Dissabte, 05 de Desembre de 2020

Un gaudi sense sentit

'Tenet' és un nou exercici de virtuosisme visual de Christopher Nolan, si bé és un absolut despropòsit narratiu

31 d'Agost de 2020, per Marc Busquets
  • Un fotograma de 'Tenet'

    Cedida

Una estrena de Christopher Nolan sempre és motiu d'alegria per als cinèfils. En un estiu com aquest, amb poques novetats a la cartellera, l'últim film del realitzador britànic ha esdevingut en una espurna en la foscor al sector. 'Tenet' és un nou exercici de virtuosisme visual, si bé és un absolut despropòsit narratiu. És aquesta una de les raons per les quals els seus detractors carreguen contra el seu estil per pedant i recargolat. No obstant això, si un se submergeix en l'estètica de la pel·lícula sense altra cap pretensió que assistir a un desplegament únic de mitjans tècnics, la gaudirà. 

Com a 'Memento' i a 'Origen', Nolan usa el temps (i la gestió d'aquest) per construir les seves històries. Si a la saga de Batman hi va introduir elements del 'thriller' més o menys convencional (el robatori a l'inici d''El caballero oscuro' n'és la prova), a 'Tenet' ha apostat per engegar el metratge amb ingredients del cinema d'espies. A grans trets, el film no és sinó el seguiment d'un agent que ha de contactar amb un traficant que té a les seves mans un armament més que peculiar: munició capaç d'anar enrere en el temps. 

I és que malgrat la pirotècnia, pot argumentar-se sempre que el cinema de Nolan inclou finalment una lectura dramàtica a les seves ficcions. Després de tot, posem per cas, a 'Origen' aborda la gestió del dol i el perdó a un mateix; i 'Interstellar' no és sinó el retrobament entre un pare i la seva filla. No hi ha rastre de res similar a 'Tenet'. En cap moment se sap res del protagonista (anomenat tal qual, per cert), ni de les seves motivacions, ni del suposat apocalipsi que ha d'impedir. 

Més enllà, però, Nolan no renuncia a la grandesa del seu segell per dur 'Tenet' al nivell habitual de so eixordador, muntatge frenètic i un clímax perpetu. Si l'espectador accepta les regles imposades i obvia qualsevol de les (no poques) incongruències de la trama, farcida per cert de diàlegs de pretesa profundidat tècnica i científica, la pel·lícula és un nou gaudi per als sentits. I això que, segons com, no s'aguanta per enlloc. 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics