en el seu dia a dia? "Sí. No hi poden competir, per exemple, pel que fa als horaris, o quant als preus", admet, "i com a ajuntament tenim poc marge de maniobra". De fet, el regidor apel·la el reusenc que "com a particular, també pot fer valer la seva preferència pel comerç que té a tocar de casa abans que anar sempre a les grans superfícies". Després de tot, aquest tipus d'establiments de proximitat "tenen moltes altres qualitats.
Quines? "L'especialització i el tracte personal de qualitat", respon Prats, qui recorda projectes com el de Reus espais vius (on es posen locals buits a l'abast d'emprenedors que hi vulguin obrir negocis a partir de criteris de sostenibilitat) o la recent comunalitat del sud de Reus, que té per objectiu fomentar l'economia social i solidària a partir d'iniciatives diverses. "Són negocis únics, i la ciutadania els ha de valorar. També assenyala que una "estratègia útil" per als establiments petits és una "possible reorientació de la seva oferta" per guanyar en "singularitat".
Consultat per aquest mitjà, l'antropòleg José Mansilla assenyala que tota ciutat "hauria de tenir clar quin ha de ser el seu model comercial". El que "no té sentit", afegeix, és que "d'una banda es faciliti l'obertura de grans superfícies i, de l'altra, es tirin endavant campanyes més o menys vistoses per mirar d'ajudar les botigues petites". És aquesta una dinàmica, apunta, que "ve de fa temps, i que va començar a les grans ciutats. Les cadenes busquen espais, a la perifèria i al centre, per treure el màxim rendiment possible".
I això perjudica, els nuclis antics on hi ha un comerç singular? "Sí", expressa de manera rotunda. "Hi ha ajuntaments que es lamenten que les petites botigues van tancant, i algunes estratègies tampoc em semblen especialment útils", diu en al·lusió a les Àrees de Promoció Econòmica Urbana (APEU) que es plantegen en indrets com Reus. "Sobre el paper són una manera de facilitar la col·laboració publicoprivada, però si al mateix temps un consistori va validant llicències per tal que obrin supermercats, tot plegat és un viatge enlloc", raona el també professor universitari.
En aquesta línia, Mansilla opta per "estratègies de llarg abast en el temps, d'anys", per potenciar el petit comerç i limitar el gran "a través d'eines urbanístiques i administratives" per organitzar "el paisatge comercial" de la capital del Baix Camp. "És quelcom, però, que passa a tot arreu, en moltes ciutats. Ni s'aposta per un model ni per un altre, sinó que s'agafa el camí del mig", raona. "Clar, d'una banda no volen impedir l'obertura de grans cadenes perquè són llocs de feina; de l'altra, miren d'atendre les necessitats del petit botiguer amb eines com les APEU", afegeix.
"És una qüestió política. Cal que els polítics defineixin clarament quin han de ser el model comercial d'un municipi; del contrari, és tot anar tirant", manifesta, per concloure que "si una ciutat no vigila aquestes coses, es pot pensar que acaba tenint un comerç on hi ha una mica de tot, però a mi em fa l'efecte que és una mica de res, perquè no hi ha cap element que la diferenciï d'altres". "Al final, el que podem tenir és una pèrdua de símbols tradicionals, el que fa que Reus sigui diferent dels pobles i els llocs del voltant. Es pot tendir a una homogeïnització del paisatge comercial", conclou.
I als grans supermercats a les ciutats encara cal afegir un nou element de competència per a les botigues de proximitat: el comerç en línia (que, de fet, també practiquen les cadenes). "Des de tomàquets fins a cervesa freda. Et portem el que necessitis (o el que et vingui més de gust) en minuts". Així es presenta un dels supermercats fantasma que fa enviaments ultraràpids. Aquests serveis, en auge els últims anys, envien la compra feta en línia als clients en menys de 10 minuts, i ja tenen presència a moltes ciutats, com ara Barcelona.
"Aquest model de negoci cobreix les necessitats immediates que el client té d'un producte. La mitjana d'import de compra és de 25 euros i, per tant, no fa competència al comerç pròxim o en línia", explica la professora de la UOC Neus Soler. "Aquesta mena de negoci digital funciona sobretot entre la gent jove, que s'estimen més dedicar el temps a altres coses que a cuinar". No obstant això, n'hi ha que discrepen. "I tant, que fan mal. Jo no puc posar els seus preus, i perdo vendes perquè ells ho tenen tot més barat, i tampoc puc tenir una web com les seves", lamenta el botiguer anònim. La "principal competència", però, són les "grans marques", assegura.
"Un acord entre privats"
Ara per ara, a la ciutat hi tenim diverses grans superfícies de cadenes com Mercadona, Lidl, Aldi, Consum, Carrefour o Bon preu Esclat (de colmados de barri, el consistori en té comptats 58). L'estructura "concèntrica" del terme de Reus ha fet que determinades cadenes de grans supermercats hagin optat per situar-se "en llocs estratègics", segons el regidor del ram, Carles Prats, exposa a Reusdigital.cat. "Poden oferir facilitats d'aparcament, i els horaris són bons per al client, que hi pot anar quan surt de la feina, al vespre, o fins i tot al migdia", afegeix.
Una tendència "a l'alça" al sector és que "posen els locals cada cop més a prop els uns dels altres, per crear un ecosistema i fer-se la competència", descriu. En aquesta línia, considera que ara la ciutat "ja té prou oferta" quant a les grans superfícies, si bé matisa que des del consistori "no es pot impedir" l'arribada d'altres negocis similars. "Finalment, parlem d'acords entre privats. N'hi ha un que té un terreny, i n'hi ha un altre que hi vol obrir un local", fa constar. Això, però, "no vol dir que des del consistori es vulgui afavorir l'obertura indiscriminada d'aquest tipus d'activitats. El nostre model és el de proximitat", explica. Amb tot, posa sobre la taula un pla d'usos, de cara al futur, a la recerca de "l'equilibri" entre els diferents sectors del terme i les activitats que s'hi desenvolupin.
Les qualitats del comerç de proximitat
Prats detalls que també "cal valorar" que els grans supermercats "comencen a incorporar productes del territori", el que considera "un valor afegit". Ara bé, aquests negocis són una dificultat afegida per als petits botiguers, en el seu dia a dia? "Sí. No hi poden competir, per exemple, pel que fa als horaris, o quant als preus", admet, "i com a ajuntament tenim poc marge de maniobra". De fet, el regidor apel·la el reusenc que "com a particular, també pot fer valer la seva preferència pel comerç que té a tocar de casa abans que anar sempre a les grans superfícies". Després de tot, aquest tipus d'establiments de proximitat "tenen moltes altres qualitats.
Quines? "L'especialització i el tracte personal de qualitat", respon Prats, qui recorda projectes com el de Reus espais vius (on es posen locals buits a l'abast d'emprenedors que hi vulguin obrir negocis a partir de criteris de sostenibilitat) o la recent comunalitat del sud de Reus, que té per objectiu fomentar l'economia social i solidària a partir d'iniciatives diverses. "Són negocis únics, i la ciutadania els ha de valorar. També assenyala que una "estratègia útil" per als establiments petits és una "possible reorientació de la seva oferta" per guanyar en "singularitat".
Un supermercat al tomb de ravals de Reus Foto: Cedida
Consultat per aquest mitjà, l'antropòleg José Mansilla assenyala que tota ciutat "hauria de tenir clar quin ha de ser el seu model comercial". El que "no té sentit", afegeix, és que "d'una banda es faciliti l'obertura de grans superfícies i, de l'altra, es tirin endavant campanyes més o menys vistoses per mirar d'ajudar les botigues petites". És aquesta una dinàmica, apunta, que "ve de fa temps, i que va començar a les grans ciutats. Les cadenes busquen espais, a la perifèria i al centre, per treure el màxim rendiment possible".
Estratègies "de llarg abast"
I això perjudica, els nuclis antics on hi ha un comerç singular? "Sí", expressa de manera rotunda. "Hi ha ajuntaments que es lamenten que les petites botigues van tancant, i algunes estratègies tampoc em semblen especialment útils", diu en al·lusió a les Àrees de Promoció Econòmica Urbana (APEU) que es plantegen en indrets com Reus. "Sobre el paper són una manera de facilitar la col·laboració publicoprivada, però si al mateix temps un consistori va validant llicències per tal que obrin supermercats, tot plegat és un viatge enlloc", raona el també professor universitari.
En aquesta línia, Mansilla opta per "estratègies de llarg abast en el temps, d'anys", per potenciar el petit comerç i limitar el gran "a través d'eines urbanístiques i administratives" per organitzar "el paisatge comercial" de la capital del Baix Camp. "És quelcom, però, que passa a tot arreu, en moltes ciutats. Ni s'aposta per un model ni per un altre, sinó que s'agafa el camí del mig", raona. "Clar, d'una banda no volen impedir l'obertura de grans cadenes perquè són llocs de feina; de l'altra, miren d'atendre les necessitats del petit botiguer amb eines com les APEU", afegeix.
"És una qüestió política. Cal que els polítics defineixin clarament quin han de ser el model comercial d'un municipi; del contrari, és tot anar tirant", manifesta, per concloure que "si una ciutat no vigila aquestes coses, es pot pensar que acaba tenint un comerç on hi ha una mica de tot, però a mi em fa l'efecte que és una mica de res, perquè no hi ha cap element que la diferenciï d'altres". "Al final, el que podem tenir és una pèrdua de símbols tradicionals, el que fa que Reus sigui diferent dels pobles i els llocs del voltant. Es pot tendir a una homogeïnització del paisatge comercial", conclou.
Els supermercats "fantasma" o en línia, competidors
I als grans supermercats a les ciutats encara cal afegir un nou element de competència per a les botigues de proximitat: el comerç en línia (que, de fet, també practiquen les cadenes). "Des de tomàquets fins a cervesa freda. Et portem el que necessitis (o el que et vingui més de gust) en minuts". Així es presenta un dels supermercats fantasma que fa enviaments ultraràpids. Aquests serveis, en auge els últims anys, envien la compra feta en línia als clients en menys de 10 minuts, i ja tenen presència a moltes ciutats, com ara Barcelona.
"Aquest model de negoci cobreix les necessitats immediates que el client té d'un producte. La mitjana d'import de compra és de 25 euros i, per tant, no fa competència al comerç pròxim o en línia", explica la professora de la UOC Neus Soler. "Aquesta mena de negoci digital funciona sobretot entre la gent jove, que s'estimen més dedicar el temps a altres coses que a cuinar". No obstant això, n'hi ha que discrepen. "I tant, que fan mal. Jo no puc posar els seus preus, i perdo vendes perquè ells ho tenen tot més barat, i tampoc puc tenir una web com les seves", lamenta el botiguer anònim. La "principal competència", però, són les "grans marques", assegura.
