-
Òscar Bauzà és al capdavant de l'administració La Pastoreta, de Reus
Joel Medina
La sort. L’element que tothom busca, però que només alguns troben. Però, com és repartir-la? Fa 37 anys que l’administració de loteria de La Pastoreta l’escampa arreu del territori. El primer premi de Nadal del 2020. Un segon premi del Nen, un quart i un cinquè premi de Nadal. 3.200.000 euros en dues travesses. Són milions d’euros que aviven la flama en forma de negoci familiar que va abrandar el matrimoni Bauzà-Lozano un mes de desembre de l’any 1985. Tot i que els inicis no van ser com a administració de La Pastoreta…
Fermí Bauzà, un emprenedor prioratí, va ser l’ideòleg: “Ell venia de casa de pagesos”, explica el seu fill i actual propietari de l’administració, Òscar Bauzà. El primer local estava situat al carrer Ample, on va tenir lloc l’eclosió del que avui es coneix com La Pastoreta, però que en aquell temps era només l’administració de loteria número sis.
Qui realment la regentava era Encarna Lozano, mare de l’actual responsable: “Amb el seu bon caràcter i atenció al client, va fer que el negoci funcionés; i encara avui dia els clients la recorden”, expressa Bauzà.
L’abril del 1991, per raons comercials, l’administració de loteria número sis va traslladar-se a la plaça de la Pastoreta. El motiu? Que al carrer Ample no hi havia un tràfic rodat tan important com el que sí que tenia el seu actual emplaçament, on acostumaven a passar més cotxes. Segons Bauzà, “a partir d’aquí va començar a desplegar-se el tarannà que té aquesta administració”.
Van ser uns primers anys en què tot plegat funcionava com un negoci familiar. Es van repartir grans premis. No tants a la loteria de Nadal i del Nen, però sí en sortejos de dissabtes. Per motius de salut de Lozano, l’any 2003, Bauzà va renunciar a la feina a una empresa per tal de fer-se càrrec de l’administració. “En aquesta nova fase, es va muntar un nou equip i vam funcionar de manera més comercial, portant números més enllà d’on arribaven fins llavors”, recorda.
De dos treballadors durant els inicis, ara n’hi ha set d’estructura interna i quatre d’estructura externa. Un dels canvis que més s’ha accentuat amb els anys és el de la distribució: “Vam passar que la gent vingués a buscar la loteria a distribuir-la nosaltres”, indica Bauzà. Especialment, en els últims temps, la digitalització ha permès, en grans quantitats de demandes, augmentar l’agilitat de la comanda. L’actual propietari argumenta que “amb les empreses que demanen números, cada vegada hi ha més confiança en el servei en línia”.
Per una qüestió d’edat i d’experiència professional, la visió de Bauzà era diferent de la dels seus pares: “És normal que canviï la forma de veure un negoci, és generacional”. Es va potenciar la imatge de l’administració, a més d’identificar el seu nom com el de La Pastoreta.
Per a una administració, “sempre anirà acompanyada de la quantitat i varietat de números que pugui vendre”, argumenta Bauzà. “La sort és de qui la troba, no de qui la busca”, afegeix. Admet que, per trobar-la, s’ha de buscar, però mai se sap què pot passar. “Aquí pot venir una persona a buscar un número qualsevol, i després una altra que jugui 50 números, i, en realitat, la sort la pot trobar qualsevol”, indica.
L’any 2008, un segon premi del Nen va repartir 23 milions d’euros. El 2009, va caure un quart premi de Nadal per valor de 36 milions d’euros. El 2010, va tocar-hi una primitiva de 900.000 euros. Un any després, un cinquè premi de Nadal, que va suposar gairebé un milió d’euros. I fa tres anys, es van repartir 240 milions d’euros, ja que el primer premi de Nadal va caure per segon any consecutiu a la ciutat de Reus. La Pastoreta va repartir 60 dècims del sorteig extraordinari, un 80% dels quals van anar a parar a una fàbrica de Riudecols, que es va embutxacar 200 milions d’euros.
També el 2020, un 15 de març, la penya de travesses Q84, nascuda el 2015, acollida per La Pastoreta i amb 600 socis repartits arreu de l’estat, va guanyar un milió i mig d’euros gràcies a una travessa que es va sortejar a boles a causa de la suspensió de la jornada pel coronavirus: “Si hi ha un 60% d’apostes a l’1, un 30% a la X i un 10% al 2, es posen sis boles a l’1, tres a la X i una al 2”, detalla Bauzà. És el sistema que s’utilitza quan s’ha suspès un partit, tot i que, en aquell cas, es va suspendre la jornada sencera el mateix divendres.
Sis mesos després, el 27 de setembre, la penya va guanyar 1.700.000 euros en una altra travessa. Segons l’administrador, “la travessa és, potser, l’únic joc que no és 100% aleatori”. El que busquen són apostes probables i rendibles. Les tres premisses clau són la recaptació de cada jornada, ja que cada premi inclou un tant per cent de la recaptació; l’aposta real, és a dir, el comportament dels jugadors; i la informació de les cases d’apostes, les probabilitats.
En aquest sentit, la penya compta amb una persona que es dedica a l’estudi de les travesses a través de bases de dades. De cara al futur, la idea de La Pastoreta és continuar amb el vessant comercial que el nou equip va impulsar quan va entrar-hi fa gairebé dues dècades. La digitalització i la potenciació de la imatge corporativa són dos dels aspectes que l’administració vol alimentar per continuar mantenint viva la flama encesa fa 37 anys.
Els primers anys al carrer Ample
Fermí Bauzà, un emprenedor prioratí, va ser l’ideòleg: “Ell venia de casa de pagesos”, explica el seu fill i actual propietari de l’administració, Òscar Bauzà. El primer local estava situat al carrer Ample, on va tenir lloc l’eclosió del que avui es coneix com La Pastoreta, però que en aquell temps era només l’administració de loteria número sis.
Qui realment la regentava era Encarna Lozano, mare de l’actual responsable: “Amb el seu bon caràcter i atenció al client, va fer que el negoci funcionés; i encara avui dia els clients la recorden”, expressa Bauzà.
Una nova etapa
L’abril del 1991, per raons comercials, l’administració de loteria número sis va traslladar-se a la plaça de la Pastoreta. El motiu? Que al carrer Ample no hi havia un tràfic rodat tan important com el que sí que tenia el seu actual emplaçament, on acostumaven a passar més cotxes. Segons Bauzà, “a partir d’aquí va començar a desplegar-se el tarannà que té aquesta administració”.
Van ser uns primers anys en què tot plegat funcionava com un negoci familiar. Es van repartir grans premis. No tants a la loteria de Nadal i del Nen, però sí en sortejos de dissabtes. Per motius de salut de Lozano, l’any 2003, Bauzà va renunciar a la feina a una empresa per tal de fer-se càrrec de l’administració. “En aquesta nova fase, es va muntar un nou equip i vam funcionar de manera més comercial, portant números més enllà d’on arribaven fins llavors”, recorda.
De dos treballadors durant els inicis, ara n’hi ha set d’estructura interna i quatre d’estructura externa. Un dels canvis que més s’ha accentuat amb els anys és el de la distribució: “Vam passar que la gent vingués a buscar la loteria a distribuir-la nosaltres”, indica Bauzà. Especialment, en els últims temps, la digitalització ha permès, en grans quantitats de demandes, augmentar l’agilitat de la comanda. L’actual propietari argumenta que “amb les empreses que demanen números, cada vegada hi ha més confiança en el servei en línia”.
Per una qüestió d’edat i d’experiència professional, la visió de Bauzà era diferent de la dels seus pares: “És normal que canviï la forma de veure un negoci, és generacional”. Es va potenciar la imatge de l’administració, a més d’identificar el seu nom com el de La Pastoreta.
La sort
Per a una administració, “sempre anirà acompanyada de la quantitat i varietat de números que pugui vendre”, argumenta Bauzà. “La sort és de qui la troba, no de qui la busca”, afegeix. Admet que, per trobar-la, s’ha de buscar, però mai se sap què pot passar. “Aquí pot venir una persona a buscar un número qualsevol, i després una altra que jugui 50 números, i, en realitat, la sort la pot trobar qualsevol”, indica.
L’any 2008, un segon premi del Nen va repartir 23 milions d’euros. El 2009, va caure un quart premi de Nadal per valor de 36 milions d’euros. El 2010, va tocar-hi una primitiva de 900.000 euros. Un any després, un cinquè premi de Nadal, que va suposar gairebé un milió d’euros. I fa tres anys, es van repartir 240 milions d’euros, ja que el primer premi de Nadal va caure per segon any consecutiu a la ciutat de Reus. La Pastoreta va repartir 60 dècims del sorteig extraordinari, un 80% dels quals van anar a parar a una fàbrica de Riudecols, que es va embutxacar 200 milions d’euros.
La Penya Q84
També el 2020, un 15 de març, la penya de travesses Q84, nascuda el 2015, acollida per La Pastoreta i amb 600 socis repartits arreu de l’estat, va guanyar un milió i mig d’euros gràcies a una travessa que es va sortejar a boles a causa de la suspensió de la jornada pel coronavirus: “Si hi ha un 60% d’apostes a l’1, un 30% a la X i un 10% al 2, es posen sis boles a l’1, tres a la X i una al 2”, detalla Bauzà. És el sistema que s’utilitza quan s’ha suspès un partit, tot i que, en aquell cas, es va suspendre la jornada sencera el mateix divendres.
Sis mesos després, el 27 de setembre, la penya va guanyar 1.700.000 euros en una altra travessa. Segons l’administrador, “la travessa és, potser, l’únic joc que no és 100% aleatori”. El que busquen són apostes probables i rendibles. Les tres premisses clau són la recaptació de cada jornada, ja que cada premi inclou un tant per cent de la recaptació; l’aposta real, és a dir, el comportament dels jugadors; i la informació de les cases d’apostes, les probabilitats.
En aquest sentit, la penya compta amb una persona que es dedica a l’estudi de les travesses a través de bases de dades. De cara al futur, la idea de La Pastoreta és continuar amb el vessant comercial que el nou equip va impulsar quan va entrar-hi fa gairebé dues dècades. La digitalització i la potenciació de la imatge corporativa són dos dels aspectes que l’administració vol alimentar per continuar mantenint viva la flama encesa fa 37 anys.
