-
Alba Cartanyà recomana una sèrie de Netflix
Cedida
Com cada cap de setmana, Reusdigital.cat us recomana, amics i lectors, llibres, discos, o pel·lícules, entre altres. És la nostra manera de contribuir a fer del vostre cap de setmana un moment agradable, perquè ens ve de gust compartir amb tots vosaltres la cultura que ens ha atrapat.
Marc Busquets recomana el disc "Nightbird", d'Erasure
Erasure és un dels projectes de Vince Clarke posteriors al seu pas per Depeche Mode. Després de Yazoo (grup del qual sempre recordarem Don't go i Only you), es va unir al cantant Andy Bell per formar un dels duets més sòlids i eficaços del tecno pop, amb permís dels Pet shop boys.
Als 80, Erasure va tenir força èxit, i si encara ara són en actiu és pel talent de Clarke a l'hora de signar melodies simples, senzilles, directes i ballables. Senzills com Sometimes, Love to hate you, Oh, l'amour o Always, ja als 90, en són notables exemples.
No tenen la popularitat d'anys enrere, és cert, però Clarke i Bell han anat publicant àlbums que en ocasions són més que interessants. Editat el 2005, Nightbird va obrir una nova etapa creativa a la trajectòria de la formació. Més serena, més pausada, potser sí, però igualment rellevant. És un disc deliciós de principi a final, on la maduresa artística del Bell lletrista reflecteix amb encert el pas del temps, l'aprenentatge vital que suposa tota relació (també les que s'acaben malament) i on el talent compositiu de Clarke resta intacte.
La seva sonoritat convida igualment a celebrar, a deixar-se anar, a posar-lo de fons qualsevol nit d'estiu i a gaudir del dolce far niente. Que vagi de gust.
Adrià de las Heras recomana el llibre "L’espasa i la llavor", de Jordi Nogués
L’espasa i la llavor és una novel·la històrica que transcorre a la Catalunya Nova. Més concretament als peus de les Muntanyes de Prades, allí on es fundà el Monestir de Santa Maria de Poblet a meitat del segle XII. A banda d’anar llegint com es forma Poblet, també es pot apreciar com neix la Catalunya Nova després de la reculada de les tropes musulmanes.
L’any 1150 baixen 12 monjos (sempre 12) des de l’Abadia de Fontfreda (França). Ells seran els encarregats d’iniciar la fundació del nou monestir. L’arribada dels religiosos a la zona provoca un enfrontament amb els senyors de l’Espluga Sobirana, que fins llavors havien tingut un gran poder. Així doncs, la formació del monestir no serà gens fàcil i hauran de rebre algunes ajudes.
El text enganxa perquè la trama és interessant i utilitza un llenguatge planer, a diferència de moltes novel·les històriques sovint adornades excessivament. Va al gra. El conflicte entre senyors i religiosos, les històries del poble, les ajudes d’alguns cavallers i la intervenció del poder van passant a un ritme molt agraït pel lector. La novel·la és de principis de 2019, però les coses mai passen de moda si és per reivindicar la nostra demarcació com a escenari literari.
Per a mi, que m’agraden molt les novel·les històriques, és un regal veure que aquestes també poden passar al costat de casa, al Camp, a la Catalunya Nova.
Alba Cartanyà recomana la sèrie "Master of none"
Master of none és una comèdia creada i protagonitzada pel còmic d'origen hindú Aziz Ansari. Explora les relacions personals del segle XXI, i aborda temes com la immigració, el racisme, la sexualitat o l'homofòbia, sempre des de l'humor i amb profunditat. Parla de qüestions que, desgraciadament, encara són tabú o directament s'invisibilitzen, d'una manera senzilla en tant que quotidiana, realista i vital.
Les dues primeres temporades (de 10 episodis cadascuna) van ser mereixedores de dos premis Emmy al millor guió de comèdia. El 23 de maig d'aquest any s'ha estrenat la tercera temporada, que es manté fidel a les anteriors en essència, però incorporant un canvi de guió important: la trama canvia el focus i se centra en la Denise, una amiga de tota la vida d'Ansari, i la seva parella Alicia. Cinc capítols que mostren moments romàntics, divertits i bonics, però que també donen espai a la pèrdua, al dubte i a la reflexió personal.
Aquí podeu veure el tràiler de la nova temporada:
M'és difícil triar un disc per recomanar de Peter Broderick per l'àmplia qualitat de la seva discografia. Permeteu-me, però, que per a l'ocasió esculli el disc anomenat www.itstartshear.com (2012). Sí, es tracta del títol i també d'un URL que ens condueix a un web on es pot trobar informació de cada cançó, la història i la lletra, a més d'imatges.
El disc va ser produït per Nils Frahm i és el resultat de tres anys d'exploració personal d'un món indeterminat d'instruments, de màquines i de veus. Moltes de les cançons d'aquest àlbum es van compondre per dedicar-les a algú o a alguna cosa en particular: a A Tribute To Our Letter Writing Days hi ha el record d'un intercanvi de cartes romàntiques de fa diversos anys; la cançó Blue està escrita pel seu pare, i la va descobrir en una vella cinta de casset; Sleep és el record d'un amic que va morir en un accident de caiac; Colin, la celebració d'un artista que ha inspirat molt Broderick; Trespassing, una dedicació a un ocell la vida del qual va robar mentre conduïa; It Starts Hear fa referència al nom del domini del lloc web, i Everything I Know a un escrit ofensiu que va trobar a la porta d'un lavabo i que no li va agradar.
Peter Broderick és un multiinstrumentista i cantant nascut l'any 1987 a Oregon, als Estats Units. En els seus darrers anys d'adolescència es va relacionar amb l'escena folk indie de Portland i va tocar amb M. Ward i Laura Gibson. El 2007 es va traslladar a Dinamarca, on va començar una llarga col·laboració amb la banda Efterklang. Mentrestant, va enregistrar diversos àlbums en solitari, que van des de composicions clàssiques escasses (Float) fins a música popular casolana (Home), experimentant constantment amb diferents gèneres musicals. De fet, l'etiqueta musical que sol assignar-se a Broderick és la de folk, però l'autor en va expandir els límits fins a acostar-lo a la música minimalista o l'electrònica. També se li va encarregar escriure música per a diverses pel·lícules i obres de dansa contemporània. Després va viure diversos anys a Berlín, on va conèixer Nils Frahm i Dustin O'Halloran i hi va col·laborar. Ara torna a viure als Estats Units, prop d'on va créixer, i continua viatjant pel món fent concerts en solitari i col·laborant amb un ampli nombre d'artistes diferents.
Marc Busquets recomana el disc "Nightbird", d'Erasure
Erasure és un dels projectes de Vince Clarke posteriors al seu pas per Depeche Mode. Després de Yazoo (grup del qual sempre recordarem Don't go i Only you), es va unir al cantant Andy Bell per formar un dels duets més sòlids i eficaços del tecno pop, amb permís dels Pet shop boys.
Als 80, Erasure va tenir força èxit, i si encara ara són en actiu és pel talent de Clarke a l'hora de signar melodies simples, senzilles, directes i ballables. Senzills com Sometimes, Love to hate you, Oh, l'amour o Always, ja als 90, en són notables exemples.
No tenen la popularitat d'anys enrere, és cert, però Clarke i Bell han anat publicant àlbums que en ocasions són més que interessants. Editat el 2005, Nightbird va obrir una nova etapa creativa a la trajectòria de la formació. Més serena, més pausada, potser sí, però igualment rellevant. És un disc deliciós de principi a final, on la maduresa artística del Bell lletrista reflecteix amb encert el pas del temps, l'aprenentatge vital que suposa tota relació (també les que s'acaben malament) i on el talent compositiu de Clarke resta intacte.
La seva sonoritat convida igualment a celebrar, a deixar-se anar, a posar-lo de fons qualsevol nit d'estiu i a gaudir del dolce far niente. Que vagi de gust.
Adrià de las Heras recomana el llibre "L’espasa i la llavor", de Jordi Nogués
L’espasa i la llavor és una novel·la històrica que transcorre a la Catalunya Nova. Més concretament als peus de les Muntanyes de Prades, allí on es fundà el Monestir de Santa Maria de Poblet a meitat del segle XII. A banda d’anar llegint com es forma Poblet, també es pot apreciar com neix la Catalunya Nova després de la reculada de les tropes musulmanes.
L’any 1150 baixen 12 monjos (sempre 12) des de l’Abadia de Fontfreda (França). Ells seran els encarregats d’iniciar la fundació del nou monestir. L’arribada dels religiosos a la zona provoca un enfrontament amb els senyors de l’Espluga Sobirana, que fins llavors havien tingut un gran poder. Així doncs, la formació del monestir no serà gens fàcil i hauran de rebre algunes ajudes.
El text enganxa perquè la trama és interessant i utilitza un llenguatge planer, a diferència de moltes novel·les històriques sovint adornades excessivament. Va al gra. El conflicte entre senyors i religiosos, les històries del poble, les ajudes d’alguns cavallers i la intervenció del poder van passant a un ritme molt agraït pel lector. La novel·la és de principis de 2019, però les coses mai passen de moda si és per reivindicar la nostra demarcació com a escenari literari.
Per a mi, que m’agraden molt les novel·les històriques, és un regal veure que aquestes també poden passar al costat de casa, al Camp, a la Catalunya Nova.
Alba Cartanyà recomana la sèrie "Master of none"
Master of none és una comèdia creada i protagonitzada pel còmic d'origen hindú Aziz Ansari. Explora les relacions personals del segle XXI, i aborda temes com la immigració, el racisme, la sexualitat o l'homofòbia, sempre des de l'humor i amb profunditat. Parla de qüestions que, desgraciadament, encara són tabú o directament s'invisibilitzen, d'una manera senzilla en tant que quotidiana, realista i vital.
Les dues primeres temporades (de 10 episodis cadascuna) van ser mereixedores de dos premis Emmy al millor guió de comèdia. El 23 de maig d'aquest any s'ha estrenat la tercera temporada, que es manté fidel a les anteriors en essència, però incorporant un canvi de guió important: la trama canvia el focus i se centra en la Denise, una amiga de tota la vida d'Ansari, i la seva parella Alicia. Cinc capítols que mostren moments romàntics, divertits i bonics, però que també donen espai a la pèrdua, al dubte i a la reflexió personal.
Aquí podeu veure el tràiler de la nova temporada:
Marià Arbonès recomana la música de Peter Broderick
M'és difícil triar un disc per recomanar de Peter Broderick per l'àmplia qualitat de la seva discografia. Permeteu-me, però, que per a l'ocasió esculli el disc anomenat www.itstartshear.com (2012). Sí, es tracta del títol i també d'un URL que ens condueix a un web on es pot trobar informació de cada cançó, la història i la lletra, a més d'imatges.
El disc va ser produït per Nils Frahm i és el resultat de tres anys d'exploració personal d'un món indeterminat d'instruments, de màquines i de veus. Moltes de les cançons d'aquest àlbum es van compondre per dedicar-les a algú o a alguna cosa en particular: a A Tribute To Our Letter Writing Days hi ha el record d'un intercanvi de cartes romàntiques de fa diversos anys; la cançó Blue està escrita pel seu pare, i la va descobrir en una vella cinta de casset; Sleep és el record d'un amic que va morir en un accident de caiac; Colin, la celebració d'un artista que ha inspirat molt Broderick; Trespassing, una dedicació a un ocell la vida del qual va robar mentre conduïa; It Starts Hear fa referència al nom del domini del lloc web, i Everything I Know a un escrit ofensiu que va trobar a la porta d'un lavabo i que no li va agradar.
Peter Broderick és un multiinstrumentista i cantant nascut l'any 1987 a Oregon, als Estats Units. En els seus darrers anys d'adolescència es va relacionar amb l'escena folk indie de Portland i va tocar amb M. Ward i Laura Gibson. El 2007 es va traslladar a Dinamarca, on va començar una llarga col·laboració amb la banda Efterklang. Mentrestant, va enregistrar diversos àlbums en solitari, que van des de composicions clàssiques escasses (Float) fins a música popular casolana (Home), experimentant constantment amb diferents gèneres musicals. De fet, l'etiqueta musical que sol assignar-se a Broderick és la de folk, però l'autor en va expandir els límits fins a acostar-lo a la música minimalista o l'electrònica. També se li va encarregar escriure música per a diverses pel·lícules i obres de dansa contemporània. Després va viure diversos anys a Berlín, on va conèixer Nils Frahm i Dustin O'Halloran i hi va col·laborar. Ara torna a viure als Estats Units, prop d'on va créixer, i continua viatjant pel món fent concerts en solitari i col·laborant amb un ampli nombre d'artistes diferents.
Etiquetes:
