-
Una mestra amb els seus alumnes
ACN
Torna l’oci nocturn a peu dret i la restauració obre sense limitacions d’aforament, de la mateixa manera que ho fa la cultura, el comerç, les universitats, l’esport a l’aire lliure i els congressos. Però què passa a les escoles? Cada classe és un grup bombolla que no pot barrejar-se dintre del centre educatiu. Els alumnes de primària segueixen portant mascaretes dintre de les aules i a l’hora de l’esbarjo quan comparteixen espai amb altres grups. Ara, la comunitat educativa es divideix entre compartir la visió del Departament de Salut o deixar les mascaretes a casa davant les dificultats comunicatives que comporta, un debat que es troba sobre la taula entre les escoles i les famílies de Tarragona.
Des de la Generalitat es va publicar un pla d’actuació perquè els centres educatius garantissin mesures de protecció als alumnes i als professionals basat en les dades del curs passat. Entre el 14 de setembre del 2020 i el 23 de juny de 2021, es van detectar 85.666 casos de Covid-19 a les escoles, el que suposa un 5,3% del total d’alumnes de Catalunya infectats i un 5,7% dels professionals.
[noticiadiari]2/225956[/noticiadiari]
A partir de les estadístiques i de les evidències científiques, les quals conclouen que “el col·lectiu de les escoles és de baix risc, especialment pel que fa a l’afectació clínica”, es determina que les classes són grups de convivència i que totes les escoles han d’assegurar tres pilars fonamentals. En primer lloc, és obligatori l’ús de mascareta a partir dels 7 anys, cal mantenir la distància de seguretat fora del grup classe i per últim, hi ha d’haver una ventilació adequada.
Les mesures decretades per la Generalitat han generat debat entre la comunitat educativa, les famílies i els professionals de la salut. Cristina Romero, mestra de segon de primària de l’escola Pau Delclòs de Tarragona, assegura que l’ús de les mascaretes afecta la comunicació: “Costa que m’entenguin perquè no em veuen la boca, a mi també m’és complicat entendre’ls a ells”. Irene Buira, mestra de primària de la mateixa escola tarragonina, tampoc creu que calgui aquesta mesura perquè “són molt petits i les aules estan ventilades”. Però fins a quin punt es ventilen les aules correctament?
Àlex Arenas, doctor en física i professor de matemàtiques de la URV, treballa en un grup de recerca epidemiològica i pensa que “no hi ha hagut la gestió adequada pel que fa a la ventilació, ja que no s’ha fet la inversió necessària”. Tot i que l’expert és del parer de relaxar les mesures en exterior, és “imprescindible” portar mascareta a les aules perquè “és la mesura de prevenció més econòmica que tenim”. Arenas assegura que “no serveix de res obrir les finestres cada mitja hora si no es mesura el CO2 de la sala”.
De la mateixa manera, Sergio Gómez, entès en modelització de la propagació de la Covid-19, opina que “el més important en aquests moments és aconseguir una bona ventilació i que per això cal invertir en mesuradors de CO2”. Els dos especialistes estan d’acord quan diuen que els menors de 12 anys són “el dubte més important” a l’hora de decidir, ja que “és una franja d’edat que no està vacunada". Segons Àlex Arenas, però, aquesta és “la població a qui afectaria el virus”.
Famílies d’alumnes de primària coincideixen amb els experts. Marta Caradell, mare d’un alumne de l’escola Pau Delclòs, està convençuda que “la situació hauria d’avançar, però alhora cal garantir un altre tipus de mesures com l’espai i sobretot la ventilació: els mesuradors de CO2 serien importants”. Per altra banda, Jordi Allegue, pare d’un infant del mateix centre, considera que “l’ús de la mascareta al pati és innecessari encara que es barregin les bombolles, perquè fora de l’escola, al parc, juguen tots junts”. Mesclar els grups bombolla, sempre amb mascareta, durant l’hora del pati o mantenir les classes separades, com a l’Escola Vedruna Sagrat Cor, és decisió de cada escola. Josep Maria Juncosa, president de l’AMPA Sagrat Cor, apunta que les relacions a l’hora del pati “és el que més costa” per als infants, ja que “no poden relacionar-se amb amics i amigues de la classe veïna”.
Entre el col·lectiu de pares, però, també hi ha diversitat d’opinions: mares com la Mary Dafrance, que porta la seva filla a l’escola Teresianes, creu que “per consciència social” sí que els infants haurien de dur mascareta. Davant de Dafrance, Suyermin Villasmin assenteix i pensa que cal portar-la per “prevenir” sobretot durant els mesos vinents “per fer front a la grip”. Rosa Maria Castellet, mare d’una nena de cicle superior de l’escola concertada de la Rambla Nova, argumenta “que els menors de 12 anys encara no estan vacunats i és perillós que vagin sense mascaretes”.
A la porta de l’escola Pau Declòs, Cristina Ximenis, mare de dos alumnes del centre, pensa que “a les escoles hi ha molt de contacte, les famílies encara tenen por i els contagis encara estan presents” i que per tant “és massa d’hora per treure les mascaretes”. De la mateixa manera que els dubtes de Roberta Sampaio, mare d’un estudiant de segon, a viure una “sisena onada” la fa decantar per l’ús de la mascareta.
En canvi, mentre esperava que sortís el seu fill de l’escola, Bareli Losana, considera que per “comoditat és millor retirar-les”. Així com Maria Torres, qui creu que la incidència va a la baixa i les restriccions de la pandèmia a l’escola “ja haurien d’haver canviat”. En aquesta línia es planteja l’opinió de les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya: “No s’entén que a les escoles, on la pandèmia té menys afectació, hi hagi més mesures de protecció i més dures”, destaca Belén Tascón, la presidenta de la Federació. La flexibilitat de les mesures en diversos àmbits excepte l’educatiu fa preguntar-se a Tascón si des del Departament “volen eliminar la participació dels pares a les escoles” aprofitant les restriccions.
Per altra banda, des de l’AFFAC consideren que l’ús de mascaretes afecta negativament a l’aprenentatge dels alumnes en etapes primerenques, sobretot en l’àmbit de la comunicació, ja que “els nens no capten el llenguatge no verbal i dificulta el coneixement de la llengua i el vocabulari, segons estudis”. En alguns casos la mesura de les mascaretes ha afectat l’aprenentatge d’infants, com és el cas d’una alumna amb problemes auditius de l’Escola Tarragona. De tota manera, la representant de l’AMPA del centre, Sara Cruz, ha afirmat que “tant la classe com la mestra van adaptar-se a la situació portant mascaretes transparents perquè la nena pugui llegir els llavis”.
Qui tindrà l’última paraula, però, serà el conseller del Departament de Salut, Josep Maria Argimon, qui va assegurar a RAC1 que “la mascareta és la mesura de prevenció més important” i que els nens a les aules “seran el primer col·lectiu a retirar les mascaretes”. Així i tot, el conseller considera i que cal ser “cauts” i tenir en compte “els mesos de grip” que tornaran a conviure amb la Covid-19, però no es descarta retirar la mesura al llarg del curs. Aquesta previsió coincidiria amb les declaracions d’Àlex Arenas, qui creu que “tot depèn de com evolucioni la pandèmia a escala global, però és gairebé segur que quan acabi el fred s’acabaran les mascaretes a les aules”.
Des de la Generalitat es va publicar un pla d’actuació perquè els centres educatius garantissin mesures de protecció als alumnes i als professionals basat en les dades del curs passat. Entre el 14 de setembre del 2020 i el 23 de juny de 2021, es van detectar 85.666 casos de Covid-19 a les escoles, el que suposa un 5,3% del total d’alumnes de Catalunya infectats i un 5,7% dels professionals.
[noticiadiari]2/225956[/noticiadiari]
A partir de les estadístiques i de les evidències científiques, les quals conclouen que “el col·lectiu de les escoles és de baix risc, especialment pel que fa a l’afectació clínica”, es determina que les classes són grups de convivència i que totes les escoles han d’assegurar tres pilars fonamentals. En primer lloc, és obligatori l’ús de mascareta a partir dels 7 anys, cal mantenir la distància de seguretat fora del grup classe i per últim, hi ha d’haver una ventilació adequada.
Les mesures decretades per la Generalitat han generat debat entre la comunitat educativa, les famílies i els professionals de la salut. Cristina Romero, mestra de segon de primària de l’escola Pau Delclòs de Tarragona, assegura que l’ús de les mascaretes afecta la comunicació: “Costa que m’entenguin perquè no em veuen la boca, a mi també m’és complicat entendre’ls a ells”. Irene Buira, mestra de primària de la mateixa escola tarragonina, tampoc creu que calgui aquesta mesura perquè “són molt petits i les aules estan ventilades”. Però fins a quin punt es ventilen les aules correctament?
Els experts: “Cal invertir en mesuradors de CO2”
Àlex Arenas, doctor en física i professor de matemàtiques de la URV, treballa en un grup de recerca epidemiològica i pensa que “no hi ha hagut la gestió adequada pel que fa a la ventilació, ja que no s’ha fet la inversió necessària”. Tot i que l’expert és del parer de relaxar les mesures en exterior, és “imprescindible” portar mascareta a les aules perquè “és la mesura de prevenció més econòmica que tenim”. Arenas assegura que “no serveix de res obrir les finestres cada mitja hora si no es mesura el CO2 de la sala”.
De la mateixa manera, Sergio Gómez, entès en modelització de la propagació de la Covid-19, opina que “el més important en aquests moments és aconseguir una bona ventilació i que per això cal invertir en mesuradors de CO2”. Els dos especialistes estan d’acord quan diuen que els menors de 12 anys són “el dubte més important” a l’hora de decidir, ja que “és una franja d’edat que no està vacunada". Segons Àlex Arenas, però, aquesta és “la població a qui afectaria el virus”.
Les famílies: des de “retirar-les” fins a “és massa aviat per treure-les”
Famílies d’alumnes de primària coincideixen amb els experts. Marta Caradell, mare d’un alumne de l’escola Pau Delclòs, està convençuda que “la situació hauria d’avançar, però alhora cal garantir un altre tipus de mesures com l’espai i sobretot la ventilació: els mesuradors de CO2 serien importants”. Per altra banda, Jordi Allegue, pare d’un infant del mateix centre, considera que “l’ús de la mascareta al pati és innecessari encara que es barregin les bombolles, perquè fora de l’escola, al parc, juguen tots junts”. Mesclar els grups bombolla, sempre amb mascareta, durant l’hora del pati o mantenir les classes separades, com a l’Escola Vedruna Sagrat Cor, és decisió de cada escola. Josep Maria Juncosa, president de l’AMPA Sagrat Cor, apunta que les relacions a l’hora del pati “és el que més costa” per als infants, ja que “no poden relacionar-se amb amics i amigues de la classe veïna”.
Entre el col·lectiu de pares, però, també hi ha diversitat d’opinions: mares com la Mary Dafrance, que porta la seva filla a l’escola Teresianes, creu que “per consciència social” sí que els infants haurien de dur mascareta. Davant de Dafrance, Suyermin Villasmin assenteix i pensa que cal portar-la per “prevenir” sobretot durant els mesos vinents “per fer front a la grip”. Rosa Maria Castellet, mare d’una nena de cicle superior de l’escola concertada de la Rambla Nova, argumenta “que els menors de 12 anys encara no estan vacunats i és perillós que vagin sense mascaretes”.
A la porta de l’escola Pau Declòs, Cristina Ximenis, mare de dos alumnes del centre, pensa que “a les escoles hi ha molt de contacte, les famílies encara tenen por i els contagis encara estan presents” i que per tant “és massa d’hora per treure les mascaretes”. De la mateixa manera que els dubtes de Roberta Sampaio, mare d’un estudiant de segon, a viure una “sisena onada” la fa decantar per l’ús de la mascareta.
En canvi, mentre esperava que sortís el seu fill de l’escola, Bareli Losana, considera que per “comoditat és millor retirar-les”. Així com Maria Torres, qui creu que la incidència va a la baixa i les restriccions de la pandèmia a l’escola “ja haurien d’haver canviat”. En aquesta línia es planteja l’opinió de les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya: “No s’entén que a les escoles, on la pandèmia té menys afectació, hi hagi més mesures de protecció i més dures”, destaca Belén Tascón, la presidenta de la Federació. La flexibilitat de les mesures en diversos àmbits excepte l’educatiu fa preguntar-se a Tascón si des del Departament “volen eliminar la participació dels pares a les escoles” aprofitant les restriccions.
L'ús de mascaretes afecta a l'aprenentatge
Per altra banda, des de l’AFFAC consideren que l’ús de mascaretes afecta negativament a l’aprenentatge dels alumnes en etapes primerenques, sobretot en l’àmbit de la comunicació, ja que “els nens no capten el llenguatge no verbal i dificulta el coneixement de la llengua i el vocabulari, segons estudis”. En alguns casos la mesura de les mascaretes ha afectat l’aprenentatge d’infants, com és el cas d’una alumna amb problemes auditius de l’Escola Tarragona. De tota manera, la representant de l’AMPA del centre, Sara Cruz, ha afirmat que “tant la classe com la mestra van adaptar-se a la situació portant mascaretes transparents perquè la nena pugui llegir els llavis”.
Qui tindrà l’última paraula, però, serà el conseller del Departament de Salut, Josep Maria Argimon, qui va assegurar a RAC1 que “la mascareta és la mesura de prevenció més important” i que els nens a les aules “seran el primer col·lectiu a retirar les mascaretes”. Així i tot, el conseller considera i que cal ser “cauts” i tenir en compte “els mesos de grip” que tornaran a conviure amb la Covid-19, però no es descarta retirar la mesura al llarg del curs. Aquesta previsió coincidiria amb les declaracions d’Àlex Arenas, qui creu que “tot depèn de com evolucioni la pandèmia a escala global, però és gairebé segur que quan acabi el fred s’acabaran les mascaretes a les aules”.
