Dijous, 18 de Juliol de 2024

La CUP de Tarragona investiga la participació del regidor d’Urbanisme en la tramitació de la Budellera

Els anticapitalistes demanaran al ple la suspensió del pla urbanístic, tot i que es conformarien amb paralitzar-lo i que s’obri un debat ciutadà

25 de Gener de 2017, per ACN
  • Regidors de la CUP de Tarragona, Laia Estrada i Jordi Martí, asseguts en roda de premsa a l'Ajuntament

    ACN

La CUP de Tarragona continua investigant la tramitació del pla parcial urbanístic 24, conegut com la Budellera, a la recerca de possibles irregularitats. El grup municipal ha posat el cas en mans de serveis jurídics per determinar quina ha estat la participació de l’actual regidor d’Urbanisme, Josep Maria Milà, en tot el procés administratiu. La CUP vol saber si hi ha hagut incompatibilitats, atès que Milà havia participat en el projecte abans de ser regidor i ara és el seu fill qui encapçala l’equip d’arquitectes. Segons la junta de compensació provisional, el pla preveu un màxim de 4.200 nous habitatges a la zona de Llevant.

D’altra banda, els cupaires presentaran al ple d’aquest dijous una moció per sol·licitar la “suspensió” del PPU-24 -aprovat inicialment i en fase d’al·legacions-, i la requalificació de l’espai en sòl no urbanitzable. La portaveu de la CUP, Laia Estrada, ha admès que, ara per ara, es conformarien amb què el pla es paralitzés i que s’obrís un procés de diàleg ciutadà.

El regidor Jordi Martí ha explicat que la investigació va a càrrec de tres serveis jurídics i que va més enllà de l’abstenció de Milà en la reunió de la junta de govern local que va aprovar el pla amb caràcter inicial. Després de fer-se públic aquest fet, el govern ja va admetre l’error, atès que Milà havia signat una causa d’abstenció per incompatibilitats i havia manifestat que s’abstindria en tot allò que tingués a veure amb el procediment.

Tot i que el secretari municipal ja va apuntar que el vot de Milà no havia estat transcendent ni determinant per haver d’invalidar el pla, la CUP continua pensant que es tracta d’un fet “greu” i una clara “incompatibilitat”, segons la regidora Laia Estada. Ara, els anticapitalistes volen saber si s’han produït més irregularitats en la tramitació de tot el procediment administratiu, que va començar l’any 2013. “Creiem que la participació ha existit, però la volem concretar”, s’ha limitat a dir Martí a l’espera que finalitzin les investigacions.

En aquest sentit, la CUP ha expressat el seu agraïment a tots aquells ciutadans que han aportat informació sobre aquest cas, i ha fet una crida perquè “qualsevol persona que hagi tingut informació destacable” sobre la Budellera, els la faci arribar per tal d’ampliar la investigació. D’altra banda, els cupaires han confirmat que no es reuniran amb la junta de compensació provisional, liderada pel constructor José Luis García, perquè no va acceptar obrir la trobada a la ciutadania.

Moció al plenari

Al ple del mes de desembre la CUP va retirar una moció de rebuig a la Budellera després que el secretari els advertís que la decisió no tindria efectes jurídics i que, en tractar-se d’un pla d’iniciativa privada, es podria entendre que el silenci administratiu de l’Ajuntament aniria a favor de la proposta, que està impulsada per 128 propietaris de la zona. Després d’analitzar la qüestió, els cupaires portaran aquest dijous al ple una moció reformulada.

El principal canvi és la substitució de la paraula “paralitzar” per “suspendre”. Els motius de fons, però, són els mateixos: un clar rebuig al projecte. La CUP defensa la suspensió del pla i la requalificació dels terrenys en sòl no urbanitzable. Tot i això, Estrada ha manifestat que es conformarien amb la paralització i que, posteriorment, s’obrís un diàleg amb la ciutadania. “És imprescindible aturar la tramitació perquè no ens trobem amb l’aprovació definitiva”, ha advertit.

Els anticapitalistes posen en qüestió aquest faraònic projecte quan, recorden, la ciutat disposa d’uns 15.000 habitatges buits, segons el Pla Local de l’Habitatge. “També tenim solars buits que han quedat pendents d’edificar, com a la zona de Joan XXIII, i la prioritat hauria de ser cosir els barris de Ponent amb el centre”, ha afegit la portaveu cupaire. Estrada ha insistit que el projecte “no està pensat per garantir l’accés a l’habitatge, sinó que segueix la lògica que ens va portar a la bombolla immobiliària”.

Pregunta a l’alcalde

D’altra banda, la CUP s’ha mostrat molesta pel fet que l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, hagi justificat la manca de reunions amb els cupaires pel fet que només es dediquen “a destruir”, ha recordat Estrada. En aquest sentit, els regidors preguntaran al batlle que aclareixi quants cops s’ha reunit amb la junta de compensació de la Budellera. “Amb nosaltres només s’hi ha reunit una vegada i al principi del mandat”, ha revelat Martí.

Un projecte amb més de 4.000 habitatges

Segons la junta de compensació provisional del PPU-24, el projecte preveu un màxim de 4.200 habitatges -el 30% de tipus social- en uns 487.000 metres quadrats de sostre per a ús residencial. Inicialment, però, la xifra que s’havia fet pública era de 5.738 habitatges. La previsió dels impulsors privats és que el nou barri aculli poc més de 10.000 veïns en un termini d’almenys 15 anys. La junta sosté que l’any 2025, quan es podria començar a construir a la Budellera, l’actual oferta de sòl ja estarà exhaurida amb el ritme anual de demanda d'habitatge nou a Tarragona.

El projecte compta amb una forta oposició veïnal. De fet, el passat 15 de gener unes 600 persones van portar a terme a caminada reivindicativa per reclamar la retirada del pla parcial urbanístic de la Budellera. La Federació d'Associacions de Veïns de Llevant ha denunciat l’impacte social i ambiental del pla, i també de mobilitat, ja que el projecte no preveu grans modificacions en les infraestructures viàries.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit



COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges