-
El disc «Songhai», de Ketama, Toumani Diabaté i Danny Thompson, una de les recomanacions per al cap de setmana
Todocoleccion.net
Arriba un altre cap de setmana, i amb aquest, les recomanacions culturals dels integrants de la redacció de Reusdigital.cat. Com ja és habitual, volem compartir amb tots vosaltres, amics i lectors, música, cinema i llibres.
La sèrie Explained (traduïda com En pocas palabras) és una proposta documental produïda per Vox Media, que presenta una sèrie de capítols curts (d'uns 20 minuts) sobre temàtiques ben diferents.
És perfecta per a persones curioses, que tinguin ganes de saber més sobre el pas del temps, les sectes, la intel·ligència animal, els huracans, les disculpes o la pell. Té tres temporades, i més de 40 episodis en total.
Són peces atractives visualment, amb un contingut interessant i de format breu, que desenvolupen les idees amb un llenguatge planer i entenedor. Explained es va estrenar a Netflix l'any 2018, i ha rebut molt bones crítiques.
Aprofito aquest apartat setmanal del qual disposo per recordar el segell discogràfic Nuevos Medios, creat el 1982 per Mario Pacheco i Cucha Salazar, tots dos malauradament traspassats. La mort de Pacheco va determinar el tancament de la discogràfica el 2011, però, per sort, la seva filla Maria va impulsar-ne la reobertura anys després.
En la meva etapa a Punt 6 Ràdio vaig ser testimoni de l'amabilitat de l'equip que dirigia Nuevos Medios i de la seva exquisida línia de producció. En el segell hi van gravar, entre altres grups, La Mode, Golpes Bajos i Kikí d'Akí. Més tard, la discogràfica va servir de plataforma de llançament per al moviment del nou flamenc, amb artistes i bandes com Ray Heredia, Ketama, Pata Negra, Martirio o Tabletom.
La formació de Carles Benavent, Jorge Pardo i Tino di Geraldo va ser una altra de les que van gaudir de les energies de Pacheco, al qual sempre es va assenyalar com a artífex de la pèrdua de prejudicis davant el diàleg entre el flamenc i el rock. A la vegada, la seva discogràfica va ser via de distribució del rock i el jazz internacionals, amb companyies de prestigi com ara Rough Trade, Factory Records o ECM Records, entre d'altres.
Songhai és un dels discs emblemàtics de Nuevos Medios. Publicat el 1988, és obra del grup Ketama, del músic de Mali Toumani Diabaté (expert en la kora, un instrument de corda africà molt semblant a l'arpa) i de l'anglès Danny Thompson. Abans, Ketama hi havia enregistrat el seu disc homònim i La pipa de Kif.
L'àlbum es va gravar en un moment delicat per a Ketama, ja que la intenció dels músics era plegar. Tanmateix, en una estada del grup a Londres, van conèixer Toumani Diabaté i la periodista Lucy Duran, els quals, amb Mario Pacheco, els van animar a interpretar unes cançons allí mateix. Van acceptar la proposta, i després de la improvisació van fer un concert en un club de Londres, que va sortir tan bé que van decidir gravar un disc. L'única cosa que calia afegir-hi era l'ajuda de les línies de baix de Danny Thompson, un dels integrants de Pentangle, la formació de folk britànic més visionària dels anys 60 i 70.
Finalment, Songhai es va gravar a Madrid, amb el mateix Pacheco com a productor i amb la col·laboració de Joe Boyd, d'Hannibal Records. El resultat fou una obra mestra, un experiment de fusió molt encertat entre el flamenc i el folklore centreafricà que va catapultar tant Ketama com Toumani Diabaté a la fama. El disc va tenir continuïtat sis anys després amb un segon treball, Songhai 2, també publicat amb Nuevos Medios, si bé aquest cop amb el guitarrista José Soto en el lloc de Thompson.
Alba Cartanyà recomana "Explained"
La sèrie Explained (traduïda com En pocas palabras) és una proposta documental produïda per Vox Media, que presenta una sèrie de capítols curts (d'uns 20 minuts) sobre temàtiques ben diferents.
És perfecta per a persones curioses, que tinguin ganes de saber més sobre el pas del temps, les sectes, la intel·ligència animal, els huracans, les disculpes o la pell. Té tres temporades, i més de 40 episodis en total.
Són peces atractives visualment, amb un contingut interessant i de format breu, que desenvolupen les idees amb un llenguatge planer i entenedor. Explained es va estrenar a Netflix l'any 2018, i ha rebut molt bones crítiques.
Marià Arbonès recomana escoltar el disc “Songhai”, de Ketama, Toumani Diabaté i Danny Thompson
Aprofito aquest apartat setmanal del qual disposo per recordar el segell discogràfic Nuevos Medios, creat el 1982 per Mario Pacheco i Cucha Salazar, tots dos malauradament traspassats. La mort de Pacheco va determinar el tancament de la discogràfica el 2011, però, per sort, la seva filla Maria va impulsar-ne la reobertura anys després.
En la meva etapa a Punt 6 Ràdio vaig ser testimoni de l'amabilitat de l'equip que dirigia Nuevos Medios i de la seva exquisida línia de producció. En el segell hi van gravar, entre altres grups, La Mode, Golpes Bajos i Kikí d'Akí. Més tard, la discogràfica va servir de plataforma de llançament per al moviment del nou flamenc, amb artistes i bandes com Ray Heredia, Ketama, Pata Negra, Martirio o Tabletom.
La formació de Carles Benavent, Jorge Pardo i Tino di Geraldo va ser una altra de les que van gaudir de les energies de Pacheco, al qual sempre es va assenyalar com a artífex de la pèrdua de prejudicis davant el diàleg entre el flamenc i el rock. A la vegada, la seva discogràfica va ser via de distribució del rock i el jazz internacionals, amb companyies de prestigi com ara Rough Trade, Factory Records o ECM Records, entre d'altres.
Songhai és un dels discs emblemàtics de Nuevos Medios. Publicat el 1988, és obra del grup Ketama, del músic de Mali Toumani Diabaté (expert en la kora, un instrument de corda africà molt semblant a l'arpa) i de l'anglès Danny Thompson. Abans, Ketama hi havia enregistrat el seu disc homònim i La pipa de Kif.
L'àlbum es va gravar en un moment delicat per a Ketama, ja que la intenció dels músics era plegar. Tanmateix, en una estada del grup a Londres, van conèixer Toumani Diabaté i la periodista Lucy Duran, els quals, amb Mario Pacheco, els van animar a interpretar unes cançons allí mateix. Van acceptar la proposta, i després de la improvisació van fer un concert en un club de Londres, que va sortir tan bé que van decidir gravar un disc. L'única cosa que calia afegir-hi era l'ajuda de les línies de baix de Danny Thompson, un dels integrants de Pentangle, la formació de folk britànic més visionària dels anys 60 i 70.
Finalment, Songhai es va gravar a Madrid, amb el mateix Pacheco com a productor i amb la col·laboració de Joe Boyd, d'Hannibal Records. El resultat fou una obra mestra, un experiment de fusió molt encertat entre el flamenc i el folklore centreafricà que va catapultar tant Ketama com Toumani Diabaté a la fama. El disc va tenir continuïtat sis anys després amb un segon treball, Songhai 2, també publicat amb Nuevos Medios, si bé aquest cop amb el guitarrista José Soto en el lloc de Thompson.
Etiquetes:
