-
Les quatre línies de producció de Rexam ja fabriquen només llaunes d'alumini
JM.Salvat
Rexam va començar les seves passes a Catalunya el 1992. Aleshores, la companyia va establir converses amb el govern de Jordi Pujol amb la voluntat de trobar un punt de confluència, ben comunicat, i amb proximitat amb València. Va ser per aquest motiu, i per la determinació d’Ignasi Carnicer com a alcalde de la Selva, que van aplanar el camí a l’arribada del companyia. Inicialment, Rexam va inaugurar una línia dedicada a la fabricació de llaunes d’alumini; el 1995, es va obrir una segona línia d’alumini i, ja el 2003, es va inaugurar una nova línia passant tota la fabricació a l’acer. Passats 23 anys del seu aterratge a la Selva del Camp, Rexam ha fet d’aquest el seu principal pol de producció (s’hi fabriquen 120 llaunes per minut, mentre a Valdemorillo se’n produeixen 80 per minut).
“Es tracta d’una aposta per fer més barata, bona, bonica i en evolució la nostra producció i que ens permet consolidar la nostra posició en un mercat global”, ha ressenyat Comenge. No és en va que Rexam aposta per localitzar la seva producció a la Selva: Espanya és el segon país del món en consum de beguda enllaunada, després dels Estats Units. En la seva producció mundial, Rexam fabrica 62 bilions de llaunes anualment.
Felip Puig defensa el rol de la indústria catalana
L’acte de conversió de la planta de la Selva ha comptat amb diverses autoritats i representants, com el president de Rexam a Europa, Iain Percival, el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, el delegat del Govern, Joaquim Nin i el propi alcalde de la Selva, Josep Maria Puig. En el torn de parlaments, Puig ha agraït l’aposta que en el seu dia l’Ajuntament de la Selva va fer per captar la inversió de Rexam i “fer que el poble no depengués únicament de l’avellana”.
Una situació que, per Puig, “demostra el gran potencial industrial de Catalunya i permet ser optimistes en què s’està innovant i comencem a veure la llum al final del túnel”. Per acabar de quadrar el cercle, Puig també ha fet menció de la “necessitat del Corredor Mediterrani per consolidar el pol que ja és el Camp de Tarragona, com a segona àrea metropolitana de Catalunya”.
