Dijous, 13 de Juny de 2024

Cultura per gaudir-la a casa, amb Reusdigital.cat

28 d'Octubre de 2022, per Reusdigital.cat
  • La minisèrie "El Vigilante" és una de les recomanacions culturals

    Cedida

Com cada cap de setmana, la redacció de Reusdigital.cat vol contribuir a fer del vostre temps lliure una estona de gaudi. Compartim amb vosaltres discos, llibres, pel·lícules, sèries, exposicions, documentals... Tot plegat, esperant que us complagui i que ho feu córrer. 

Marc Busquets recomana "El vigilante"



El prolífic Ryan Murphy és el creador de la minisèrie El vigilante, disponible des de fa una dies a Netflix. Se centra en un cas real, quelcom que habitualment em fa arrufar al nas perquè hi intueixo un tractament tirant a truculent però que, en aquesta ocasió, serveix d'excusa per reflexionar (sense excessiva profunditat) en la necessitat de sentir-nos segurs en societat i en la disputa que mantenim uns i altres per grimpar: el luxe, els diners, el nivell de vida. 

A El vigilante, una família més aviat classista estira més el braç que la màniga per comprar-se una centenària casa als suburbis. A la recerca de pau, tranquil·litat i sí, major sensació de seguretat, s'instal·len feliços, disposats a ascendir a l'escala social. No obstant això, de seguida comencen a passar coses inquietants. De fet, la família comença a rebre cartes anònimes (firmades pel vigilant del títol) i es dispara l'obsessió del matrimoni protagonista per esbrinar qui s'amaga darrere d'aquells missatges. 

El gran encert d'El vigilante (un entreteniment sense més, com moltes de les produccions de Murphy) és el petit món que construeix, on es dibuixa una finíssima línia entre la certesa i la paranoia. De rebot s'hi analitza la comunicació en la parella, i aquest sistema nostre en què convivim al costat de gent de qui no en sabem res, i que potser sí, que ens espia en tot moment. Tot plegat, amb elements de suspens i de terror que us faran estar en tensió, en part també per un ritme narratiu creixent i amb nervi. 

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Bd2Rnhk98ds[/youtube]

Marià Arbonès recomana el disc “Antidepressant” de Lloyd Cole



Fa uns quaranta anys arribava a la Universitat de Glasgow un jove inquiet que acabaria convertint-se en un dels músics més respectats, si bé mai en una estrella del rock: Lloyd Cole. Aquest cap de setmana li dedico la recomanació musical.

Lloyd Cole (Buxton, Anglaterra, 1961) es va donar a conèixer en l'escena música a la dècada dels anys vuitanta, quan estava al capdavant de la formació Lloyd Cole and The Commotions. Va crear el grup durant la seva estada universitària a Glasgow (on estudiava filosofia) i ben aviat van publicar el seu primer àlbum, Rattlesnakes (1984), que marcaria gairebé tota la seva carrera. Després en vindrien un parell més, i un recopilatori. Van ser moments de gran èxit per a l'anglès i els seus companys escocesos; van esdevenir una banda d'èxit i un dels noms més representatius del pop-rock britànic gràcies al seu estil elegant, il·lustrat amb constants referències literàries i sentimentals, i un so lluminós de guitarres. La veu clara de Cole també hi va contribuir.

Tot i l'èxit obtingut, el 1988 Lloyd Cole dissol la banda i se'n va a Nova York, Estats Units, per iniciar una carrera en solitari. Musicalment, es mostra més obert, igualment talentós, però traça una trajectòria plena d'alts i baixos que sembla acceptar amb resignació. De fet, no crec que Cole es dediqui a la música per enriquir-se econòmicament. En una d'aquestes etapes de cercar nous camins, Cole es converteix en un autor més intimista, i, per tant, més interessat a fer composicions acurades, pròximes al folk-rock. Ho confirma una obra excel·lent com és Antidepressant (2006), àlbum que us recomano i que inclou la cançó que us presento en el vídeo, Woman in a Bar.

El mateix any que es publica Antidepressant, els escocesos Camera Obscura presenten la cançó Lloyd, I'm Ready to Be Heartbroken. Es tracta d'una resposta a la pregunta que Cole havia fet en la cançó Are You Ready to Be Heartbroken?, a més d'una reacció de la vocalista Tracyanne Campbell després de quedar captivada per la música de l'anglès.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=KNolaVryZ9M[/youtube]

Estel Romeu recomana "Verónica"



L'últim cap de setmana d'octubre és el preludi de la Castanyada, Tots Sants i, ens agradi més o menys, també Halloween. I per anar escalfant motors, la recomanació d'aquesta setmana és una pel·lícula de terror inspirada en una història real. Estrenada el 2017 i dirigida per Paco Plaza, Verónica recull els fets de "l'Expediente Vallecas" i els explica amb la interpretació de l'actriu debutant Sandra Escacena.

Verónica és una noia de 15 anys que s'ha quedat òrfena de pare recentment i que viu al districte de Vallecas, Madrid, l'any 1991. Mentre la seva mare treballa, ha de cuidar els seus germans petits. La trama comença quan, en un dia d'eclipsi solar, fa una sessió de Ouija amb dues amigues per intentar contactar amb el seu pare. A partir d'aquí, comencen a tenir lloc episodis estranys i la Verónica intentarà desfer-se dels esperits que l'envolten.

Tot i pertànyer al gènere del terror, que té la fama mal guanyada de ser de menys qualitat, va estar nominada a set premis Goya i s'emmarca en la línia de títols consolidats com la saga REC o Expediente Warren. A més, combina el terror amb una espècie de coming out of age protagonitzat per Sandra Escacena i una ambientació cuidada de l'Espanya dels anys 90. Espero que gaudiu de la recomanació!

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=wNlMIvKnjOQ[/youtube]
 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges