-
Hugo Sánchez i Aleix Albaiges, els dos millors estudiants de la ciutat de Tarragona.
Josep M. Llauradó
Set estudiants en total a la demarcació de Tarragona han empatat en la millor nota global de la selectivitat. El 9,7 s'ha repetit en joves de poblacions com ara el Vendrell, Montblanc, Segur de Calafell, Cambrils, Tarragona i les Borges del Camp. En el cas de Tarragona, han estat dos: Hugo Sánchez, de l'Institut Martí i Franquès, i Aleix Albaiges, de La Salle. Amb 17 anys, aquests dies són el centre d'atenció, si bé ells estan ja pensant en el seu futur acadèmic.
Sánchez vol estudiar Física però no sap encara on ho farà, mentre que Albaiges ja té triada fins i tot la universitat: Ciència i Enginyeria de Dades, a la Universitat Politècnica de Catalunya. En general, recomanen per a les futures promocions no posar-se nerviosos amb la prova d'accés a la universitat i treballar durant el curs.
- Com vau veure la selectivitat?
- Hugo Sánchez: Va ser un alleujament fer-la, portàvem molts mesos preparant-nos, molt d'estrès, arrossegàvem 2 anys de molt d'estudi i molta pressió. És un alleujament molt gran i més si et surt tan bé com això.
- Aleix Albaiges: Fa un parell de dies que vaig saber la nota i encara no ho he assimilat del tot. És una nota molt alta, no me l'esperava, estic molt content.
- Què esperàveu?
- Hugo Sánchez: Jo m'esperava una nota alta, però ni molt menys un 9,7 i ser una de les notes més altes de Catalunya. Va ser una sorpresa gran.
- Aleix Albaiges: Tampoc sabia molt bé com eren els correctors, no sabia què esperar, però potser en lloc d'un 9,7 esperava un 9,4, una mica més baix. Els exàmens em van anar bé i al Batxillerat tenia un 10, o sigui que més o menys...
- Quina va ser la vostra reacció a les notes?
- Hugo Sánchez: Sempre m'espero menys, vaig decidir veure-les a casa. Al principi pensava que s'havien equivocat, eren unes notes molt altes. Després vaig calcular la mitjana amb la meva mare i ho vaig assimilar una mica més.
- Aleix Albaiges: No hi va haver cap gran canvi, era el que m'esperava.
- Quines van ser les assignatures que van anar millor?
- Hugo Sánchez: Vaig treure 10 a Mates, Anglès i Castellà, després 9,5 a Història i a Química, i després un 9 a Català. I un 8 a Física, que no em ponderava, que de fet és el que vull estudiar. Era bastant difícil.
- Aleix Albaiges: Amb Mates m'esperava menys nota i vaig acabar traient un 10, pensava que potser trauria un 8,5. Les altres van ser el que m'esperava. No tenia expectatives molt altes ni molt baixes. A banda de Mates, Física i Anglès van ser les millors. Després, Català, Castellà i Història, una mica menys. Les que em van anar pitjor eren perquè a l'hora de posar-me a estudiar -per exemple Història- em costava molt més. No em venia de gust, però bé, s'havia de fer.
- Què voleu estudiar?
- Hugo Sánchez: La idea és estudiar Física, és el que em va entrar al cap a 1r de Batxillerat i ho he fet tot per estudiar Física. Al principi volia anar a Saragossa, però m'era igual on m'agafessin. Ara que tinc un rang més ampli per escollir doncs m'hauré de plantejar diverses opcions. La URV crec que no té un grau de Física, però potser a Barcelona o a Madrid.
- Aleix Albaiges: La carrera que vull fer és Ciència i Enginyeria de Dades, de la UPC, després la feina ja es veurà. És una combinació de l'aspecte matemàtic i de l'informàtic, una mica de cada, i pot obrir moltes portes de cara al futur, ja que estem envoltats de dades. Saber com treballar-les jo crec que serà primordial en el futur. Les matemàtiques m'agraden.
[noticiadiari]45/45404[/noticiadiari]
- Què volíeu ser quan éreu petits?
- Hugo Sánchez: Sempre he estat bastant indecís, tirant cap a les ciències, però no vaig decidir-me per Física fins que no vaig veure vídeos a Youtube o a TikTok. M'agradava entendre com funcionava tot. El meu germà fa enginyeria aeronàutica, però també volia estudiar Física i no va poder, llavors em va cridar. Podré estudiar el que no va poder el meu germà, encara que no li agradi gaire.
- Aleix Albaiges: Des de petit em cridava molt més la branca de les ciències i les tecnologies. Mates, química, física... No va ser fins fa poc que vaig decidir-me, vaig ser dels últims a saber-ho, però sempre pensant en alguna carrera d'aquest estil, de tecnològiques.
- De què voldreu treballar?
- Hugo Sánchez: Sortides amb Física hi ha la docència, que no hi estic gaire interessat perquè ser professor no m'agrada gaire, també la investigació però a Espanya no està ben valorat, i el món empresarial, que segurament és el que acabi fent, que em contractin a una empresa privada d'energies, aeronàutica, per investigar.
- Aleix Albaiges: Encara no ho sé, molts acaben en grans tecnològiques com ara Google. Enginyers de dades n'hi ha a moltes empreses.
- La idea és marxar?
- Hugo Sánchez: Si hi ha alguna possibilitat i hi ha una bona oferta, no ho descartem, perquè a Espanya és realment difícil viure d'això. Els investigadors bons marxen.
- Aleix Albaiges: No seria una prioritat, marxar, aquí s'hi està bé, però si marxés no tindria cap mena de problema. Sobretot a Estats Units, que és on més destaca això.
- Què recomanaríeu als alumnes dels següents cursos?
- Hugo Sánchez: El que escolten 600 vegades abans de fer-la. Gestionar bé el temps crec que és el més important i prioritzar els estudis. Si comences 2 o 3 setmanes abans a estudiar una miqueta cada dia sense atabalar-te, si no et ve de gust un dia pots deixar-ho de banda i no passa res perquè et queda molt de temps. L'estrès i la salut mental és el més important.
- Aleix Albaiges: Tot i que amb la selectivitat sempre t'estiguin posant molta pressió a sobre és molt important mantenir la calma, que els nervis no s'apoderin de tu, si tens el cap fred i estàs tranquil els exàmens sortiran bé. Portaran 2 anys practicant aquells exercicis, si estan tranquils els sortirà tot bé. Si han estudiat i s'han organitzat bé, no tindran cap problema.
- Quin és el dia a dia d'un estudiant amb aquestes notes, durant els 2 cursos de Batxillerat?
- Hugo Sánchez: L'estudi per la selectivitat és el resum de tot el que he treballat al llarg dels dos anys. La professora de Física ens posava diversos vídeos de la Universitat Politècnica de Catalunya i algunes notícies importants ens les explicava, i això en gran part et motiva.
- Aleix Albaiges: Durant el curs ens anaven posant molta feina diària i jo intentava portar-la al dia. Quan arribava l'examen, m'ho mirava una mica i ja tirava. Sí que calia estudiar, però tampoc moltíssim, amb un parell de dies n'hi havia prou.
- En quin grau ha influït el centre on heu estudiat?
- Hugo Sánchez: Al Martí i Franquès, que és on he estudiat jo, ha estat bastant difícil treure bones notes. Els meus professors m'han preparat molt bé per la selectivitat i això ha estat sobretot gràcies a ells.
- Aleix Albaiges: Els professors són els que ens han donat tots els consells, resolien qualsevol dubte, responent el correu, amb les classes... Jo vaig fer l'examen, però tot el contingut me'l van haver d'ensenyar.
- Què espereu fer aquest estiu?
- Hugo Sánchez: Aquest estiu és per oblidar-me de tot. Em preocuparé per fer la preinscripció i les matrícules i a banda d'això gaudir dels resultats i xalar.
- Aleix Albaiges: Marxaré a Mallorca unes setmanes amb família i amics i intentaré gaudir-lo, anar a la platja, sortir i passar-ho bé.
- Quina ha estat la reacció del vostre entorn en conèixer la nota de selectivitat?
- Hugo Sánchez: El meu pare estava treballant i em va trucar ràpid per felicitar-me, la meva mare era a casa i també em va omplir a petons i després vaig rebre un munt de missatges de la meva família. Els meus amics fan bromes, em diuen que soc poc humil, ho fan una mica de conya però em van felicitar tots.
- Aleix Albaiges: Estaven més contents que jo, un munt de trucades de felicitació. Jo estava tranquil i encara no ho acabava d'assimilar i em donaven l'enhorabona.
Sánchez vol estudiar Física però no sap encara on ho farà, mentre que Albaiges ja té triada fins i tot la universitat: Ciència i Enginyeria de Dades, a la Universitat Politècnica de Catalunya. En general, recomanen per a les futures promocions no posar-se nerviosos amb la prova d'accés a la universitat i treballar durant el curs.
- Com vau veure la selectivitat?
- Hugo Sánchez: Va ser un alleujament fer-la, portàvem molts mesos preparant-nos, molt d'estrès, arrossegàvem 2 anys de molt d'estudi i molta pressió. És un alleujament molt gran i més si et surt tan bé com això.
- Aleix Albaiges: Fa un parell de dies que vaig saber la nota i encara no ho he assimilat del tot. És una nota molt alta, no me l'esperava, estic molt content.
- Què esperàveu?
- Hugo Sánchez: Jo m'esperava una nota alta, però ni molt menys un 9,7 i ser una de les notes més altes de Catalunya. Va ser una sorpresa gran.
- Aleix Albaiges: Tampoc sabia molt bé com eren els correctors, no sabia què esperar, però potser en lloc d'un 9,7 esperava un 9,4, una mica més baix. Els exàmens em van anar bé i al Batxillerat tenia un 10, o sigui que més o menys...
- Quina va ser la vostra reacció a les notes?
- Hugo Sánchez: Sempre m'espero menys, vaig decidir veure-les a casa. Al principi pensava que s'havien equivocat, eren unes notes molt altes. Després vaig calcular la mitjana amb la meva mare i ho vaig assimilar una mica més.
- Aleix Albaiges: No hi va haver cap gran canvi, era el que m'esperava.
- Quines van ser les assignatures que van anar millor?
- Hugo Sánchez: Vaig treure 10 a Mates, Anglès i Castellà, després 9,5 a Història i a Química, i després un 9 a Català. I un 8 a Física, que no em ponderava, que de fet és el que vull estudiar. Era bastant difícil.
- Aleix Albaiges: Amb Mates m'esperava menys nota i vaig acabar traient un 10, pensava que potser trauria un 8,5. Les altres van ser el que m'esperava. No tenia expectatives molt altes ni molt baixes. A banda de Mates, Física i Anglès van ser les millors. Després, Català, Castellà i Història, una mica menys. Les que em van anar pitjor eren perquè a l'hora de posar-me a estudiar -per exemple Història- em costava molt més. No em venia de gust, però bé, s'havia de fer.
- Què voleu estudiar?
- Hugo Sánchez: La idea és estudiar Física, és el que em va entrar al cap a 1r de Batxillerat i ho he fet tot per estudiar Física. Al principi volia anar a Saragossa, però m'era igual on m'agafessin. Ara que tinc un rang més ampli per escollir doncs m'hauré de plantejar diverses opcions. La URV crec que no té un grau de Física, però potser a Barcelona o a Madrid.
- Aleix Albaiges: La carrera que vull fer és Ciència i Enginyeria de Dades, de la UPC, després la feina ja es veurà. És una combinació de l'aspecte matemàtic i de l'informàtic, una mica de cada, i pot obrir moltes portes de cara al futur, ja que estem envoltats de dades. Saber com treballar-les jo crec que serà primordial en el futur. Les matemàtiques m'agraden.
[noticiadiari]45/45404[/noticiadiari]
- Què volíeu ser quan éreu petits?
- Hugo Sánchez: Sempre he estat bastant indecís, tirant cap a les ciències, però no vaig decidir-me per Física fins que no vaig veure vídeos a Youtube o a TikTok. M'agradava entendre com funcionava tot. El meu germà fa enginyeria aeronàutica, però també volia estudiar Física i no va poder, llavors em va cridar. Podré estudiar el que no va poder el meu germà, encara que no li agradi gaire.
- Aleix Albaiges: Des de petit em cridava molt més la branca de les ciències i les tecnologies. Mates, química, física... No va ser fins fa poc que vaig decidir-me, vaig ser dels últims a saber-ho, però sempre pensant en alguna carrera d'aquest estil, de tecnològiques.
- De què voldreu treballar?
- Hugo Sánchez: Sortides amb Física hi ha la docència, que no hi estic gaire interessat perquè ser professor no m'agrada gaire, també la investigació però a Espanya no està ben valorat, i el món empresarial, que segurament és el que acabi fent, que em contractin a una empresa privada d'energies, aeronàutica, per investigar.
- Aleix Albaiges: Encara no ho sé, molts acaben en grans tecnològiques com ara Google. Enginyers de dades n'hi ha a moltes empreses.
- La idea és marxar?
- Hugo Sánchez: Si hi ha alguna possibilitat i hi ha una bona oferta, no ho descartem, perquè a Espanya és realment difícil viure d'això. Els investigadors bons marxen.
- Aleix Albaiges: No seria una prioritat, marxar, aquí s'hi està bé, però si marxés no tindria cap mena de problema. Sobretot a Estats Units, que és on més destaca això.
- Què recomanaríeu als alumnes dels següents cursos?
- Hugo Sánchez: El que escolten 600 vegades abans de fer-la. Gestionar bé el temps crec que és el més important i prioritzar els estudis. Si comences 2 o 3 setmanes abans a estudiar una miqueta cada dia sense atabalar-te, si no et ve de gust un dia pots deixar-ho de banda i no passa res perquè et queda molt de temps. L'estrès i la salut mental és el més important.
- Aleix Albaiges: Tot i que amb la selectivitat sempre t'estiguin posant molta pressió a sobre és molt important mantenir la calma, que els nervis no s'apoderin de tu, si tens el cap fred i estàs tranquil els exàmens sortiran bé. Portaran 2 anys practicant aquells exercicis, si estan tranquils els sortirà tot bé. Si han estudiat i s'han organitzat bé, no tindran cap problema.
- Quin és el dia a dia d'un estudiant amb aquestes notes, durant els 2 cursos de Batxillerat?
- Hugo Sánchez: L'estudi per la selectivitat és el resum de tot el que he treballat al llarg dels dos anys. La professora de Física ens posava diversos vídeos de la Universitat Politècnica de Catalunya i algunes notícies importants ens les explicava, i això en gran part et motiva.
- Aleix Albaiges: Durant el curs ens anaven posant molta feina diària i jo intentava portar-la al dia. Quan arribava l'examen, m'ho mirava una mica i ja tirava. Sí que calia estudiar, però tampoc moltíssim, amb un parell de dies n'hi havia prou.
- En quin grau ha influït el centre on heu estudiat?
- Hugo Sánchez: Al Martí i Franquès, que és on he estudiat jo, ha estat bastant difícil treure bones notes. Els meus professors m'han preparat molt bé per la selectivitat i això ha estat sobretot gràcies a ells.
- Aleix Albaiges: Els professors són els que ens han donat tots els consells, resolien qualsevol dubte, responent el correu, amb les classes... Jo vaig fer l'examen, però tot el contingut me'l van haver d'ensenyar.
- Què espereu fer aquest estiu?
- Hugo Sánchez: Aquest estiu és per oblidar-me de tot. Em preocuparé per fer la preinscripció i les matrícules i a banda d'això gaudir dels resultats i xalar.
- Aleix Albaiges: Marxaré a Mallorca unes setmanes amb família i amics i intentaré gaudir-lo, anar a la platja, sortir i passar-ho bé.
- Quina ha estat la reacció del vostre entorn en conèixer la nota de selectivitat?
- Hugo Sánchez: El meu pare estava treballant i em va trucar ràpid per felicitar-me, la meva mare era a casa i també em va omplir a petons i després vaig rebre un munt de missatges de la meva família. Els meus amics fan bromes, em diuen que soc poc humil, ho fan una mica de conya però em van felicitar tots.
- Aleix Albaiges: Estaven més contents que jo, un munt de trucades de felicitació. Jo estava tranquil i encara no ho acabava d'assimilar i em donaven l'enhorabona.
