-
Cedida
Els primers mesos de pandèmia, amb desenes de milers de persones confinades a casa o al municipi, van fer despertar un cert desig de marxar de les ciutats. L'auge del teletreball i el contacte amb espais naturals més oberts eren seductors arguments que feien albirar un possible fre al creixent despoblament d'una gran part del país, la Catalunya buidada. I, durant el primer any, efectivament molts pobles van aconseguir sumar veïns en detriment de Barcelona i el seu entorn.
Això s'ha mantingut després del 2020? Les dades diuen que sí, tot i que a un ritme més lent. Durant el 2021, tant la capital catalana com altres ciutats metropolitanes i d'arreu del país van perdre població. O les que no ho feien, majoritàriament en continuaven guanyant a una velocitat molt menor a abans de la pandèmia. Així, Barcelona havia guanyat més de 16.000 veïns el 2018 i més de 26.000 el 2019, però el 2020 en va perdre aquesta darrera quantitat i el 2021, mig miler.
Malgrat que aquesta darrera xifra pot semblar curta, cal tenir en compte que bona part de la caiguda del primer any de la Covid va ser precisament per una gran mortalitat a causa d'aquesta malaltia. Durant el 2021, de fet, les baixes al padró de la ciutat per canvi de residència van superar les altes en més de 8.000, mentre que l'any anterior encara hi havia hagut més altes que baixes. Al següent mapa, es pot consultar l'evolució de la població dels darrers quatre anys pel padró estricte (incloent, per tant, l'impacte de defuncions i naixements) i segons variació només per trasllat de municipi.
En vermell, aquells municipis que perden població o tenen més baixes que altes al padró, i en verd, aquells que creixen o tenen més altes que baixes (totes les dades apareixen clicant o passant el cursor per damunt)
[intext1]
Altres ciutats com Tarragona i Sabadell també han perdut població tant el 2020 com el 2021, mentre que l'Hospitalet de Llobregat ha tornat a créixer el segon any de pandèmia, però a un ritme molt menor (d'augments anuals d'unes 4.000 persones a tan sols 787), igual que Badalona, Girona o Lleida. En canvi, Sant Cugat del Vallès, Calafell o Sant Just Desvern han mantingut força el ritme de creixement. Cal recordar que Reus també ha vist incrementada la seva població, i en el 2022 va guanyar més de 2.000 veïns. De fet, la capital del Baix Camp va ser la localitat del Camp que major creixement va registrar, en aquest sentit.
Llegiu-ho:
La notícia en clau catalana, però, es troba en molts pobles que han recollit part de la població que deixava les ciutats. Ho han fet de forma dispersa, però proporcionalment important per uns municipis petits que anaven esllanguint-se o que només s'omplien els caps de setmana.
Prop d'una seixantena de pobles han augmentat el padró un 10% o més, destacant els casos de Bolvir (de 375 a 518 veïns), a la Cerdanya; Palau de Santa Eulàlia (de 90 a 115), a l'Alt Empordà; i Fontanals de Cerdanya (437 a 533). Tots ells havien perdut població els dos anys anteriors. Aquestes tendències, però, s'observen millor de forma agregada. Abans de la pandèmia, com més grans eren les ciutats, més població sumaven cada any, mentre els pobles quedaven força igual. Aquests darrers dos anys, en canvi, l'increment ha estat molt més repartit. I això és molt bona notícia per als municipis petits, perquè hi viu menys gent: els 2.870 veïns en què han augmentat als pobles de menys de 500 habitants suposen un creixement agregat del 3,4% en tan sols dos anys. A les ciutats de més de 50.000 habitants, en canvi, encara hi ha ara menys població que el 2019, de forma agregada.
[intext2]
Aquest canvi de tendència també es veu més clar si s'observa l'evolució de la població a nivell de comarques. Les de la regió metropolitana de Barcelona eren les que creixien més abans de la Covid, però això va deixar de ser així els anys 2020 i 2021. El primer any de pandèmia, perdien habitants el Barcelonès, el Baix Llobregat i, en menor mesura, el Vallès Occidental, però també el Gironès i el Segrià, mentre la majoria de comarques menys denses en sumaven (no és el cas del Pallars Jussà, la Terra Alta i la Ribera d'Ebre).
I el segon any de Covid, encara reduïa població el Barcelonès, així com també ho feia l'Aran i el Bages (en aquest cas, arrossegat sobretot per la capital, Manresa). Val la pena, però, observar també aquest 2021 només pel que fa a altes i baixes padronals, ja que això és el que reflecteix més la voluntat de les persones de viure a un o altre lloc, més enllà de l'evolució natural per morts i naixements. I en aquest cas, clarament el Barcelonès és l'única comarca que cau, junt amb l'Aran. Comptant els dos anys de pandèmia, la que ha crescut més és la Cerdanya, un 5%, però també han tingut increments de més del 3% el Baix Penedès, el Moianès, el Pallars Sobirà i l'Alta Ribagorça.
En vermell, aquelles comarques que perden població o tenen més baixes que altes al padró, i en verd, aquelles que creixen o tenen més altes que baixes (totes les dades apareixen clicant o passant el cursor per damunt)
[intext3]
L'Estadística de Variacions Residencials, de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), encara permet anar més enllà, fins i tot conèixer els municipis concrets on s'ha instal·lat cada persona, si bé tan sols permet afinar al detall en aquells amb més de 10.000 habitants. Així, es pot saber quants veïns han abandonat un municipi concret de Catalunya -que superi aquestes mides- per anar a viure a un poble petit del país. Una xifra creixent que aïlla l'efecte d'aquells nous catalans que arriben d'altres llocs de l'Estat o del món, moguts segurament per altres motivacions més enllà del neoruralisme, i en sentit invers també permet ignorar aquells que marxen fora del país pels motius que sigui. En definitiva, es computen tan sols les migracions internes.
D'aquesta manera, a l'entorn d'11.500 barcelonins van canviar la ciutat per un poble petit del país el 2018 i el 2019, però el 2020 ho van fer 16.000 i, un any més tard, 15.000. Es tracta de salts rellevants que també es donen a ciutats com l'Hospitalet de Llobregat (uns 1.800 anuals abans de la Covid i 2.200 després hi feien el mateix pas), Badalona, Sabadell, Reus, Igualada o Sant Cugat del Vallès -malgrat que, en aquest darrer cas, després altres persones ocupaven els seus llocs-. Totes les dades es poden consultar al mapa inferior, el qual també mostra que, malgrat que l'increment d'aquestes mudances de ciutats a pobles es mantenia el 2021 respecte el 2019, en molts casos no era tan accentuat com el 2020.
En verd, aquells municipis en què aquest nombre de canvis residencials ha crescut durant el període seleccionat, i en vermell, aquells en què els trasllats s'han reduït (totes les dades apareixen clicant o passant el cursor per damunt)
[intext4]
Sigui com sigui, no es tracta de cap èxode cap als pobles, ni molt menys, sinó un cert canvi de tendència que, si es té en compte que té lloc en un país de més de 7,7 milions de persones, és modest. Desenes de municipis, a més, han seguit perdent població i, en molts casos, han estat aquells on ja hi havia segones residències els que han aconseguit estabilitzar els residents ocasionals.
En tot cas, de forma agregada, uns 35.000 catalans que vivien a una ciutat van fer el pas anualment d'anar cap a un poble del país tant el 2020 com el 2021, entre 5.500 i 6.500 més dels que ho feien els dos anys anteriors. I pel que fa al pas invers, del poble a la ciutat, aquest intercanvi sí que va frenar-se durant el primer any de la Covid, però el segon va tornar a nivells previs i unes 22.000 persones van fer aquest trànsit. El següent gràfic permet observar-ho en detall.
Això s'ha mantingut després del 2020? Les dades diuen que sí, tot i que a un ritme més lent. Durant el 2021, tant la capital catalana com altres ciutats metropolitanes i d'arreu del país van perdre població. O les que no ho feien, majoritàriament en continuaven guanyant a una velocitat molt menor a abans de la pandèmia. Així, Barcelona havia guanyat més de 16.000 veïns el 2018 i més de 26.000 el 2019, però el 2020 en va perdre aquesta darrera quantitat i el 2021, mig miler.
Malgrat que aquesta darrera xifra pot semblar curta, cal tenir en compte que bona part de la caiguda del primer any de la Covid va ser precisament per una gran mortalitat a causa d'aquesta malaltia. Durant el 2021, de fet, les baixes al padró de la ciutat per canvi de residència van superar les altes en més de 8.000, mentre que l'any anterior encara hi havia hagut més altes que baixes. Al següent mapa, es pot consultar l'evolució de la població dels darrers quatre anys pel padró estricte (incloent, per tant, l'impacte de defuncions i naixements) i segons variació només per trasllat de municipi.
Com ha evolucionat la població de cada municipi, des del 2018? I quantes altes i baixes per canvi de residència hi ha hagut cada any?
En vermell, aquells municipis que perden població o tenen més baixes que altes al padró, i en verd, aquells que creixen o tenen més altes que baixes (totes les dades apareixen clicant o passant el cursor per damunt)
[intext1]
Altres ciutats com Tarragona i Sabadell també han perdut població tant el 2020 com el 2021, mentre que l'Hospitalet de Llobregat ha tornat a créixer el segon any de pandèmia, però a un ritme molt menor (d'augments anuals d'unes 4.000 persones a tan sols 787), igual que Badalona, Girona o Lleida. En canvi, Sant Cugat del Vallès, Calafell o Sant Just Desvern han mantingut força el ritme de creixement. Cal recordar que Reus també ha vist incrementada la seva població, i en el 2022 va guanyar més de 2.000 veïns. De fet, la capital del Baix Camp va ser la localitat del Camp que major creixement va registrar, en aquest sentit.
Llegiu-ho:
La notícia en clau catalana, però, es troba en molts pobles que han recollit part de la població que deixava les ciutats. Ho han fet de forma dispersa, però proporcionalment important per uns municipis petits que anaven esllanguint-se o que només s'omplien els caps de setmana.
Prop d'una seixantena de pobles han augmentat el padró un 10% o més, destacant els casos de Bolvir (de 375 a 518 veïns), a la Cerdanya; Palau de Santa Eulàlia (de 90 a 115), a l'Alt Empordà; i Fontanals de Cerdanya (437 a 533). Tots ells havien perdut població els dos anys anteriors. Aquestes tendències, però, s'observen millor de forma agregada. Abans de la pandèmia, com més grans eren les ciutats, més població sumaven cada any, mentre els pobles quedaven força igual. Aquests darrers dos anys, en canvi, l'increment ha estat molt més repartit. I això és molt bona notícia per als municipis petits, perquè hi viu menys gent: els 2.870 veïns en què han augmentat als pobles de menys de 500 habitants suposen un creixement agregat del 3,4% en tan sols dos anys. A les ciutats de més de 50.000 habitants, en canvi, encara hi ha ara menys població que el 2019, de forma agregada.
Com ha evolucionat la població als municipis, per franges de població, des del 2018? I a quines hi ha hagut més altes que baixes al padró per canvis de residència?
[intext2]
Aquest canvi de tendència també es veu més clar si s'observa l'evolució de la població a nivell de comarques. Les de la regió metropolitana de Barcelona eren les que creixien més abans de la Covid, però això va deixar de ser així els anys 2020 i 2021. El primer any de pandèmia, perdien habitants el Barcelonès, el Baix Llobregat i, en menor mesura, el Vallès Occidental, però també el Gironès i el Segrià, mentre la majoria de comarques menys denses en sumaven (no és el cas del Pallars Jussà, la Terra Alta i la Ribera d'Ebre).
I el segon any de Covid, encara reduïa població el Barcelonès, així com també ho feia l'Aran i el Bages (en aquest cas, arrossegat sobretot per la capital, Manresa). Val la pena, però, observar també aquest 2021 només pel que fa a altes i baixes padronals, ja que això és el que reflecteix més la voluntat de les persones de viure a un o altre lloc, més enllà de l'evolució natural per morts i naixements. I en aquest cas, clarament el Barcelonès és l'única comarca que cau, junt amb l'Aran. Comptant els dos anys de pandèmia, la que ha crescut més és la Cerdanya, un 5%, però també han tingut increments de més del 3% el Baix Penedès, el Moianès, el Pallars Sobirà i l'Alta Ribagorça.
Com ha evolucionat la població de cada comarca, des del 2018? I quantes altes i baixes per canvi de residència hi ha hagut cada any?
En vermell, aquelles comarques que perden població o tenen més baixes que altes al padró, i en verd, aquelles que creixen o tenen més altes que baixes (totes les dades apareixen clicant o passant el cursor per damunt)
[intext3]
L'Estadística de Variacions Residencials, de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), encara permet anar més enllà, fins i tot conèixer els municipis concrets on s'ha instal·lat cada persona, si bé tan sols permet afinar al detall en aquells amb més de 10.000 habitants. Així, es pot saber quants veïns han abandonat un municipi concret de Catalunya -que superi aquestes mides- per anar a viure a un poble petit del país. Una xifra creixent que aïlla l'efecte d'aquells nous catalans que arriben d'altres llocs de l'Estat o del món, moguts segurament per altres motivacions més enllà del neoruralisme, i en sentit invers també permet ignorar aquells que marxen fora del país pels motius que sigui. En definitiva, es computen tan sols les migracions internes.
D'aquesta manera, a l'entorn d'11.500 barcelonins van canviar la ciutat per un poble petit del país el 2018 i el 2019, però el 2020 ho van fer 16.000 i, un any més tard, 15.000. Es tracta de salts rellevants que també es donen a ciutats com l'Hospitalet de Llobregat (uns 1.800 anuals abans de la Covid i 2.200 després hi feien el mateix pas), Badalona, Sabadell, Reus, Igualada o Sant Cugat del Vallès -malgrat que, en aquest darrer cas, després altres persones ocupaven els seus llocs-. Totes les dades es poden consultar al mapa inferior, el qual també mostra que, malgrat que l'increment d'aquestes mudances de ciutats a pobles es mantenia el 2021 respecte el 2019, en molts casos no era tan accentuat com el 2020.
Com ha variat la quantitat de veïns que deixaven cada municipi per anar a viure a un poble català de menys de 20.000 habitants?
En verd, aquells municipis en què aquest nombre de canvis residencials ha crescut durant el període seleccionat, i en vermell, aquells en què els trasllats s'han reduït (totes les dades apareixen clicant o passant el cursor per damunt)
[intext4]
Sigui com sigui, no es tracta de cap èxode cap als pobles, ni molt menys, sinó un cert canvi de tendència que, si es té en compte que té lloc en un país de més de 7,7 milions de persones, és modest. Desenes de municipis, a més, han seguit perdent població i, en molts casos, han estat aquells on ja hi havia segones residències els que han aconseguit estabilitzar els residents ocasionals.
En tot cas, de forma agregada, uns 35.000 catalans que vivien a una ciutat van fer el pas anualment d'anar cap a un poble del país tant el 2020 com el 2021, entre 5.500 i 6.500 més dels que ho feien els dos anys anteriors. I pel que fa al pas invers, del poble a la ciutat, aquest intercanvi sí que va frenar-se durant el primer any de la Covid, però el segon va tornar a nivells previs i unes 22.000 persones van fer aquest trànsit. El següent gràfic permet observar-ho en detall.
