Talent, esforç i llúpol (I)

El mercat de la cervesa artesana creix a casa nostra. Un 20% dels productors de l'Estat són catalans, desenes dels quals a les comarques tarragonines. La producció ha augmentat força en els darrers anys (l'any 2015, al voltant dels 85.000 hectolitres), si bé el consum segueix sent, majoritàriament, de cervesa d'elaboració industrial. En un context lúdic en què la gastronomia i la cultura són el millor dels maridatges possibles i en què el públic busca l'experiència i premia la proximitat, les microcerveseries del territori s'estan fent un nom a partir de l'empenta, el lideratge i el talent. Aquesta és, en essència, una història d'esforç... i llúpol. 

Dues han estat les firmes pioneres al Camp. D'una banda, Cervesa Els Maginets, companyia artífex de Les Clandestines. De l'altra, i des d'Alcover, Cerveses La Gardènia, amb la Rosita com a producte estrella. Moltes altres poblacions també acullen petits productors. Vila-seca, Torredembarra, Salomó o Valls en són alguns exemples. Per tot plegat, i conscient de les oportunitats per créixer al mercat, algunes de les empreses del sector s'han agrupat al Gremi d'elaboradors de cervesa artesana i natural (Gecan), actualment amb prop d'una trentena de participants. 

Els emergents

Com es comença, a fer cervesa artesana? "Tothom ho fa de la mateixa manera. A casa", exposa amb un somriure l'emprenedor tarragoní Juanma Mora, conegut per ser el pare de La Surfera Beer. Amb base a la platja de la Móra, el seu producte té un innegable "caràcter mariner". De fet, és un amant dels esports aquàtics i de la bona cuina. Abans havia treballat al sector naval, però sempre va tenir clar que "fer cervesa podia ser un negoci rendible" i quan va poder no s'ho va pensar dos cops. Ja fa un parell d'anys que la comercialitza, i per donar-se a conèixer revela haver optat per la "venda directa". "I a porta freda, sense que em coneguessin", matisa. Per ara, ha anat bé. La Surfera és en no pocs establiments de restauració a Tarragona i en localitats dels voltants. 

La Surfera Beer es presenta en diverses varietats, però la més popular ("especialment a l'estiu", detalla Mora) és la IPA de 6,4%. "Del que es tracta és de crear cultura cervesera, com ja la tenen en altres països", assenyala. A l'horitzó, hi ha la posada en marxa d'un obrador en què espera fer créixer la seva producció (d'uns 2.500 litres al mes) tot apostant "per la imatge i per la marca" i per fitxar entre tres i quatre persones. "Es tracta d'anar a poc a poc, però si et vols fer gran t'has d'arriscar", subratlla. A Reus, per cert, La Surfera es pot trobar en un celler ubicat a la zona del Pallol. 

Altres cervesers del territori reivindiquen "la tornada als orígens". "El mercat, per desgràcia, el dominen cerveses de baixa qualitat. En especial, les de factura estatal", carrega Eduard Nadal, conegut per tothom com el 'Dudi'. Tarragoní de la Part Alta "de tota la vida", fa cosa d'un any i mig que comercialitza la cervesa artesana Kesse, amb la qual vol recuperar "els mètodes tradicionals d'elaboració dels ibers", fet que de passada serveix per batejar el seu producte en homenatge a la cultura que va poblar la ciutat. Com en el cas de Mora i La Surfera, Nadal és un home orquestra. Al seu obrador del polígon de Riu Clar ("l'únic de Tarragona", destaca), crea, embotella i etiqueta la Kesse. 

"Per ara, no em puc dedicar al 100% al negoci", admet. L'estratègia passa per fer-se fort a la ciutat i, a posteriori, en pobles i ciutats de les nostres comarques. A més, organitza tastos i tallers al mercat tarragoní, que han tingut una molt bona acollida per part del públic. "És una manera de donar-se a conèixer, transmetre coneixements i fer possibles clients", apunta. El dolç moment de la indústria de la cervesa artesana "és global", subratlla, i per consolidar-se "cal plantar cara" al sector industrial. "Tenen més recursos i costa entrar al mercat, així". No obstant això, no es rendeix. "El meu mercat és el de proximitat, i en aquest cas crec que estic fent bé les coses", diu. De les cinc varietats actuals de la Kesse, la més celebrada és la Blanche. 

Des de Montferri i per tot el país

Almenys, això és el que pensa un dels elaboradors amb més trajectòria del Camp, Miquel Àngel del Castillo, un dels pares de Les Clandestines. "L'ha clavada. És molt particular, amb personalitat", descriu. Aquesta és la prova que uns i altres estan en contacte, que s'observen i fins i tot s'ajuden. "És lògic. El sector creix, sí, però tots ens coneixem perquè en el fons som pocs, i com que tenim els mateixos problemes, sovint parlem", manifesta. Amb seu a Montferri, Castillo s'hi va posar amb dos socis més cap al 2005 per presentar la seva cervesa dos exercicis més tard. "Ho vam fer per autocupar-nos, sense saber-ne, i vam aprendre sobre la marxa", explica. 

El salt qualitatiu i de notorietat de Les Clandestines es va produir un cop van comptar amb un distribuïdor que va obrir "moltes portes" i l'entrada a la restauració. De sobte, les cartes de segons quins restaurants van incloure la seva cervesa. "Allò ens va donar nom", assenyala. No és l'únic segment d'activitat, però. Les fires, mostres i mercats són un actiu important per a l'empresa, que actualment elabora uns 30.000 litres anuals de cervesa, amb la varietat Quatre Maltes com a producte de més renom. "Cadascun de nosaltres s'ha de trobar, s'ha de distingir per alguna característica per tal que es pugui conviure i hi hagi lloc per a tothom", esmenta sobre el sector. 

El mercat de Les Clandestines és el tarragoní, tot i que temps enrere es va optar per la internacionalització. "Pocs cops, i amb petites partides, només per veure com anava", detalla del Castillo. Ara per ara, l'expansió és nacional. "L'objectiu és fer-se fort al mercat tarragoní però tenir presència a les altres províncies", avança. "Tenim les eines adequades i el talent com per construir, entre tots, un sector cerveser important al país", conclou.