-
Cedida
Els fabricants de pinsos estan preocupats pel conflicte laboral que tenen els estibadors del Port de Tarragona, que amenaça en deixar-los sense cereals per produir els aliments per als animals. Segons han assegurat, si la setmana que ve no es recupera el ritme habitual de descàrrega dels vaixells hi haurà trencaments d'estocs que afectaran la cadena alimentària, especialment a Catalunya, Aragó i País Valencià. Fonts coneixedores de la situació han explicat a l'ACN que les discrepàncies entre empleats i empreses fan que els vaixells es descarreguin molt més lentament, fins al punt que n'hi ha uns set des de fa dies fent cua a l'entrada del port. La problemàtica també afecta els sectors tèxtil i d'automoció, que ja busquen ports alternatius.
El conflicte laboral dels estibadors fa anys que s'arrossega. La Unió Europea va exigir canvis en les societats portuàries de l'Estat per liberalitzar la professió, que durant més d'un segle ha funcionat com una mena de mutualitat en la qual els treballadors tenien bona part del control de l'estiba. En el cas del Port de Tarragona els empleats treballen pel Centro Portuario de Empleo (CPE) ESTarraco. Aquesta societat està formada per cinc empreses que, per tal d'adequar-se a la normativa estatal i europea, n'han acordat la dissolució i així ser elles les que contractin directament els professionals. Això també obre la porta a que altres companyies puguin entrar al sector.
Segons han indicat en un comunicat, han ofert a tots els treballadors del CPE -uns 126- la subrogació dels contractes en les mateixes condicions salarials, laborals i mantenint-los l'antiguitat. Des d'ESTarraco també han sostingut que el canvi és necessari per poder ampliar la plantilla, ja que està quedant curta a causa de l'increment de tràfic de mercaderies que hi ha hagut els darrers anys al Port de Tarragona.
Tot i això, sembla que els treballadors no hi acaben d'estar d'acord. Diverses fonts coneixedores de la problemàtica coincideixen a explicar que des de fa uns dies alguns estibadors estarien fent "una mena de vaga de zel", amb la qual cosa el ritme de descàrrega dels vaixells seria més baix. Algunes fonts de companyies navilieres ho fixen en un terç de l'habitual. Per la setmana que ve hi ha prevista una reunió entre el sindicat d'estibadors i les empreses contractants per mirar de desencallar la situació. En el comunicat, ESTarraco ha instat a arribar a un pacte tan aviat com es pugui per no afectar l'activitat usual del port.
Aquest endarreriment en les operatives fa que hi hagi uns set vaixells fent cua per descarregar a l'entrada del Port de Tarragona. I, de retruc, centenars de camions esperant rebre la mercaderia. Molts d'aquests vehicles són d'empreses fabricants de pinsos. Esperen el blat de moro que arriba principalment de Brasil per transformar-lo en menjar pels animals.
"En alguna fàbrica s'ha trencat l'estoc de blat de moro i s'ha hagut de substituir aquest cereal per un altre", ha explicat Pere Borrell, president de l'Associació Catalana de Fabricants d'Aliments Compostos (ASFAC). Borrell ha indicat que "si el Port de Tarragona no treballa a un ritme normal d'entre 200.000 i 300.000 tones per setmana no es podran fabricar pinsos i els animals no podran menjar". Tal com ha alertat, això suposaria "un problema de benestar animal greu" però també afectaria econòmicament la resta de la societat. Segons ha indicat, entre Catalunya i Aragó hi ha uns 20 milions d'animals en granges, que suposen un 60% del global de l'Estat.
"Nosaltres patim el conflicte dels estibadors. Si hem de pagar un euro més per cada tona, el pagarem. No és un tema de costos, és qüestió que hem de donar menjar als animals i si dilluns no podem començar a carregar els camions amb agilitat començaran a saltar alarmes greus", ha advertit Borrell. Per tant, ha reclamat una solució "urgent" i ha demanat a les parts que s'asseguin a negociar "i no s'aixequin fins que hagin arribat a un acord".
Amb tot, el Port de Tarragona és el segon port de la Mediterrània i el primer de l'Estat en tràfic de cereals. Borrell també ha comentat que l'alternativa que els vaixells descarreguin als ports de Barcelona o València no és senzilla. "El de Barcelona té una limitació de distància dels molls, que fa que no hi càpiguen gaires vaixells; i València té un problema de gran importància, que fa que els grans hi entrin justet i amb perill d'embarrancar", ha especificat. De fet, ha concretat que en algunes ocasions les grans naus primer buiden una part de la càrrega a Tarragona i, quan ja tenen menys pes, deixen la resta a València.
Tot i que el sector dels pinsos és un dels més afectats i que té més urgències, no és l'únic. Segons ha pogut saber l'ACN, distribuïdores d'alimentació també pateixen els endarreriments. Una conseqüència que estan patint és que la fruita es fa malbé als vaixells mentre espera ser descarregada i no pot arribar en condicions òptimes als consumidors.
Així mateix, la qüestió té incidència en les empreses automobilístiques, que esperen els components que arriben especialment d'Àsia, i també en companyies del sector tèxtil. De fet, algunes fonts han explicat que aquesta setmana l'empresa Inditex havia de descarregar un vaixell a Tarragona i veient els endarreriments al moll van acabar optant per anar al port de València. Una situació que es pot repetir en els pròxims dies i que, segons alerten, pot acabar tenint conseqüències en el preu final dels productes. Tot plegat en un escenari molt inflacionista.
El conflicte laboral dels estibadors fa anys que s'arrossega. La Unió Europea va exigir canvis en les societats portuàries de l'Estat per liberalitzar la professió, que durant més d'un segle ha funcionat com una mena de mutualitat en la qual els treballadors tenien bona part del control de l'estiba. En el cas del Port de Tarragona els empleats treballen pel Centro Portuario de Empleo (CPE) ESTarraco. Aquesta societat està formada per cinc empreses que, per tal d'adequar-se a la normativa estatal i europea, n'han acordat la dissolució i així ser elles les que contractin directament els professionals. Això també obre la porta a que altres companyies puguin entrar al sector.
Segons han indicat en un comunicat, han ofert a tots els treballadors del CPE -uns 126- la subrogació dels contractes en les mateixes condicions salarials, laborals i mantenint-los l'antiguitat. Des d'ESTarraco també han sostingut que el canvi és necessari per poder ampliar la plantilla, ja que està quedant curta a causa de l'increment de tràfic de mercaderies que hi ha hagut els darrers anys al Port de Tarragona.
Tot i això, sembla que els treballadors no hi acaben d'estar d'acord. Diverses fonts coneixedores de la problemàtica coincideixen a explicar que des de fa uns dies alguns estibadors estarien fent "una mena de vaga de zel", amb la qual cosa el ritme de descàrrega dels vaixells seria més baix. Algunes fonts de companyies navilieres ho fixen en un terç de l'habitual. Per la setmana que ve hi ha prevista una reunió entre el sindicat d'estibadors i les empreses contractants per mirar de desencallar la situació. En el comunicat, ESTarraco ha instat a arribar a un pacte tan aviat com es pugui per no afectar l'activitat usual del port.
Preocupació entre productors de pinsos
Aquest endarreriment en les operatives fa que hi hagi uns set vaixells fent cua per descarregar a l'entrada del Port de Tarragona. I, de retruc, centenars de camions esperant rebre la mercaderia. Molts d'aquests vehicles són d'empreses fabricants de pinsos. Esperen el blat de moro que arriba principalment de Brasil per transformar-lo en menjar pels animals.
"En alguna fàbrica s'ha trencat l'estoc de blat de moro i s'ha hagut de substituir aquest cereal per un altre", ha explicat Pere Borrell, president de l'Associació Catalana de Fabricants d'Aliments Compostos (ASFAC). Borrell ha indicat que "si el Port de Tarragona no treballa a un ritme normal d'entre 200.000 i 300.000 tones per setmana no es podran fabricar pinsos i els animals no podran menjar". Tal com ha alertat, això suposaria "un problema de benestar animal greu" però també afectaria econòmicament la resta de la societat. Segons ha indicat, entre Catalunya i Aragó hi ha uns 20 milions d'animals en granges, que suposen un 60% del global de l'Estat.
"Nosaltres patim el conflicte dels estibadors. Si hem de pagar un euro més per cada tona, el pagarem. No és un tema de costos, és qüestió que hem de donar menjar als animals i si dilluns no podem començar a carregar els camions amb agilitat començaran a saltar alarmes greus", ha advertit Borrell. Per tant, ha reclamat una solució "urgent" i ha demanat a les parts que s'asseguin a negociar "i no s'aixequin fins que hagin arribat a un acord".
Amb tot, el Port de Tarragona és el segon port de la Mediterrània i el primer de l'Estat en tràfic de cereals. Borrell també ha comentat que l'alternativa que els vaixells descarreguin als ports de Barcelona o València no és senzilla. "El de Barcelona té una limitació de distància dels molls, que fa que no hi càpiguen gaires vaixells; i València té un problema de gran importància, que fa que els grans hi entrin justet i amb perill d'embarrancar", ha especificat. De fet, ha concretat que en algunes ocasions les grans naus primer buiden una part de la càrrega a Tarragona i, quan ja tenen menys pes, deixen la resta a València.
Tot i que el sector dels pinsos és un dels més afectats i que té més urgències, no és l'únic. Segons ha pogut saber l'ACN, distribuïdores d'alimentació també pateixen els endarreriments. Una conseqüència que estan patint és que la fruita es fa malbé als vaixells mentre espera ser descarregada i no pot arribar en condicions òptimes als consumidors.
Així mateix, la qüestió té incidència en les empreses automobilístiques, que esperen els components que arriben especialment d'Àsia, i també en companyies del sector tèxtil. De fet, algunes fonts han explicat que aquesta setmana l'empresa Inditex havia de descarregar un vaixell a Tarragona i veient els endarreriments al moll van acabar optant per anar al port de València. Una situació que es pot repetir en els pròxims dies i que, segons alerten, pot acabar tenint conseqüències en el preu final dels productes. Tot plegat en un escenari molt inflacionista.
Etiquetes:
