La cultura que volem recomanar-vos

Com cada cap de setmana, i a banda dels plans d'oci, a Reusdigital.cat ens agrada compartir amb tots vosaltres llibres, música i cinema, entre altres, que ens han complagut.

Marc Busquets recomana recuperar la filmografia de Tilda Swinton

Musa 'indie' per excel·lència, l'actriu escocesa (si bé nascuda a Londres) Tilda Swinton és la protagonista de la nova obra de Pedro Almodóvar, 'La voz humana'. És un curtmetratge en què una dona passa el temps tot mirant-se les maletes del seu examant. La col·laboració entre la intèrpret i el cineasta evidencia la rellevància internacional de tots dos, i és per aquesta raó que val la pena repassar alguns dels títols més destacats en la trajectòria de la britànica. 

'Orlando' (Sally Potter, 1992) va ser el seu primer gran treball. Tot adaptant la novel·la de Virginia Woolf, Swinton va encarnar un personatge capaç de perdurar per sobre les edats i les èpoques per evolucionar finalment cap a la conversió en dona. Igualment destacable per pertorbadora és 'Young Adam' (David Mackenzie, 2003), retrat d'una Escòcia deprimida als anys 50 en què la intèrpret és seduïda per un grimpador Ewan McGregor. Com a curiositat, cal assenyalar que la banda sonora d'aquest cru drama la signa l'ex de Talking heads David Byrne. 

Finalment, un parell de films destacables més. D'una banda, 'Yo soy el amor' (Luca Guadagnino, 2009). Bella i gèlida, amb aires de Visconti, apunta a una història d'emancipació per al personatge interpretat per Swinton. Finalment, no us hauríeu de perdre 'Solo los amantes sobreviven' (Jim Jarmusch, 2013). Sobre el paper és una pel·lícula de vampirs; no obstant això, és una obra que convida a la reflexió sobre la buidor existencial, i en què l'actriu brilla especialment pel seu magnetisme. La pel·lícula és una d'aquelles que o bé convenç o bé es detesta: els detractors la titllen de pedant, d'autocomplaent. Per tot plegat, i per sortir de dubtes, mireu-vos-la.

'Yo soy el amor' és disponible a 'Filmin'. Vegeu el tràiler: 

Alba Cartanyà proposa la minisèrie documental ‘El viatge de Companys’ (2015)

El passat 15 d’octubre es complien 80 anys de l’assassinat del president Lluís Companys. En l’ideari popular ha quedat com un màrtir i fidel defensor de Catalunya, però la seva figura és molt més. Per això, TV3 va coproduir el documental 'El viatge de Companys’ (2015), format per dues entregues d'una hora cadascuna, que recorre la vida política del president, així com un dels moments més convulsos de la història contemporània.

A través de la guia d’Antoni Tortajada, es van desgranant els esdeveniments, tot utilitzant fragments dramatitzats, imatges d’arxiu i les intervencions d'alguns historiadors, que situen i analitzen les històries.

El primer capítol parla de les vivències del jove Companys quan era estudiant de Dret i va conèixer dos dels seus grans amics, Francesc Layret i Salvador Seguí; i de la seva lluita política per ampliar la base del republicanisme. El segon capítol se centra en els anys en què Companys va exercir com a president de la Generalitat.

Els dos episodis es poden veure aquí.

Isabel Martínez anima a veure la sèrie 'Parliament' 

El Brèxit, la complexa i funambulista burocràcia europea, els lobbies, el conflicte català, la presència a les institucions europees de partits neonazis, la crisi migratòria.. Amb un to satíric, la sèrie 'Parliament' de Jérémie Sien aborda aquests conflictes a través de les peripècies a Estrasburg de Samy, un novell assistent polític d'un mediocre diputat centrista francès. A l'espera que el pròxim 24 de novembre arribi la sèrie completa a Filmin, els entusiastes de l'humor corrosiu sobre les institucions que ens (des)governen poden veure els tres capítols inicials en el marc del VIIè Festival Serializados d'aquesta mateixa plataforma. 

Marià Arbonès proposa escoltar el disc ‘La màgia de l’estudiant’, de Jaume Sisa

Ens emplacem a la Barcelona dels anys 70, quan la ciutat estava animada per la música laietana, un fenomen representat per músics dedicats al rock progressiu i la seva fusió amb elements jazzístics, mediterranis i llatins. Una escena que tenia com a epicentre la sala Zeleste del carrer Argenteria, i discogràfiques com Edigsa.

Un dels músics destacats de la música laietana era Jaume Sisa (Barcelona, 1948). Un personatge singular i entranyable, que de ben jove va preferir la música a dedicar-se al comerç. Entre nosaltres, em costa d'imaginar-lo de tècnic mercantil. Sisa va començar la seva trajectòria musical el 1967 formant part de Grup de Folk, juntament amb Pau Riba, Jaume Arnella o Oriol Tramvia, entre altres. Després, va participar en els grups Música Dispersa i Orquestra Plateria, mentre començava la seva carrera en solitari.

‘La màgia de l’estudiant’ (1979) és el cinquè disc de Jaume Sisa. Abans havia publicat ‘Orgia’ (1971), tota una provocadora declaració de principis; ‘Qualsevol nit pot sortir el sol’ (1975), que és el seu treball més popular; ‘Galeta galàctica’ (1976) i el disc doble ‘La catedral’ (1977). El 1978 es va fer càrrec de la banda sonora de l’espectacle ‘Antaviana’, de Dagoll Dagom. Eren els anys en què Sisa desplegava el seu perfil més surrealista, oníric i “galàctic”.

No obstant, en el disc ‘La màgia de l’estudiant’ va fer un tomb en la seva trajectòria. Va aparèixer amb corbata i va aplicar textures musicals més convencionals i orquestrals, pròximes a la cançó lleugera, fet que, per a mi, no li resta cap mèrit. Destaco dues cançons d’aquest disc: ‘Carnaval de la república d’A’ i ‘Coristes i numismàtics’.