Joan Guix, exsecretari de Salut Pública: 'Hem d’assumir les responsabilitats polítiques i personals'

En l’any marcat pel SARS-CoV-2, el virus que ha posat en escac el món sencer, la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la URV va convidar Joan Guix, que era el secretari de Salut Pública de la Generalitat durant els primers mesos de la pandèmia, a fer la lliçó inaugural del centre. Tota una classe magistral per als futurs sanitaris, per a la classe política i la societat en general sobre quines lliçons caldria extreure de la gestió de la primera onada per redreçar el rumb de la gestió actual.

L’autocrítica va ser-hi present durant tot el discurs, assumint que van errar en les previsions inicials, que “va haver-hi prepotència perquè estàvem convençuts que teníem un dels millors sistemes sanitaris, però ni ens havíem recuperat de les retallades ni el nostre sistema és tant fort”, i que “hi va haver falles estructurals molt greus i hem d’assumir les responsabilitats polítiques i personals”. Per això Guix va fer una crida a no repetir errors, com ara l’acceleració de la desescalada, i corregir els que encara perduren.

Així, l’epidemiòleg considera fonamental la despolitització de la gestió de la crisi de salut pública, la coordinació i consens de les administracions, l’existència d’un únic portaveu amb missatges clars i no contradictoris sobre les mesures a prendre i la quantificació del seu impacte, l’eliminació de la burocràcia de l’administració que alenteix la posada en marxa de solucions i recursos, la incorporació de científics de l’àmbit de la Psicologia, l’Antropologia i la Sociologia a la taula de presa de decisions per implementar amb èxit les mesures conductuals, no improvisar i analitzar els resultats de les mesures implementades, un replantejament industrial del país perquè no torni a haver-hi un desabastiment, redreçar el problema de recursos humans al sistema sanitari, i ser conscients que s’han perdut drets fonamentals pel camí per restaurar-los tan aviat com sigui possible.

L’inici d’un brot com tants altres

Tensió, confusió, impotència, improvisació i esgotament total són les paraules que Guix va utilitzar per descriure com va sentir-se durant la gestió de la pandèmia fins a la seva dimissió al maig d’aquest any i després de cinc anys al capdavant de la secretaria de Salut Pública. Aquest professor de la facultat durant més de 20 anys, va remuntar-se al desembre de 2019, quan l’OMS va declarar la detecció d’un brot de pneumònia d’origen desconegut en 27 persones a la Xina. “Les experiències prèvies eren similars: l’eclosió d’una malaltia en un lloc determinat però amb poca repercussió a la resta del món, com la grip A o l’èbola, per exemple”.

I sobre aquest fet van elaborar un protocol, amb el qual “pensàvem que estàvem preparats”, i van construir el discurs, que Guix va defensar davant dels mitjans de comunicació els primers dies: “El problema nostre era la grip estacional, que cada 10 anys dona una fuetada, i la letalitat del SARS-CoV-2 era molt similar a la grip estacional i a la grip A”. Admet, però, que “aquelles paraules me les vaig haver de menjar amb patates”. La imminència del Mobile World Congress, seguit del gran brot a la Llombardia i el Vèneto al febrer i la declaració de pandèmia per part de l’OMS l’11 de març va capgirar del tot la situació. “El 12 de març ens veiem obligats a tancar la conca d’Òdena perquè en un cap de setmana es van detectar 300 casos i una mortalitat deu vegades més alta que la letalitat a Catalunya”.

A continuació, l’estat d’alarma. Això va suposar que “el Ministeri de Sanitat, que pràcticament no té competències, es posa al timó d’una situació que ha gestionat molt poques vegades i ens va sorprendre amb coronels i militars per comptes de científics al capdavant; això ja donava l’aire de com anirien les coses”, va explicar Guix. A partir de llavors, van canviar l’estratègia de contenció per la de mitigació: “Frenar el virus renunciant a eliminar-lo per evitar el col·lapse del sistema sanitari”.

La gestió de la crisi

“I això com evolucionarà?, ens preguntàvem. Qualsevol plantejament era esgarrifós, amb molts models matemàtics fins i tot contradictoris entre ells, perquè se suportaven en dades que no coneixíem ben bé”. La situació als centres sanitaris i a les residències és de sobra coneguda: “Necessitàvem comprar material on fos, pagant el que fos”, amb la dificultat afegida que “quan el govern central va dir que incautaria el material per distribuir a les comunitats va provocar que els proveïdors només volguessin cobrar en metàl·lic per por de perdre la partida i els diners”.

El sistema de vigilància epidemiològica també va ser insuficient per al volum de feina i els problemes burocràtics van fer retardar tres mesos l’autorització per a la incorporació de rastrejadors. Van col·lapsar els laboratoris i els sistemes d’informació “eren absolutament deficients: treballàvem amb excels i amb els informàtics a tota màquina per fer compatibles els sistemes dels centres sanitaris”. A això s’hi sumava la manca d’evidència científica, “amb publicacions de mostres molt curtes i articles que es contradeien al cap de dos dies”, explica Guix.

Malgrat tot, van poder instal·lar hotels medicalitzats, més llits d’intensius, hotels per a professionals que tenien por d’infectar la família a casa i, per damunt de tot, la “resposta excel·lent, heroica totalment, dels professionals”, reconeix Guix. Amb tot plegat, però, es va aconseguir aplanar la corba i van dissenyar una desescalada de quatre etapes, amb 15 dies per etapa sempre que es complissin els indicadors. Malgrat això, “les darreres etapes es van cremar massa de pressa, i un 15% dels malalts i més d’un 40% dels contactes no complien ni amb l’aïllament ni amb la quarantena”, apunta Guix. Com serà el futur? Ara la situació és de fatiga social, reconeix, no només per tot el que ha passat sinó també per la falta d’expectatives, que “porta al relaxament de normes i condueix a un context social de contestació”. I va alertar també de les conseqüències de l’excessiva visibilitat que es dona als negacionistes perquè pot suposar un risc a l’hora d’implementar les vacunes.

En aquest futur incert, la predicció de Guix és que conviurem amb el virus, com fem amb la grip estacional i la grip A, però cal resoldre encara si serà estacional i si les vacunes que estan a punt de sortir al mercat són eficaces també amb les mutacions del virus.