-
Alberto Núñez Feijóo
ACN
El PP d'Alberto Núñez Feijóo ha guanyat les eleccions del 23 de juliol al Congrés dels diputats amb el 98,2% del vot escrutat. Els conservadors han aconseguit 136 diputats i s'han imposat per 14 al PSOE de Pedro Sánchez, que s'ha quedat en 122. Per darrere, la ultradreta de Vox ha mantingut la tercera posició de fa 4 anys malgrat perdre 19 escons, de 52 a 33, mentre que el Sumar de Yolanda Sánchez ha mantingut la quarta posició que el 2019 va aconseguir Podem però amb 5 diputats més, de 26 a 31. D'aquesta manera el bloc de la dreta s'ha imposat al de l'esquerra (169 diputats contra 153), però cap dels dos blocs suma majoria absoluta. Els pactes tindran, així, un paper a jugar a partir de dilluns.
El PP ha aconseguit rendibilitzar el canvi de líder, de Pablo Casado a Alberto Núñez Feijóo, i ha estat el gran triomfador de les eleccions. El gallec ha aconseguit passar dels 89 diputats que el madrileny va aconseguir el 2019 a 136, és a dir, 47 més. El PSOE de Pedro Sánchez també ha millorat resultats però només en 2 diputats, de 120 a 122.
D'aquesta manera, la victòria de Feijóo ha fet bones les enquestes que donaven el triomf al conservador i que es debatien entre si aconseguiria sumar majoria absoluta o no amb els diputats de la ultradreta de Santi Abascal. Els resultats dels comicis han resolt la qüestió decantant-se per la segona opció, i ara Feijóo es troba amb el dilema de si podrà aconseguir una majoria suficient per governar. Aquesta majoria passa indefectiblement per sumar els vots de la ultradreta, fet que pot dificultar aconseguir les adhesions d'altres partits al pacte.
Sánchez, de la seva banda, també ho té ara més complicat que fa quatre anys per aconseguir tirar endavant una investidura. El govern 'Frankestein' que el 2019 va poder construir el socialista necessitaria encara més pactes amb les forces minoritàries de la cambra baixa espanyola. Els independentistes serien, probablement, clau, però això implicaria afegir també Junts per Catalunya al pacte, que probablement posarien un preu força elevat a l'adhesió.
Pel que fa al bloc independentista, ha sofert un revés de consideració a la cambra baixa espanyola en relació als resultats aconseguits fa quatre anys, amb una pèrdua conjunta de 9 diputats. ERC ha estat el partit que més ha baixat dins d'aquest bloc, de 13 regidors a 7, xifra que empata l'aconseguida per Junts per Catalunya, que n'ha perdut 1 (de 8 a 7). La CUP ha perdut els 2 escons que tenia i no tindrà representació al Congrés. Amb tot, l'aritmètica parlamentària podria fer que tornessin a tenir un paper destacable.
Pel que fa a la resta de l'arc parlamentari, EH Bildu ha aconseguit 6 diputats, 1 més que fa 4 anys, i el PNB 5, 1 menys. D'aquesta manera, EH Bildu supera per primer cop el PNB en uns comicis estatals.
Per darrere, el Bloque Nacionalista Galego manté el diputat que tenia, i Coalición Canaria i UPN també es queden amb un cadascun.
Pel que fa a la participació, ha estat un 4,13% més alta que ara fa quatre anys. Si el 2019 van anar a votar 24.507.715 persones (un 66,23% de participació i un 33,76% d'abstenció), aquesta vegada ho han fet 24.295.824 (un 70,36% de participació i un 29,63% d'abstenció).
