-
Imatge de la portada del llibre
Cedida
Un cap de setmana més, la redacció de Reusdigital.cat es disposa a compartir amb tots vosaltres, amics, lectors i companys, una mica de cultura. L'hem escoltada, vista, llegida, sentida... i gaudida. Parlem de sèries, de discos o de pel·lícules, posem per cas, que esperem que us agradin i que facin millor el vostre temps lliure.
Marc Busquets recomana "Cruel summer"
Sembla ser que a poc a poc les sèries que produeix Prime guanyen en qualitat, i que al seu catàleg hi ha ficcions prou reeixides. És el cas de Good omens, que en el moment de la seva estrena no va destacar i que, gràcies al boca-orella, ja té confirmada una segona temporada. Fa tan sols uns dies que els abonats poden veure Cruel summer, sobre el paper una sèrie més d'adolescents que, no obstant això, ofereix un bon entreteniment gràcies al seu peculiar desenvolupament narratiu.
Articulada a través de flashbacks que tenen lloc els estius de 1993, 1994 i 1995, se'ns planteja la història d'un parell de noies d'un poblet de Texas que es faran grans de cop per una desgràcia. Cruel summer sembla sorgida de l'èxit de Por trece razones, de Netflix, i en efecte pren algunes de les fórmules per construir el seu relat. Els salts temporals es conceben per mantenir l'interès de l'espectador i per desmuntar el trencaclosques en peces petites, petitíssimes, i si bé no inventa la sopa d'all presenta no pocs encerts per, entre altres, l'evolució dramàtica des de diversos punts de vista.
Més enllà del relat de misteri, Cruel summer planteja qüestions que poden marcar algú per sempre: les primeres amistats, el primer amor, les primeres decepcions, o com una criaturada es pot esguerrar el futur, en especial quan qui jutja és l'opinió pública.
Martina Cárdenas recomana "Malcolm & Marie"
Malcolm & Marie és una pel·lícula original de Netflix, estrenada l'any 2021. Malcolm (John David Washington), un jove director de cinema, i Marie (Zendaya), la seva parella, tornen a casa després de la presentació de la seva última pel·lícula.
Aquella mateixa nit, la solidesa de la seva relació es posa a prova després d'algunes doloroses revelacions. Malcolm & Marie tracta sobre la toxicitat de les relacions, de Hollywood, de raça, gènere, drogues, classe social...
És una pel·lícula en blanc i negre, amb una banda sonora espectacular, que segueix la relació entre dues persones, i com es va degradant a mesura que transcorre el film.
Alba Cartanyà recomana "Dones valentes" de Txell Feixas
Com expressa perfectament el títol, Dones valentes (Ara Llibres, 2020) és un recull d'històries de dones trencadores que s'han atrevit a lluitar contra un sistema que les oprimeix durament. A través de la seva experiència sobre el terreny, la periodista Txell Feixas il·lustra la revolució que s'està produint a l'Orient Mitjà, empesa en gran part per dones que reivindiquen la seva llibertat i el seu lloc en la societat.
Feixas remarca molt la idea que totes aquestes dones ja tenen veu i l'estan alçant, i que és cosa nostra escoltar-les i recolzar-les en una lluita que ens és compartida. És una obra que ens convida a un viatge de coneixement per Beirut, Gaza, Rojava, Kurdistan o Síria, i ens impacta per la transcendència que poden tenir les petites i grans accions que emprenen les protagonistes.
Podeu adquirir el llibre aquí.
Marià Arbonès us proposa ballar la cançó “Great Big Kiss” de Johnny Thunders
L’octubre de 1978 Johnny Thunders (Queens, EUA, 1962) —aleshores líder de The Heartbreakers i exguitarrista de The New York Dolls— publicava el disc So Alone, el seu primer àlbum en solitari. Del disc, em centro en la peça titulada Great Big Kiss, una versió de la cançó original (Give Him a Great Big Kiss) composta per George “Shadow” Morton per al grup vocal The Shangri-Las.
Després de la dissolució de The Shangri-Las el 1968, Shadow Morton va produir el segon disc de The New York Dolls, Too Much So Soon, i, un cop aquest grup es va desfer el 1975, Johnny Thunders va fer aquesta versió. Convé destacar que la història original de The Shangri-Las era cantada per noies en primera persona i Thunders la va adaptar a un protagonista masculí.
A l'àlbum hi participen els Heartbreakers Walter Lure i Billy Rath, així com diversos músics convidats ben coneguts, com ara Chrissie Hynde (The Pretenders), Phil Lynott (Thin Lizzy), Steve Marriott (Small Faces, Humble Pie), Peter Perrett (The Only Ones) i Steve Jones i Paul Cook (Sex Pistols). L'àlbum conté cançons originals, temes habituals del repertori en directe de The Heartbreakers i versions com ara —a més de la que he esmentat— Pipeline (The Chantays), Daddy Rollin 'Stone (Otis Blackwell) o Subway Train (The New York Dolls).
El 1980, el grup Burning en va fer una nova versió titulada Es especial, que va incloure a l’àlbum Bulevar, amb una lletra novament allunyada de l’original. És una de les cançons més populars del grup madrileny, que curiosament no en va acreditar mai la vertitable autoria. Quan van enviar la llista de cançons de Bulevar a la discogràfica, van deixar en blanc l'autoria d'aquest tema perquè la discogràfica ho consultés a la SGAE. Al final es va adjudicar la cançó als tres líders de Burning: Toño Martín, Pepe Risi i Johnny Cifuentes.
Us convido a escoltar i, fins i tot, a ballar aquesta Great Big Kiss de Johnny Thunders.
Marc Busquets recomana "Cruel summer"
Sembla ser que a poc a poc les sèries que produeix Prime guanyen en qualitat, i que al seu catàleg hi ha ficcions prou reeixides. És el cas de Good omens, que en el moment de la seva estrena no va destacar i que, gràcies al boca-orella, ja té confirmada una segona temporada. Fa tan sols uns dies que els abonats poden veure Cruel summer, sobre el paper una sèrie més d'adolescents que, no obstant això, ofereix un bon entreteniment gràcies al seu peculiar desenvolupament narratiu.
Articulada a través de flashbacks que tenen lloc els estius de 1993, 1994 i 1995, se'ns planteja la història d'un parell de noies d'un poblet de Texas que es faran grans de cop per una desgràcia. Cruel summer sembla sorgida de l'èxit de Por trece razones, de Netflix, i en efecte pren algunes de les fórmules per construir el seu relat. Els salts temporals es conceben per mantenir l'interès de l'espectador i per desmuntar el trencaclosques en peces petites, petitíssimes, i si bé no inventa la sopa d'all presenta no pocs encerts per, entre altres, l'evolució dramàtica des de diversos punts de vista.
Més enllà del relat de misteri, Cruel summer planteja qüestions que poden marcar algú per sempre: les primeres amistats, el primer amor, les primeres decepcions, o com una criaturada es pot esguerrar el futur, en especial quan qui jutja és l'opinió pública.
Martina Cárdenas recomana "Malcolm & Marie"
Malcolm & Marie és una pel·lícula original de Netflix, estrenada l'any 2021. Malcolm (John David Washington), un jove director de cinema, i Marie (Zendaya), la seva parella, tornen a casa després de la presentació de la seva última pel·lícula.
Aquella mateixa nit, la solidesa de la seva relació es posa a prova després d'algunes doloroses revelacions. Malcolm & Marie tracta sobre la toxicitat de les relacions, de Hollywood, de raça, gènere, drogues, classe social...
És una pel·lícula en blanc i negre, amb una banda sonora espectacular, que segueix la relació entre dues persones, i com es va degradant a mesura que transcorre el film.
Alba Cartanyà recomana "Dones valentes" de Txell Feixas
Com expressa perfectament el títol, Dones valentes (Ara Llibres, 2020) és un recull d'històries de dones trencadores que s'han atrevit a lluitar contra un sistema que les oprimeix durament. A través de la seva experiència sobre el terreny, la periodista Txell Feixas il·lustra la revolució que s'està produint a l'Orient Mitjà, empesa en gran part per dones que reivindiquen la seva llibertat i el seu lloc en la societat.
Feixas remarca molt la idea que totes aquestes dones ja tenen veu i l'estan alçant, i que és cosa nostra escoltar-les i recolzar-les en una lluita que ens és compartida. És una obra que ens convida a un viatge de coneixement per Beirut, Gaza, Rojava, Kurdistan o Síria, i ens impacta per la transcendència que poden tenir les petites i grans accions que emprenen les protagonistes.
Podeu adquirir el llibre aquí.
Marià Arbonès us proposa ballar la cançó “Great Big Kiss” de Johnny Thunders
L’octubre de 1978 Johnny Thunders (Queens, EUA, 1962) —aleshores líder de The Heartbreakers i exguitarrista de The New York Dolls— publicava el disc So Alone, el seu primer àlbum en solitari. Del disc, em centro en la peça titulada Great Big Kiss, una versió de la cançó original (Give Him a Great Big Kiss) composta per George “Shadow” Morton per al grup vocal The Shangri-Las.
Després de la dissolució de The Shangri-Las el 1968, Shadow Morton va produir el segon disc de The New York Dolls, Too Much So Soon, i, un cop aquest grup es va desfer el 1975, Johnny Thunders va fer aquesta versió. Convé destacar que la història original de The Shangri-Las era cantada per noies en primera persona i Thunders la va adaptar a un protagonista masculí.
A l'àlbum hi participen els Heartbreakers Walter Lure i Billy Rath, així com diversos músics convidats ben coneguts, com ara Chrissie Hynde (The Pretenders), Phil Lynott (Thin Lizzy), Steve Marriott (Small Faces, Humble Pie), Peter Perrett (The Only Ones) i Steve Jones i Paul Cook (Sex Pistols). L'àlbum conté cançons originals, temes habituals del repertori en directe de The Heartbreakers i versions com ara —a més de la que he esmentat— Pipeline (The Chantays), Daddy Rollin 'Stone (Otis Blackwell) o Subway Train (The New York Dolls).
El 1980, el grup Burning en va fer una nova versió titulada Es especial, que va incloure a l’àlbum Bulevar, amb una lletra novament allunyada de l’original. És una de les cançons més populars del grup madrileny, que curiosament no en va acreditar mai la vertitable autoria. Quan van enviar la llista de cançons de Bulevar a la discogràfica, van deixar en blanc l'autoria d'aquest tema perquè la discogràfica ho consultés a la SGAE. Al final es va adjudicar la cançó als tres líders de Burning: Toño Martín, Pepe Risi i Johnny Cifuentes.
Us convido a escoltar i, fins i tot, a ballar aquesta Great Big Kiss de Johnny Thunders.
Etiquetes:
