-
Un fotograma de la sèrie Them, que Marc Busquets recomana als lectors de Reusdigital.cat
Cedida
Encetem un nou cap de setmana en què alguns de vosaltres, estimats amics i lectors, gaudireu de les vacances d'estiu. Si és el cas, aprofiteu-les, que passen de pressa! Del contrari, cap problema. Sigueu a Reus o en qualsevol altra banda del camp, els redactors del diari us portem com sempre un seguit de recomanacions culturals que esperem que siguin del vostre interès.
Marc Busquets recomana la sèrie "Them"
Estrenada fa uns mesos a Amazon prime, Them és una antologia de terror per a la qual s'han confirmat dues temporades més. La primera, esplèndida, aprofundeix en les noves narratives del gènere, sigui al cinema o a la televisió, per construir un relat en què l'angoixa i el neguit arriben del més enllà, però també d'allò tangible, d'allò més real. En essència, se'ns presenta la història d'una família negra que deixa el sud dels Estats Units, a la dècada dels 50, per instal·lar-se a Califòrnia. Un cop visquin envoltats de veïns blancs, el conflicte estarà servit.
Pot interpretar-se, per tant, que Them beu de l'estil i les temàtiques de Jordan Peele, l'artífex de les necessàries Déjame salir i Nosotros. Amb tot, la sèrie segueix igualment altres postulats. De fet, no costa gaire trobar-hi cert aire a David Lynch i Vellut blau, en què rere la capa de llum i color que embolcalla el somni americà s'hi amaga el crim i la perversió.
Them brilla, doncs, per allò que aborda i perquè emmiralla l'espectador en l'actualitat, però també per la seva cuidada i elegant posada en escena. La construcció dels personatges és també notable, i el talent de la parella protagonista (Ashley Thomas i Deborah Ayorinde) hi fa la resta. Especial atenció mereix la rival i veïna a qui encarna Alison Pill. Per tot plegat, i si aquest cap de setmana no us ve gaire de gust sortir de casa, de ben segur que Them us complaurà. El Mal (sí, en majúscula) és a tot arreu, també en aquells a qui de vegades demanes una mica de sal.
I per cert, els capítols 5 i 9 (en té una desena) són terror en estat pur.
Alba Cartanyà recomana "Bum bum" de Ferran Palau i b1n0
L'electrònica experimental de b1n0 connecta perfectament amb el pop metafísic de Ferran Palau en aquest tema que titulen Bum bum. És una melodia dolça que incorpora tocs punyents, creant una atmosfera musical estranya (fins i tot angoixant en alguns punts) però addictiva alhora.
El videoclip, dirigit per Anna Cornudella i Frank Lucas, mostra diferents seqüències de la vida en parella a través de la superposició de moments viscuts i d'instants imaginats.
B1n0 és un projecte musical que neix a Barcelona de la mà de dos amics, l'Emili Bosch i el Malcus Codolà. Barregen l'experimentació electrònica i el pop, incorporant tota mena d'instruments mitjançant sintetitzadors i samplers, i utilitzant també sons d'objectes quotidians.
Us animo a gaudir del videoclip!
Martina Cárdenas recomana la pel·lícula "Anna Karenina", de Joe Wright
Ens situem a la dècada del 1870 a la Rússia Imperial. Anna Karenina, la dona d'un ministre rus, s'enamora d'un oficial, Vronski. Això provoca un trasbals a l'alta societat rusa, basada en la superficialitat, ja que Anna decideix abandonar el seu fill i el seu home per estar amb el seu amant.
El que més m'agrada de la pel·lícula, una nova adaptació del clàssic de Tolstoi dirigida per Joe Wright el 2012, a banda de l'espectacular posada en escena, és el missatge final que vol transmetre: l'enamorament obsessiu que viu la protagonista, i com aquest la porta al final més tràgic i infeliç. A més, tot i tractar-se de la història d'amor entre dos personatges, no és una pel·lícula romàntica tradicional.
L'actriu Keira Knightley va encarnar Anna Karenina; la pel·lícula és disponible a Prime video.
Marc Busquets recomana la sèrie "Them"
Estrenada fa uns mesos a Amazon prime, Them és una antologia de terror per a la qual s'han confirmat dues temporades més. La primera, esplèndida, aprofundeix en les noves narratives del gènere, sigui al cinema o a la televisió, per construir un relat en què l'angoixa i el neguit arriben del més enllà, però també d'allò tangible, d'allò més real. En essència, se'ns presenta la història d'una família negra que deixa el sud dels Estats Units, a la dècada dels 50, per instal·lar-se a Califòrnia. Un cop visquin envoltats de veïns blancs, el conflicte estarà servit.
Pot interpretar-se, per tant, que Them beu de l'estil i les temàtiques de Jordan Peele, l'artífex de les necessàries Déjame salir i Nosotros. Amb tot, la sèrie segueix igualment altres postulats. De fet, no costa gaire trobar-hi cert aire a David Lynch i Vellut blau, en què rere la capa de llum i color que embolcalla el somni americà s'hi amaga el crim i la perversió.
Them brilla, doncs, per allò que aborda i perquè emmiralla l'espectador en l'actualitat, però també per la seva cuidada i elegant posada en escena. La construcció dels personatges és també notable, i el talent de la parella protagonista (Ashley Thomas i Deborah Ayorinde) hi fa la resta. Especial atenció mereix la rival i veïna a qui encarna Alison Pill. Per tot plegat, i si aquest cap de setmana no us ve gaire de gust sortir de casa, de ben segur que Them us complaurà. El Mal (sí, en majúscula) és a tot arreu, també en aquells a qui de vegades demanes una mica de sal.
I per cert, els capítols 5 i 9 (en té una desena) són terror en estat pur.
Alba Cartanyà recomana "Bum bum" de Ferran Palau i b1n0
L'electrònica experimental de b1n0 connecta perfectament amb el pop metafísic de Ferran Palau en aquest tema que titulen Bum bum. És una melodia dolça que incorpora tocs punyents, creant una atmosfera musical estranya (fins i tot angoixant en alguns punts) però addictiva alhora.
El videoclip, dirigit per Anna Cornudella i Frank Lucas, mostra diferents seqüències de la vida en parella a través de la superposició de moments viscuts i d'instants imaginats.
B1n0 és un projecte musical que neix a Barcelona de la mà de dos amics, l'Emili Bosch i el Malcus Codolà. Barregen l'experimentació electrònica i el pop, incorporant tota mena d'instruments mitjançant sintetitzadors i samplers, i utilitzant també sons d'objectes quotidians.
Us animo a gaudir del videoclip!
Martina Cárdenas recomana la pel·lícula "Anna Karenina", de Joe Wright
Ens situem a la dècada del 1870 a la Rússia Imperial. Anna Karenina, la dona d'un ministre rus, s'enamora d'un oficial, Vronski. Això provoca un trasbals a l'alta societat rusa, basada en la superficialitat, ja que Anna decideix abandonar el seu fill i el seu home per estar amb el seu amant.
El que més m'agrada de la pel·lícula, una nova adaptació del clàssic de Tolstoi dirigida per Joe Wright el 2012, a banda de l'espectacular posada en escena, és el missatge final que vol transmetre: l'enamorament obsessiu que viu la protagonista, i com aquest la porta al final més tràgic i infeliç. A més, tot i tractar-se de la història d'amor entre dos personatges, no és una pel·lícula romàntica tradicional.
L'actriu Keira Knightley va encarnar Anna Karenina; la pel·lícula és disponible a Prime video.
Marià Arbonès us proposa escoltar el disc "Shelter", de Jacqui Naylor
Tinc molta estima al disc Shelter (Ruby Records), de Jacqui Naylor. Me’l va regalar el Jaume Joan Magrinyà pocs dies després d’un dels concerts que va fer la cantant al seu emblemàtic local: el Keyboard Jazz. D’això, ja en fa uns quants anys. El Jaume me’n va parlar molt bé i em va aconsellar que escoltés el disc. Naturalment, vaig fer cas al mestre.
Ara us proposo que l’escolteu vosaltres, ja que val molt la pena. Shelter es va publicar el 2003 i aplega onze cançons escrites per Jacqui Naylor i el pianista i productor Art Khu. A més, inclou la cançó I Remember You, del seu amic Joe Wilson. També, les interpretacions de Love and Affection, de Joan Armatrading, i de la clàssica dels Rolling Stones Miss You.
No totes les cançons es caracteritzen pel jazz (la Jacqui n’és una apassionada, però no fins al punt de ser-ne una purista estricta). Per això Shelter també acull el folk, el blues i els ritmes tropicals. Sempre amb l’agradable i sensual veu de la Jacqui i una bona dotació instrumental (necessària per als canvis de guió que hi ha). Després d’escoltar-lo, coincidireu amb mi que Shelter combina serenitat i bellesa.
Nascuda i criada a Saratoga (EUA), va estudiar màrqueting a la Universitat Estatal de San Francisco, però pel camí es va interessar pel teatre i l'actuació. Després d'escoltar l'àlbum de Sarah Vaughan Sings George Gershwin, en una classe d'apreciació musical, es va enamorar del jazz vocal.
El 1997 va deixar la seva feina (dissenyava roba) i es va dedicar plenament a la música. Al cap d’un parell d’anys publicava el seu primer àlbum. La seva discografia inclou treballs originals, així com alguns de clàssics populars. Gaudiu de Jacqui Naylor!
Tinc molta estima al disc Shelter (Ruby Records), de Jacqui Naylor. Me’l va regalar el Jaume Joan Magrinyà pocs dies després d’un dels concerts que va fer la cantant al seu emblemàtic local: el Keyboard Jazz. D’això, ja en fa uns quants anys. El Jaume me’n va parlar molt bé i em va aconsellar que escoltés el disc. Naturalment, vaig fer cas al mestre.
Ara us proposo que l’escolteu vosaltres, ja que val molt la pena. Shelter es va publicar el 2003 i aplega onze cançons escrites per Jacqui Naylor i el pianista i productor Art Khu. A més, inclou la cançó I Remember You, del seu amic Joe Wilson. També, les interpretacions de Love and Affection, de Joan Armatrading, i de la clàssica dels Rolling Stones Miss You.
No totes les cançons es caracteritzen pel jazz (la Jacqui n’és una apassionada, però no fins al punt de ser-ne una purista estricta). Per això Shelter també acull el folk, el blues i els ritmes tropicals. Sempre amb l’agradable i sensual veu de la Jacqui i una bona dotació instrumental (necessària per als canvis de guió que hi ha). Després d’escoltar-lo, coincidireu amb mi que Shelter combina serenitat i bellesa.
Nascuda i criada a Saratoga (EUA), va estudiar màrqueting a la Universitat Estatal de San Francisco, però pel camí es va interessar pel teatre i l'actuació. Després d'escoltar l'àlbum de Sarah Vaughan Sings George Gershwin, en una classe d'apreciació musical, es va enamorar del jazz vocal.
El 1997 va deixar la seva feina (dissenyava roba) i es va dedicar plenament a la música. Al cap d’un parell d’anys publicava el seu primer àlbum. La seva discografia inclou treballs originals, així com alguns de clàssics populars. Gaudiu de Jacqui Naylor!
Etiquetes:
