-
Centre nuclear Vandellòs II
Cedida
La Guàrdia Civil patrullarà pel recinte interior de les centrals nuclears catalanes abans de dos anys, segons ha anunciat José Antonio Gago, director de l'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs II (ANAV). En aquests moments, un grup de treball coordinat entre el govern espanyol, el CSN, així com els titulars i operadors de les centrals treballa en un pla pilot que es desplegarà a la planta de Trillo (Guadalajara) per traslladar-lo el 2017 a la resta d'instal·lacions.
La presència d'agents de l'institut armat pretén, segons Gago, poder donar resposta, de forma combinada amb els cossos de seguretat privada de les mateixes centrals, a possibles "amenaces" de seguretat fruit de l'actual context internacional. El grup de treball –del qual en formen part el Ministeri d'Interior, el d'Indústria, el CSN, així com els operadors i titulars de les centrals- es va començar a reunir entre els passat mesos de maig i juny amb l'objectiu de definir un protocol per al desplegament. Tot i que la Guàrdia Civil mantenia presència a l'interior de les centrals catalanes durant els seus primers anys de funcionament, durant les últimes dècades la vigilància ha anat exclusivament a càrrec d'agents de seguretat privada.
Arran dels atemptats dels últims mesos –especialment, després dels de fa uns mesos a França i Tunísia- dins d'un context de violència internacional, el govern espanyol ha decidit la presència dels agents de l'institut armat resulta necessària als complexos atòmics d'arreu de l'Estat. En aquests moments, la seva tasca se centra a vigilar l'entorn de les centrals com a instal·lacions considerades com a crítiques en matèria de seguretat. Uns patrullatges que es van veure incrementats el passat mes de juny amb l'increment del nivell d'alerta 4 i, a partir d'aquest cap de setmana, amb l'anunci del reforçament de les mesures, després de l'atac terrorista a París.
Per implementar el desplegament, el grup de treball ha fixat la central de Trillo com a escenari de la prova pilot. Durant els pròxims mesos, es definirà "una amenaça base de disseny" davant la qual hauria de respondre la presència del cos policial a les instal·lacions –que requerirà, durant aquest últim trimestre de 2015, una modificació de la normativa que regula la protecció física de les instal·lacions-. Amb la previsió de completar-la al juliol de 2016, la prova pilot ha de permetre treballar les formes d'actuació, els protocols i la coordinació. Durant el segon semestre d'aquest pròxim any dues centrals més desenvoluparan aquest protocol i, al llarg de 2017, se n'afegirien tres més.
L'experiència ha de permetre també definir la quantitat final d'efectius que es destinaran a aquesta tasca. De moment, el govern espanyol ja ha avançat que el cost d'aquest desplegament l'assumiran els propietaris de les centrals amb una taxa que ronda els 61.000 euros per cada agent que es desplegui a l'interior del recinte nuclear. Segons Gago, la seva presència forma "combinada" amb els agents de seguretat privada actuals.
"La Guàrdia Civil és un complement. Davant l'amenaça que s'ha definit cap contribució és poc i, més encara, si és un cos com la Guàrdia Civil, que disposa d'una gran quantitat d'informació, mitjans, formació i capacitat que no disposem", ha explicat Gago, qui ha precisat que seria una "unitat especial" del cos la que s'encarregaria de fer front a la possibilitat a aquest tipus d'"atacs malintencionats". En cas d'atemptat, el cos armat "prendria el control" de la situació, tot i que també s'activaria el propi pla de seguretat de la central.
La previsió d'un increment de mesures de seguretat a les centrals nuclears per possibles actes terroristes va cobrar especialment a partir de l'any 2001, amb l'atac amb avions comercials contra els Estats Units. En aquell moment, el govern espanyol va apuntar la necessitat de reforçar la resistència dels edificis de contenció davant possibles atacs amb míssils o estavellaments provocats, atès que, segons reconeix Gago, no totes les instal·lacions atòmiques es van dissenyar amb aquesta idea. Des de llavors, però, apunta que els edificis de contenció o emmagatzemament es dissenyen expressament en aquesta línia. "No tenim previst cap treball addicional per reforçar la contenció de les centrals", ha declarat Gago respecte els casos d'Ascó i Vandellòs.
Inversions pendents després de Fukushima
D'altra banda, els responsables d'ANAV han explicat aquest dimarts que preveuen finalitzar a finals del pròxim 2016 la implementació de les modificacions de seguretat en el funcionament de les centrals, arran el desastre de Fukushima el 2011. D'una banda, es troben encara pendents de finalització de la construcció de dos Centres Alternatius de Gestió d'Emergències (CAGE), un a cadascuna de les plantes atòmiques de Vandellòs i Ascó. En cas d'accident, aquesta instal·lació, preparada contra terratrèmols i blindada contra la contaminació radioactiva, amb una autonomia energètica de 72 hores, permetria gestionar des del mateix complex un possible accident. La previsió és que les obres dels dos CAGE finalitzin el desembre de 2016.
Segons ha precisat Gago, entre aquestes últimes modificacions a llarg termini figuren també la instal·lació de recombinadors d'hidrogen passiu a l'edifici de contenció, que no requereixen alimentació elèctrica externa, per evitar, com en el cas de Fukushima, que les baines de combustible produeixin hidrogen i explosions en cas d'accident. També es doten de sistemes de ventejament filtrat el sistema de contenció, per evitar que se sobrepassi la pressió de disseny i poder alliberar gasos i aerosols a través d'etapes successives de filtració. En el seu conjunt, les mesures implementades arran la catàstrofe de Fukushima, incloses les de curt i mig termini, han representant una inversió superior als 100 milions d'euros.
Per últim, el responsable d'ANAV s'ha mostrat confiat que el consum elèctric invertirà aquest 2015 la tendència decreixent dels últims anys. Segons ha precisat Gago, a finals de 2014 els nivells de consum a l'Estat espanyol havien caigut als d'entre 2005 i 2006. De moment, ha precisat, el consum industrial creix a un ritme d'entr eun 1 i un 2% anual, però la demanda elèctrica durant el passat 2014 es va qudar en un -1,2%, acumulant quatre anys successius de caiguda.
