-
Un exemplar adult de «Nezara viridula»
Cedida
Dues de les xinxes que afecten el gra de l’avellana són la Palomena prasina i la Nezara viridula, conegudes amb el mateix nom de bernat pudent o xinxa verda. Són insectes xucladors que piquen el fruit i, si ho fan en els primers estadis de desenvolupament, en provoquen la caiguda prematura o avellanes deformades; si ho fan en els darrers estadis, provoquen afeccions com, per exemple, taques blanques en el gra.
Això provoca pèrdues en la collita que poden arribar a ser del 30% segons l’any, la finca i la varietat, i també repercuteix en la qualitat de l’avellana. La falta de productes fitosanitaris permesos per combatre la plaga i el moviment i la dispersió de les xinxes dificulten trobar-hi una solució. Des de l’any passat, investigadors de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) Mas Bové (el Morell, Tarragona) avaluen l’eficàcia de sembrar, prop de les plantacions d’avellaner, cultius trampa per a aquests insectes, com el cigró, la trepadella o el sorgo.
L’objectiu és que siguin prou atraients com perquè les xinxes s’hi quedin per alimentar-se’n, refugiar-s’hi o aparellar-se, i no vagin als avellaners. "Així, no caldria tractar els arbres, sinó aquests cultius trampa", apunta Mercè Rovira, investigadora del programa Fructicultura de l’IRTA. Els cultius trampa s’han sembrat en la finca experimental de l’IRTA Mas Bové i en cinc finques comercials d’avellaner del Camp de Tarragona.
L’estudi de la presència de les xinxes es fa des del mes de maig, que és quan surten de la hivernació, fins a l’octubre, que és quan tornen a hivernar. Un cop per setmana, s’aspiren els cultius trampa i es colpegen les branques dels avellaners (és el que es coneix com frappage) per saber quants individus hi ha en un lloc i en un altre. "L’any passat vam trobar nimfes en els cultius trampa, i és un molt bon senyal que ens demostra que els cultius trampa podrien ser una solució per controlar les xinxes", explica Rovira.
Sobre els resultats d’aquest any, assenyala que s’han trobat nimfes i adults a la trepadella i adults al sorgo. Paral·lelament, "s’ha iniciat un estudi per esbrinar quines plantes atreuen més les xinxes, en funció del seu cicle", apunta la investigadora. Aquest estudi consisteix a col·locar les xinxes (nimfes i adults) obtingudes dels frappage a les plantes dels cultius trampa sembrades en testos per observar en quines es queden i per fer-hi què (alimentar-se, refugiar-se i/o aparellar-se).
L’estudi de les taques blanques al gra de l’avellana va iniciar-se amb un projecte els anys 2004-2006 de l’IRTA amb el suport de la cooperativa Coselva que va arribar a la conclusió que les ocasionaven insectes xucladors. Els darrers anys s’han dut a terme diferents estudis amb els tècnics de sanitat vegetal dels Serveis Territorials de Tarragona del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC), i tècnics de les Agrupacions de Defensa Vegetal (ADV), que han permès definir les dinàmiques poblacionals dels insectes, reproduir el cicle biològic en captivitat, i demostrar els efectes de les xinxes sobre el fruit de l’avellana, entre d’altres.
Això provoca pèrdues en la collita que poden arribar a ser del 30% segons l’any, la finca i la varietat, i també repercuteix en la qualitat de l’avellana. La falta de productes fitosanitaris permesos per combatre la plaga i el moviment i la dispersió de les xinxes dificulten trobar-hi una solució. Des de l’any passat, investigadors de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) Mas Bové (el Morell, Tarragona) avaluen l’eficàcia de sembrar, prop de les plantacions d’avellaner, cultius trampa per a aquests insectes, com el cigró, la trepadella o el sorgo.
L’objectiu és que siguin prou atraients com perquè les xinxes s’hi quedin per alimentar-se’n, refugiar-s’hi o aparellar-se, i no vagin als avellaners. "Així, no caldria tractar els arbres, sinó aquests cultius trampa", apunta Mercè Rovira, investigadora del programa Fructicultura de l’IRTA. Els cultius trampa s’han sembrat en la finca experimental de l’IRTA Mas Bové i en cinc finques comercials d’avellaner del Camp de Tarragona.
L’estudi de la presència de les xinxes es fa des del mes de maig, que és quan surten de la hivernació, fins a l’octubre, que és quan tornen a hivernar. Un cop per setmana, s’aspiren els cultius trampa i es colpegen les branques dels avellaners (és el que es coneix com frappage) per saber quants individus hi ha en un lloc i en un altre. "L’any passat vam trobar nimfes en els cultius trampa, i és un molt bon senyal que ens demostra que els cultius trampa podrien ser una solució per controlar les xinxes", explica Rovira.
Sobre els resultats d’aquest any, assenyala que s’han trobat nimfes i adults a la trepadella i adults al sorgo. Paral·lelament, "s’ha iniciat un estudi per esbrinar quines plantes atreuen més les xinxes, en funció del seu cicle", apunta la investigadora. Aquest estudi consisteix a col·locar les xinxes (nimfes i adults) obtingudes dels frappage a les plantes dels cultius trampa sembrades en testos per observar en quines es queden i per fer-hi què (alimentar-se, refugiar-se i/o aparellar-se).
L’estudi de les taques blanques al gra de l’avellana va iniciar-se amb un projecte els anys 2004-2006 de l’IRTA amb el suport de la cooperativa Coselva que va arribar a la conclusió que les ocasionaven insectes xucladors. Els darrers anys s’han dut a terme diferents estudis amb els tècnics de sanitat vegetal dels Serveis Territorials de Tarragona del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC), i tècnics de les Agrupacions de Defensa Vegetal (ADV), que han permès definir les dinàmiques poblacionals dels insectes, reproduir el cicle biològic en captivitat, i demostrar els efectes de les xinxes sobre el fruit de l’avellana, entre d’altres.
Etiquetes:
