J. A. Carricondo 01 de Juny de 2016
És molt humà!
Fer-se donant, tot i que no sigui en vida, per circumstàncies, és deixar un llegat per la vida d'altres i una esperança. Si pot servir d'exemple ja ho he fet.
-
Pacients trasplantades i facultatius, en un punt informatiu a l'Hospital Joan XXIII amb motiu del Dia del Donant
ACN
Un total de 130 pacients del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre es troben en llista d’espera per ser trasplantats. A 30 d’abril, 109 tarragonins esperaven un ronyó; onze un trasplantament de fetge; set una intervenció de pulmó i, tres, de cor. L’any passat es van registrar un total de 19 donants d’òrgans a la demarcació i, en el que portem d’any, ja en són sis -cinc a Tarragona i un a Reus-. Enguany només s’ha produït una negativa familiar a la donació. D’altra banda, també fins a l’abril, 34 pacients de la demarcació havien rebut un trasplantament.
En concret, són 26 de ronyó -dels quals quatre eren de donants vius-, cinc de pulmó, dos de fetge i un de cor. Coincidint amb la commemoració del Dia del Donant, els principals hospitals del territori organitzen actes informatius en què persones trasplantades expliquen la seva experiència als usuaris. Els facultatius recorden la importància de plantejar-se el fet de fer-se donant i de parlar-ho amb l’entorn familiar.
La responsable de la coordinació de transplantaments a la demarcació de Tarragona, la doctora Maria Bodí, ha explicat que la tendència d'aquest any és similar a la de l'any anterior i que cada cop són menys les negatives familiars que es troben. "El canvi és radical comparant-ho en la dècada prèvia", ha assegurat Bodí, que ha negat que la donació d'òrgans sigui un tema tabú. "El que passa és que no ens agrada parlar de la mort perquè creiem que no ens hagi d'arribar mai", ha afegit.
Per incrementar la donació d'òrgans, metges i persones que han rebut un transplantament recorden la importància de parlar-ne prèviament en l'àmbit familiar. "Hem de parlar del tema, de què suposa la donació d'òrgans, que el ciutadà conegui les conseqüències i quantes vides es poden salvar", ha afegit.
L'edat habitual del donant tipus és entre 60 i 70 anys i solen ser de ronyons i fetge, i en algun cas també de pulmons. Malgrat que la majoria de donacions venen després de les morts encefàliques, cada cop estan incrementant més les donacions després de la mort en asistòlia i just abans de l'anomenada mort encefàlica.
Apropar experiències
En aquestes jornades d'informació sobre la donació d'òrgan hi tenen un paper fonamental persones que han rebut un transplantament i que, gràcies a un donant, poden continuar la seva vida. És el cas de la Cecília Pallarès, veïna del Perelló (Baix Ebre) de 39 anys, i que als 30 anys va rebre dos transplantaments de fetge. Cecília explica que només pot donar les gràcies a les famílies que van decidir donar un òrgan dels seus familiars i que a ella li han permès conèixer la seva filla. "Respecto totes les decisions en una situació molt dura en un moment crític. No puc demanar a algú que doni òrgans només puc explicar la meva experiència i dir que si algú no hagués fet aquest gest la meva filla no tindria mare perquè quan em va passar això va ser després del part", ha detallat.
També Maria del Carme López, veïna de Tarragona, ha explicat que va rebre un transplantament de fetge urgent l'estiu passat, després d'estar quatre dies en coma. "Gràcies a un donant estic aquí", ha explicat, tot admetent que la seva experiència et sensibilitza més en aquest tema. "Molta gent no ens fem donants perquè plantejar aquesta situació és com si penséssim que ens haguéssim de morir. Tenim por a pensar en el futur", ha afegit.
