Josep Maria Guix: 'Viure de la música no és fàcil, depèn del gènere que facis'

Josep Maria Guix (Reus, 1967) és compositor i docent a Barcelona. Va estudiar Història de l’Art a la Universitat Autònoma de Barcelona, Teoria de la Música i Composició al Conservatori de Badalona, Música electrònica a la Fundació Phonos (Barcelona) i Informàtica Musical a l’Institut de Recherche et Coordination acoustique musique de París. També l’interessa la poesia, i, en definitiva, el món de les humanitats. Ha estat premiat diversos cops amb guardons tan importants com el Salvatore Martirano Memorial Composition Award (Estats Units, 2010) i el I Concurs Internacional 'Festa de la Música Coral' (Barcelona, 2015), entre molts altres.

Quan va saber que volia dedicar-se a la música?

Els meus pares van comprar un piano vertical. Aquest va ser el desencadenant. La meva mare sempre havia volgut tenir-ne un a casa. El va començar a tocar de jove, però ho va haver de deixar. Jo, per aquells volts, seria a sisè o setè d’EGB. Aleshores, vaig començar a tocar alguna cançó i la mare em va convèncer perquè anés a classes. I així ho vaig fer. Vaig fer piano, solfeig, teoria de la música i un llarg etcètera. A partir de llavors, vaig tenir la certesa que m’interessava la música, especialment la composició.

Quins són els seus referents?

De referents en tinc molts i d’estils d’allò més diferents. The Beatles en són un. No tenen res a veure amb l’estil de música que faig, però han estat sempre un exemple. Els vaig començar escoltar a través d’un amic dels meus pares, molt abans de començar a estudiar música seriosament. El que he valorat sempre molt és la seva concisió i els arranjaments de les cançons, que no passaran mai de moda. Altres referents del món més clàssic poden ser Ludwig van Beethoven, Igor Stravinsky i, de més actuals, György Ligeti. Del món britànic diria George Benjamin, entre altres.

Ha estudiat a França i Barcelona, hi ha moltes diferències?

Hi ha unes tendències ubicades a diferents ciutats i cadascú busca allò que més l’interessa. Si vols treballar un tema de l’harmonia i la cura del timbre, el més probable és que te’n vagis cap a Londres. Si t’interessa un món més conceptual i experimental, segurament a Berlín o qualsevol altra ciutat alemanya. París té una doble vessant: una de molta tradició, la part més acadèmica amb el conservatori; i una altra de més experimental, una mena d’acadèmia de l’avantguarda. Si te’n vas a estudiar als Estats Units, tindràs un altre caràcter. És a dir, hi ha moltes variables que conviuen quan marxes a estudiar música a un altre indret.

La música, com a professió rendible, permet especialitzar-se en un tipus o estil de música?

Viure de la música no és fàcil, depèn del gènere que facis. Recentment, vaig llegir una notícia sobre els músics de la London Symphony Orchestra, que els costava arribar a final de mes. Estem parlant d’una de les millors orquestres que hi ha i d’un país amb una llarga tradició de música clàssica. Si això està passant amb els intèrprets, que la majoria guanyen més que un compositor, imagina’t. Potser sí que hi pot haver un nom o un altre que es pugui guanyar la vida només fent composició, però certament és complicat. A vegades costa que arribin encàrrecs, molt d’ells són subvencionats, o et demanen que els facis per amor a l’art. En aquest cas, ningú té consciència de país, de fer les coses com déu mana.

Per sort el món de la música és molt ampli...

Correcte. Però això no només passa amb la música contemporània. Tothom té assumit que ha de pagar 90 euros al lampista per mitja hora de feina i a tu et demanen de fer un trio amb piano per amor a l’art. Fa temps, el compositor vivia del món dels drets d’autor de les editorials. En la línia de la música clàssica, aquest sistema ha canviat força. És una realitat agredolça, perquè saps que la teva música sonarà i tindrà visibilitat, però d’altra banda penses que encara necessites més temps per compondre i aquest s’ha de pagar. Jo no podria viure només de la composició, estic fent classes de música en un institut. Sóc funcionari, i això em permet tenir més temps i certa flexibilitat.

El panorama ha canviat amb el temps, però?

Cada vegada tenim millors intèrprets, si ho comparem amb els temps que vaig començar a estudiar. D’altra banda, no hi ha una sortida digna a casa nostra i els joves músics han de tocar el dos a l’estranger. És trist, perquè tu els has format i t’hi has escarrassat. És una inversió útil, però perduda al cap i a la fi. En molts casos, el que també passa és que la pròpia ciutat no potencia els seus músics i, un cop han marxat i s’han fet un nom fora, els valoren, però ja és massa tard.

Quant pot guanyar un compositor amb un encàrrec? Quina diferència hi ha amb treballar fora, a França, per exemple?

La diferència és en les polítiques culturals. M’explico. Fa temps vaig formar part de tribunals que jutjaven a qui concedien beques i ajuts a la creació. Tal i com està muntat, un cop se sol·licita l’ajut, et convoquen per demanar-te que facis un calendari tot dient quan et posaràs a fer la composició i que elaboris un projecte detallat. Un cop fet això, es presenta i es jutja quan pot ser. En cas que te’l concedeixin, sempre te’l pagaran el gener de l’any següent. Aquest sistema és marcià, perquè el compositor se n’assabenta molt tard (al setembre o a finals) de si el rebrà o no i quan li anuncien no té el temps suficient per enllestir la peça. Per tant, no cobres. Per parlar de bones xifres, si algú guanya un concurs com el Reina Sofía de Composición Musical, són 35.000 euros. Una distinció que et garanteix que l’obra es tocarà segur i va associada a un encàrrec d’una obra de cambra.

Què pot dir de la seva experiència en aquest cas?

Més que diners, els que necessitem més és temps. Una orquestra no es fa d’un dia per l’altre. Depèn de cadascú, jo sóc força lent. Com a mínim necessito mig any per anar-hi pensant i posar-m’hi a treballar. Les hores te les ha de pagar algú, si les hores les inverteixes en una altra feina per complementar, no estàs escrivint. Hem de tenir clar que les composicions no surten com bolets, i que necessiten un temps de factura i de maceració.

On se sent més còmode, com a docent o com a compositor?

Amb l’edat he anat canviant. He fet de professor en una pila de llocs i tinc la sensació que amb el temps molts dels alumnes donen més importància al títol que puguin obtenir que no pas al coneixement. Crec que la societat els ha plantejat aquesta mena de cruïlla on pensen: “O vas aconseguint un bon rendiment i una sèrie de titulacions o no aconseguiràs res”. I no és culpa d’ells, sinó del plantejament del sistema. Com a mínim d’aquí a 10 anys no valdrà la pena tornar a ser docent.

Recentment, s’ha sabut que serà compositor convidat al Palau de la Música Catalana la temporada 2018-19. Què suposa per a vostè?

Implica molta feina. La veritat és que estic content, no deixa de ser un reconeixement que una institució com el Palau de la Música s’interessi per tu i vulgui programar les teves composicions. La felicitat és encara més gran quan saps que els intèrprets són bons. Hi serà el director Josep Pons, un músic excel·lent. Ell serà qui dirigirà l’orquestra amb una peça meva. Sé que tindrà bons resultats.

En quin moment és ara?

El que més m’interessa ara és tenir temps per compondre. Suposo que pot ser per l’edat. Tinc una certa urgència per escriure, ja que encara tinc moltes coses a dir i el temps passa ràpid.

La seva trajectòria professional l’ha enfocada fora de Reus. Troba a faltar la ciutat?

Sóc barceloní d’adopció i gairebé hi he fet tota la meva vida. M’estimo Reus, però. Vinc a visitar de vegades la mare i el germà.

Quina radiografia fa de Reus des del punt de vista social i econòmic?

Reus té moltes iniciatives i aquesta és una actitud molt saludable. No és una ciutat morta, en aquest sentit. És cert que està molt orientada cap al comerç i això sempre marca un guany determinat. Aquesta empenta propicia la sortida de moltes idees noves. Per contra, el que crec és que hauria de tenir una mentalitat més cosmopolita i internacionalitzar-se. Diria que és el seu defecte principal i no li costaria diners.