Reusdigital.cat us recomana...

Amb el cap de setmana, molts de nosaltres tenim una mica de temps per tornar a agafar aquell llibre que teníem deixat, o per engarxar-nos altre cop a aquella sèrie que vam deixar a mitges. Des de Reusdigital.cat us proposem, setmanalment, cinc recomanacions culturals per tal que gaudiu del temps lliure i desconnecteu una mica de la rutina dels dies feiners. 

Cristina Valls recomana 'The office'

Amb el confinament, molts hem recuperat sèries que ja havíem vist. La revisió, en alguns casos, ha estat decebedora. No han aguantat bé el pas del temps. En altres casos, però, mantenen l'agilitat (i la mala llet) d'abans. És el cas de la versió nord-americana de la britànica 'The office', original de Ricky Gervais, que als Estats Units va protagonitzar el còmic Steve Carell. 

Se centra en el dia a dia d'una oficina on venen i serveixen productes de papereria a altres empreses. Rodada amb estil documental, mostra amb encert la monotonia i l'avorriment laborals, amb Carell com a personatge estrella per la seva capacitat de posar-se un cop i un altre en ridícul. Si us interessa, la teniu disponible a 'Prime video'.

Marc Busquets recomana 'Tiger king'

La sèrie total. Hi ha intriga, traïció, ambició, sexe... i explosions. 'Netflix' va estrenar aquesta producció documental uns mesos enrere, tot centrant-se en la figura d'un més que peculiar personatge que presumeix de tenir el zoo privat de felins més gran dels Estats Units. Una dona al capdavant d'una entitat que els rescata, però, és convertirà en la seva gran enemiga. 

En un retrat hiperbòlic de la societat nord-americana, 'Tiger king' enganxa des del primer minut perquè tots i cadascun dels seus personatges són magnètics. Si a més tot plegat està narrat amb nervi i impregnat d'un to de certa conyeta, som davant d'un d'aquells 'bigger than life' de l'audiovisual ianqui. 

Molta atenció, per cert, a l'aventura del Joe King, àlies 'Tiger king', com a president del país primer i després com a governador d'Oklahoma. Mel. 

Marià Arbonès recomana escoltar el duet Denez Prigent i Lisa Gerrard

Us proposo escoltar les commovedores veus del cantant bretó Denez Prigent i l’australiana Lisa Gerrard, vocalista del grup Dead Can Dance, en la cançó ‘Gortoz A Ran’, que traduït del bretó al català significa ‘Espero’.

La cançó obre el disc ‘Irvi’ (2000) de Denez Prigent, que mereix ser escoltat completament. ‘Gortoz A Ran’ va ser creada pel mestre de bandes sonores Hans Zimmer i escollida pel director de cinema Ridley Scott per a la seva pel·lícula ‘Black Hawk abatut’. Denez Prigent i Lisa Gerrard també han treballat junts en la cançó ‘An Hini A Garan’, que recull el disc ‘Sarac'h’ (2003) del cantant bretó.

Alba Cartanyà recomana 'Teoria general de l’oblit', de José Eduardo Agualusa amb pròleg de Xavier Aldekoa

A través d’una noia que s’aïlla durant gairebé trenta anys del món que l’envolta, narra la història d’Angola, des de la seva independència de Portugal, l’arribada de la república socialista, la guerra civil, i la implantació del capitalisme. Els camins dels diferents personatges s’entrellacen i tracen el passat d’aquest país de l’Àfrica central on encara hi són presents les cicatrius que no s’han acabat de tancar. Un relat de ficció, construït a partir de testimonis reals.

Isabel Martínez recomana dues opcions de cinema georgià

Ara que algunes sales de cinema es troben encara tancades, les plataformes digitals ens permeten (enmig d’un gran nombre de films banals amb presència més en algunes que altres) gaudir de mirades interessants a la realitat. La coincidència ha fet que recentment hagi pogut veure dues pel·lícules de la filmografia de Geòrgia de directors diferents però sobre temàtiques interessants.

La primera, ‘Només ens queda ballar’ (2019) de Levan Akin es pot veure a Filmin, Movistar+, Vodafone i Huawei Video i narra la història del jove Merab, ballarí d’un grup de dansa nacional de Geòrgia, que troba el desig i l’amor en nou company de la companyia, Irakli. La presència de l’homofòbia en una societat conservadora, la recerca de la identitat d’una generació jove, les relacions familiars... la pel·lícula dóna pinzellades sobre la realitat d’aquesta exrepública soviètica que es troba en la cruïlla entre Europa i Àsia.

La segona descoberta de la setmana és una altra pel·lícula georgiana, ‘My happy family’ (2017) dirigida per Nana Ekvtimishvill i Simon Grob que es pot veure a Netflix. Un film que tracta sobre la recerca de la llibertat individual i la pròpia identitat de la protagonista enmig d’una família asfixiant. Antològiques les imatges de la protagonista en un vell apartament rodejada tan sols de música, lectura, arbres i solitud.