-
Una imatge de l'acte
A. de las Heras
Aquest dilluns 12 de desembre, la sala d’actes de la Cambra de Reus ha acollit la quarta sessió del cicle sobre les energies renovables i el seu impacte en el sector agroalimentari. Durant aquesta tardor, i sota el hashtag #DillunsLlotja, des de la Llotja de Reus i en col·laboració amb l’IRTA s’ha convidat a reflexionar sobre el futur d’aquest sector.
L’última d’aquestes jornades portava el nom d’“estratègies d’adaptació i mitigació al canvi climàtic, sector primari”, i ha comptat amb les intervencions de Robert Savé, investigador de l’IRTA, i Marc Prohom, cap de l’àrea de Climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya. I s’ha convertit en una crida a repensar el model productiu agroalimentari de la nostra regió per tal d’adaptar-lo a la nova realitat climàtica.
Savé ha començat aproximant el concepte d’agricultura a la Catalunya Nova; una regió que considera molt més influïda per les condicions mediterrànies que la Catalunya Vella. Així, aquesta regió sud del país serà molt més vulnerable als efectes del canvi climàtic perquè, tal com ha demostrat Prohom, l’àrea mediterrània és una de les zones del planeta (a excepció dels pols) més sensible a aquesta realitat climàtica.
Així, les dades de projecció climàtica del Servei Meteorològic de Catalunya demostren que, per exemple, el Camp i les Terres de l’Ebre seran les zones del país amb un descens més gran de les precipitacions. Amb aquestes dades, doncs, pren rellevància un dels objectius del col·loqui: repensar el model de producció agroalimentària.
Savé ha evidenciat que, fins ara, l’home ha intentat adaptar la terra a les seves necessitats, ha comentat mentre ensenyava com han canviat les terrasses del Priorat, per tal que hi pugui accedir maquinària, o les parcel·les del Penedès. I el ponent ha expressat que l’important, més que la tecnologia, és el mateix conreu i sòl. És a dir: vol que es pensi el model en funció de les condicions i les previsions. “No tenim més aigua. Hem d’aprofitar i revaloritzar els secans; ho hem de començar a gestionar”, reivindicava Savé.
Al seu torn Prohom ha fet una aproximació de la situació actual que hi ha a Catalunya respecte al canvi climàtic i ha ofert dades sobre les projeccions que es contemplen gràcies al monitoratge del Servei Català de Meteorologia. En aquest sentit, la intervenció ha demostrat allò que ja imaginaven tots els espectadors: Catalunya continuarà amb un increment tèrmic, la precipitació disminuirà, augmentarà la variabilitat de les pluges, etcètera.
Per tant, i d’acord amb les seves dades, Prohom ha dit que “el canvi climàtic tensarà encara més un clima mediterrani que ja està molt tensat; augmentarà la nostra vulnerabilitat”. Les dues intervencions han coincidit en un fet: adaptar-se a aquestes noves condicions climàtiques. Savé ha volgut insistir en aquest aspecte.
L’investigador de l’IRTA ha manifestat que la producció agrària, de cara a mitjan segle, baixarà un 17%. Per tant, creu que, amb totes aquestes projeccions, el sector agroalimentari català ja té prou material per plantejar la nova manera d’actuar que ha de guiar la pagesia del país: aprofitar el secà, tenir conreus que mitiguin l’emissió de carboni, oferir un servei de suport agrari des de les institucions, etcètera.
Així es posava punt final a un cicle de conferències que ha volgut debatre sobre l’impacte de les noves energies renovables en la producció agrària. De totes maneres, tal com s’ha anunciat al principi de l’acte, s’està treballant per poder allargar amb una sessió més aquest cicle, tot i que encara està per confirmar.
L’última d’aquestes jornades portava el nom d’“estratègies d’adaptació i mitigació al canvi climàtic, sector primari”, i ha comptat amb les intervencions de Robert Savé, investigador de l’IRTA, i Marc Prohom, cap de l’àrea de Climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya. I s’ha convertit en una crida a repensar el model productiu agroalimentari de la nostra regió per tal d’adaptar-lo a la nova realitat climàtica.
La fragilitat de l’àrea mediterrània
Savé ha començat aproximant el concepte d’agricultura a la Catalunya Nova; una regió que considera molt més influïda per les condicions mediterrànies que la Catalunya Vella. Així, aquesta regió sud del país serà molt més vulnerable als efectes del canvi climàtic perquè, tal com ha demostrat Prohom, l’àrea mediterrània és una de les zones del planeta (a excepció dels pols) més sensible a aquesta realitat climàtica.
Així, les dades de projecció climàtica del Servei Meteorològic de Catalunya demostren que, per exemple, el Camp i les Terres de l’Ebre seran les zones del país amb un descens més gran de les precipitacions. Amb aquestes dades, doncs, pren rellevància un dels objectius del col·loqui: repensar el model de producció agroalimentària.
Savé ha evidenciat que, fins ara, l’home ha intentat adaptar la terra a les seves necessitats, ha comentat mentre ensenyava com han canviat les terrasses del Priorat, per tal que hi pugui accedir maquinària, o les parcel·les del Penedès. I el ponent ha expressat que l’important, més que la tecnologia, és el mateix conreu i sòl. És a dir: vol que es pensi el model en funció de les condicions i les previsions. “No tenim més aigua. Hem d’aprofitar i revaloritzar els secans; ho hem de començar a gestionar”, reivindicava Savé.
Les projeccions del canvi climàtic
Al seu torn Prohom ha fet una aproximació de la situació actual que hi ha a Catalunya respecte al canvi climàtic i ha ofert dades sobre les projeccions que es contemplen gràcies al monitoratge del Servei Català de Meteorologia. En aquest sentit, la intervenció ha demostrat allò que ja imaginaven tots els espectadors: Catalunya continuarà amb un increment tèrmic, la precipitació disminuirà, augmentarà la variabilitat de les pluges, etcètera.
Per tant, i d’acord amb les seves dades, Prohom ha dit que “el canvi climàtic tensarà encara més un clima mediterrani que ja està molt tensat; augmentarà la nostra vulnerabilitat”. Les dues intervencions han coincidit en un fet: adaptar-se a aquestes noves condicions climàtiques. Savé ha volgut insistir en aquest aspecte.
L’investigador de l’IRTA ha manifestat que la producció agrària, de cara a mitjan segle, baixarà un 17%. Per tant, creu que, amb totes aquestes projeccions, el sector agroalimentari català ja té prou material per plantejar la nova manera d’actuar que ha de guiar la pagesia del país: aprofitar el secà, tenir conreus que mitiguin l’emissió de carboni, oferir un servei de suport agrari des de les institucions, etcètera.
Així es posava punt final a un cicle de conferències que ha volgut debatre sobre l’impacte de les noves energies renovables en la producció agrària. De totes maneres, tal com s’ha anunciat al principi de l’acte, s’està treballant per poder allargar amb una sessió més aquest cicle, tot i que encara està per confirmar.
