-
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, una entrevista amb l'ACN a la seu del departament
ACN
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, confia en arribar a acords amb el govern espanyol del PSOE per tal de treure vehicles pesants de l'N-240 entre Lleida i Montblanc i contribuir així a reduir l'elevada sinistralitat d'aquesta via. En aquest sentit, Calvet comparteix l'opció d'alliberar el peatge de l'AP-2, paral·lela a la via, tal com ha demanat el PSC en mocions aprovades tant a l'Ajuntament de Lleida com a la Diputació, però també considera que el Ministeri de Foment ha de fer millores a l'N-240 com ''desdoblaments'' ja que és una via que ''mereix una atenció molt més gran de la que ha tingut fins ara per part dels governs de l'Estat''. En una entrevista a l'ACN, el conseller de Territori i Sostenibilitat també ha valorat positivament la consolidació de les cigonyes a les comarques de Ponent tot i que sí que considera que s'hauria de fer que nidifiquessin en zones boscoses per evitar problemàtiques com la de la Catedral nova de Lleida.
Damià Calvet assegura que el Departament de Territori i Sostenibiltiat ha liderat, primer amb el conseller Josep Rull que va fer reunions amb alcaldes, però també a través de la secretaria i la direcció general d'Infraestructures, la cerca de solucions a l'elevada sinistralitat de l'N-240 entre Lleida i Montblanc. Segons el nou titular de la conselleria es tractaria de ''clonar'' les opcions que s'han ''assajat'' a l'N-II a Girona o les que pretenen implantar a l'N-340. És a dir, la retirada dels vehicles pesants, per la qual cosa cal arribar a acords per donar sortida a aquesta retirada de vehicles cap a l'AP-2.
Segons Calvet, l'AP-2 és però una autopista ''poc permeable'' amb els municipis i els polígons industrials que hi ha al llarg de la seva traça i això implica parlar amb el Ministeri i la concessionària per revertir aquesta situació. Així mateix, remarca la necessitat de fer millores a la pròpia N-240, amb ''desdoblaments'', ja que és un eix principal de la xarxa bàsica del territori, de l'economia de les comarques de Ponent i del seu enllaç amb la resta del país.
El conseller creu que ''mereix una atenció molt més gran que la que ha tingut fins ara per part de governs de l'Estat que pràcticament no han desdoblat cap dels eixos principals que gestionen; ni l'N-II, ni l'N-340, ni la 420, ni l'N-260, quan en altres territoris han fet veritables meravelles amb les infraestructures''. Calvet assenyala que cal que al marge de les autopistes de peatge ''s'atenguin les necessitats del territori d'una manera més rigorosa del que s'ha fet fins ara''. És per això, que puntualitza que ''a la voluntat de disposar del millor país, més i millors oportunitats, no s'arriba perquè sí sinó després de constatar el fracàs continuat dels governs de l'Estat en la planificació i gestió d'infraestructures generals''.
Nius de cigonyes als boscos
En un altre ordre de les coses, el conseller Calvet també ha valorat positivament la consolidació de les cigonyes a les terres de Ponent com una ''gran notícia per la fauna i també per la millora dels hàbitats on viuen i niuen''. En aquest sentit, destaca que hi ha hagut una ''acció continuada'' del Govern i de l'Administració local i que per això estan ''contens i orgullosos''. Això implica que ara hi hagi molts exemplars i cal vigilar que la nidificació no impacti en l'activitat humana, tant en benefici de la pròpia activitat humana com de la població de cigonyes.
Calvet creu que cal prioritzar que les cigonyes s'acostumin a nidificar als arbres dels boscos de ribera malgrat que no és el seu hàbitat natural. Això creu que es podria aconseguir ''afavorint les condicions en les que poden tenir aquests nius'' i si es constata que s'hi acostumen es podria potenciar. Ara el Departament té quantificats uns 350 nius en edificis de les comarques de Ponent i 350 més en arbres de boscos de ribera i altres hàbitats naturals. En el cas dels edificis cal vetllar perquè no es malmeti el patrimoni artístic, com el cas de la Catedral Nova de Lleida. Segons Calvet a les esglésies hi pot haver un niu però quan n'hi ha més d'un hi poden haver problemes. És per això, que de comú acord amb els bisbats i els ecologistes, s'avaluen les situacions per si se n'ha de retirar algun, ''amb cura'', i traslladar-lo a un altre lloc per preservar edificis i potenciar la biodiversitat de les cigonyes en llocs més naturals.
Segons Calvet, l'AP-2 és però una autopista ''poc permeable'' amb els municipis i els polígons industrials que hi ha al llarg de la seva traça i això implica parlar amb el Ministeri i la concessionària per revertir aquesta situació. Així mateix, remarca la necessitat de fer millores a la pròpia N-240, amb ''desdoblaments'', ja que és un eix principal de la xarxa bàsica del territori, de l'economia de les comarques de Ponent i del seu enllaç amb la resta del país.
El conseller creu que ''mereix una atenció molt més gran que la que ha tingut fins ara per part de governs de l'Estat que pràcticament no han desdoblat cap dels eixos principals que gestionen; ni l'N-II, ni l'N-340, ni la 420, ni l'N-260, quan en altres territoris han fet veritables meravelles amb les infraestructures''. Calvet assenyala que cal que al marge de les autopistes de peatge ''s'atenguin les necessitats del territori d'una manera més rigorosa del que s'ha fet fins ara''. És per això, que puntualitza que ''a la voluntat de disposar del millor país, més i millors oportunitats, no s'arriba perquè sí sinó després de constatar el fracàs continuat dels governs de l'Estat en la planificació i gestió d'infraestructures generals''.
Nius de cigonyes als boscos
En un altre ordre de les coses, el conseller Calvet també ha valorat positivament la consolidació de les cigonyes a les terres de Ponent com una ''gran notícia per la fauna i també per la millora dels hàbitats on viuen i niuen''. En aquest sentit, destaca que hi ha hagut una ''acció continuada'' del Govern i de l'Administració local i que per això estan ''contens i orgullosos''. Això implica que ara hi hagi molts exemplars i cal vigilar que la nidificació no impacti en l'activitat humana, tant en benefici de la pròpia activitat humana com de la població de cigonyes.
Calvet creu que cal prioritzar que les cigonyes s'acostumin a nidificar als arbres dels boscos de ribera malgrat que no és el seu hàbitat natural. Això creu que es podria aconseguir ''afavorint les condicions en les que poden tenir aquests nius'' i si es constata que s'hi acostumen es podria potenciar. Ara el Departament té quantificats uns 350 nius en edificis de les comarques de Ponent i 350 més en arbres de boscos de ribera i altres hàbitats naturals. En el cas dels edificis cal vetllar perquè no es malmeti el patrimoni artístic, com el cas de la Catedral Nova de Lleida. Segons Calvet a les esglésies hi pot haver un niu però quan n'hi ha més d'un hi poden haver problemes. És per això, que de comú acord amb els bisbats i els ecologistes, s'avaluen les situacions per si se n'ha de retirar algun, ''amb cura'', i traslladar-lo a un altre lloc per preservar edificis i potenciar la biodiversitat de les cigonyes en llocs més naturals.
