Les recomanacions culturals de Reusdigital.cat per al cap de setmana

Com cada cap de setmana, els redactors de Reusdigital.cat ens decidim a fer-vos una sèrie de propostes culturals per tal que en gaudiu durant els propers dies. Són obres musicals, literàries o cinematogràfiques que ens han marcat i que volem compartir amb vosaltres, estimats amics i lectors. 

Comencem. 

Marià Arbonès recomana escoltar el grup Màquina! 

L'any 1969, un cop aparcades les experiències a Grup de Folk i a Sisa i la Companyia SL, Jordi Batiste (baix, veu i flauta) i Enric Herrera (piano i orgue Hammond) van posar en marxa Màquina!, el grup que va obrir la porta del rock progressiu a l'Estat espanyol, juntament amb els andalusos Smash. En una primera etapa, els van acompanyar Lluís 'Luigi' Cabanach (guitarra) i Santiago 'Jackie' García (bateria). Tanmateix, hi va haver una successió de canvis en la composició del grup a causa de la prestació del servei militar dels seus integrants, de manera que Màquina! no tenia una formació estable. Després s'hi afegirien Josep Maria París, Josep Maria Vilaseca 'Tapi', Salvador Font, Emili Baleriola i Carles Benavent, entre altres, en diverses etapes diferenciades en què es van experimentar més registres musicals a banda del rock progressiu i projectes paral·lels. Les seves cançons van ser sempre en anglès.

Després de dos senzills, Màquina! va publicar dos àlbums: ‘Why?’ (1970), el del croissant i el rellotge a la portada, i ‘En directe’ (1972), el primer doble àlbum publicat a l'Estat gravat íntegrament en directe. Per publicar discos sempre van rebre el suport d'Àngel Fàbregas, impulsor del segell Als 4 vents.

El grup va tenir quatre anys de vida intensa i l'any 1972 va plegar.

L'any 2004, Luigi Cabanach, Jordi Batiste, Toni Saigi i Quim Vilaplana van recuperar "l'essència" de Màquina! i van oferir alguns concerts en directe, coincidint amb la publicació d'un disc en vinil que recollia els senzills de la banda i temes inèdits. La cançó 'I believe' obre l'àlbum ‘Why?’ i és una peça de Josep Maria París que ens serveix per il·lustrar el seu virtuosisme musical.

Marc Busquets recomana el documental 'Spirits in the forest'

Dirigit per Anton Corbjin i estrenat el novembre de 2019 en diverses sales de cinema arreu del món i de manera simultània, el documental 'Spirits in the forest' posa l'accent, d'entrada, en la rellevància musical de la banda britànica Depeche Mode.

El trio de música electrònica, cèlebre per albums com 'Music for the masses' (1987) o Violator (1990) va tancar la seva última gira (corresponent al disc 'Spirit', de 2017) amb dos concerts consecutius a Berlín. Corbjin, l'habitual realitzador dels seus clips, va immortalitzar les actuacions tot combinant-les amb el testimoni de diversos seguidors que se senten connectats a les cançons del grup d'una manera que és difícil d'explicar. Una de les protagonistes, una francesa, exposa que es va quedar sense memòria després de patir un accident de moto. No recordava res ni ningú, a excepció de la música de Depeche Mode. 

'Spirits in the forest', per tant, centra la seva atenció en la connexió que pot unir desconeguts, i entre els quals s'estableix un vincle que va més enllà de lletres i melodies. Són records, experiències, moments i detalls. 

El documental és disponible en algunes plataformes audiovisuals, com 'Prime video'. El 26 de juny sortirà a la venda en DVD. 

Isabel Martínez recomana 'Mites', d'Stephen Fry

Lluny d’altres obres interessants però amb un nivell d’exigència i concentració superior com les de Carlos Garcia Gual, el llibre ‘Mites: la mitologia grega com ningú te l’ha explicada’ de Stephen Fry és una oportunitat d’aproximar-se a la cultura clàssica de forma planera i entretinguda.

Una opció literària per a tot tipus de públics que podran llegir una narració àgil i pretesament simple de la genealogia i els principals mites grecs i en la qual es desenvolupa sovint la vessant lingüística. Des del Caos primigeni fins als déus olímpics, Fry repassa mites com l’Edat d’Or, Prometeu i el seu càstig per robar el foc, la història d’Eros i Psique, etcètera.

Pel seu to didàctic, una lectura recomanable pels estudiants de secundària que podran complementar, per exemple, amb la sèrie de novel·les i pel·lícules del personatge de Percy Jackson, que actualitza pel públic contemporani uns mites que en realitat mai han caigut en l’oblit.

Alba Cartanyà us anima a visitar l'exposició d'Antoni Tàpies

Després de tres mesos de tancament obligat amb motiu de la pandèmia, el Castell de Vila-seca va reobrir les seves portes la primera setmana de juny amb una exposició d'Antoni Tàpies. "La resistència del signe" es pot visitar gratuïtament fins al 31 de desembre, demanant cita prèvia i amb mascareta.

La proposta és un recorregut per 62 gravats elaborats entre el 1989 i 1993 per un dels creadors catalans amb major projecció internacional. Tàpies va ser pintor, escultor, gravador i teòric de l'art, i un dels màxims representants de l'informalisme europeu, un moviment artístic que va sorgir a partir del 1945 com a reacció a la guerra. L'artista recorre i explora el seu interior per trobar les respostes d'un món que l'angoixa i ho plasma a través d'un llenguatge abstracte, donant un paper primordial als materials que l'ajuden a fer-ho.

L'exposició estarà al Castell de Vila-seca fins al 30 de gener de 2021.