Divendres, 19 d'Abril de 2024
El carrer Major de Reus, una de les vies comercials de la ciutat
ACN
Representants de l'Ajuntament de Reus, la URV i el sector comercial
Cedida
La tasca dels experts del PCT de Turisme i Oci de Catalunya s'ha centrat, primer, en realitzar una diagnosi de la situació actual del comerç i el turisme a la ciutat, així com d'altres ciutats referents com Granollers o Terrassa, i també en l'avaluació dels agents comercials i institucionals de Reus. Amb aquesta informació s'ha plantejat una estratègia de la qual se n'ha extret un pla d'actuació que s'allargarà des d'ara i fins al 2017.
En totes les fases del projecte s'han fet, i està previst que es continuïn fent, taules de treball on, sota un mateix paraigua, els agents de tots els sectors implicats puguin aportar la seva visió, les seves propostes o els seus suggeriments. Tot plegat, amb la intenció de fer de Reus una ciutat que consolidi el seu lideratge comercial a Catalunya, esdevenint també un referent d'èxit a través d'un sistema participatiu on hi prenguin part tant el sector públic com el privat, i alhora reforçant tota aquesta orientació entenent que és una ciutat viva i dinàmica.
Els eixos clau d'actuació que proposa el pla són la governança del sector comercial i turístic, la connectivitat i mobilitat, el paisatge urbà, la dinamització del producte i la comunicació. Aquests, segons ha assegurat el director científic del PCT de Turisme i Oci de Catalunya, Salvador Anton, "poden fer possible que aquesta visió que tenim de Reus ciutat líder, model de governança i viva, sigui una cosa que vagi a més".
Com a accions més concretes, tot i que encara no s'han acabat de definir, hi ha la integració en l'àmbit del comerç del sector turístic i cultural, perquè tots treballin en una mateixa direcció; la creació d'un programa de monitorització de fluxos dels visitants de Reus; l'incentiu de l'activisme decoratiu, o la dinamització d'aparadors o el desenvolupament d'una aplicació mòbil intel·ligent de recomanació comercial i turística de la ciutat. Tampoc s'ha especificat el pressupost que s'hi destinarà, tot i que l'alcalde de Reus, Carles Pellicer, ha avançat que els més de 400.000 euros que el nou centre comercial La Fira haurà de pagar en concepte d'IBI i IAE s'invertiran en la promoció del comerç de la ciutat.
Pellicer també ha manifestat que el pla que ha elaborat la URV no s'ha encarregat per protegir el comerç de proximitat davant l'obertura, abans d'acabar l'any, d'aquest nou centre comercial, sinó que s'hauria fet igualment per poder seguir un "full de ruta" que permeti "saber on anem" i doni "garanties que allò que fem ho fem bé", ha afirmat. En la mateixa línia, ha comparat la ciutat amb un centre comercial i amb un parc temàtic. "Ho tenim tot", ha celebrat, "som el centre comercial millor que hi ha al món i som el millor parc temàtic que podem tenir, fet per la gent i per la història", ha volgut deixar clar, fent referència a la llarga tradició comercial de Reus. Només cal "dinamització i promoció", ha detallat.
Així, segons l'alcalde, la prioritat u del govern municipal és "la promoció de ciutat via comerç, turisme i cultura, tres àmbits bàsics per Reus en aquest moment". "En els propers anys, aquella ciutat que no estigui ben situada a la graella de sortida es quedarà enrere", ha dit, i per això "estem abocant tot el que puguem per situar-la al lloc que correspon", ha conclòs.
Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives
Que el llegir no ens faci perdre l'escriure
Em sembla molt bé, però una forma encara més efectiva d'ajudar al teixit comercial local també seria que l' Ajuntament tingués una mica més de sensibilitat amb les factures endarrerides a autònoms i petita i mitjana empresa.
