Un dels efectes més perversos de la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local (LRSAL) és la supressió de les competències municipals en serveis socials, atenció primària de salut i educació en favor de les comunitats autònomes. Havia d'entrar en vigor l'1 de gener del 2016, però finalment el Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques ha comunicat a tots els ajuntaments que ajorna aquestes tres disposicions de la llei “mentre no siguin aprovades les normes reguladores del nou sistema de finançament autonòmic i local”. Les entitats municipalistes, que continuen demanant la derogació de la LRSAL, han rebut aquest anunci amb moderada satisfacció, ja que el consideren oportunista (abans de les eleccions espanyoles) i mancat de garantia jurídica (simplement tramès per correu electrònic).
“El contingut d'aquesta carta ve a ser el reconeixement del fracàs. Nosaltres ja advertíem que era una llei que estava molt allunyada de la realitat i del que està passant als ajuntaments”, recalca Xavier Amor, president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC). Tant ell com Miquel Buch, president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) –que considera la LRSAL “un disbarat i un atemptat a l'atenció social”–, no estan gens d'acord amb la manera com s'ha comunicat la supressió d'aquests tres preceptes. “No hi ha hagut cap decret, ni cap publicació al BOE ni cap aprovació al Congrés. Per tant, hi ha una inseguretat jurídica i una improvisació absoluta”, diu Buch. Per això, l'entitat que presideix ha decidit, juntament amb altres entitats municipalistes, el govern de la Generalitat i institucions públiques, acordar una interpretació conjunta de la missiva del ministeri. “Que no ens puguem trobar que un interventor o secretari interpreti que, tot i la carta, estem incomplint la llei”, afegeix Amor.
Tot i que des del món local s'espera una derogació de la LRSAL, una de les esperances és que amb les properes eleccions espanyoles hi hagi un canvi de govern: “Amb la sensibilitat suficient per reconèixer que els ajuntaments no som els culpables ni de la crisi ni de l'endeutament de l'Estat”, comenta Amor. En aquest sentit, el president de l'ACM adverteix: “No tenim cap garantia que, si el PP tornés a governar, al gener no enviaria un altre correu electrònic per dir que es tornen a aplicar les disposicions.”
De totes les conseqüències de la LRSAL, “el pitjor de tot, el que comportava més gravetat i perill per als serveis socials i l'atenció primària a les famílies, venia a partir de l'1 de gener”, recorda Buch. Amb tot, l'aplicació de la llei ja s'ha deixat notar amb l'eliminació d'algunes empreses municipals i consorcis, i amb un augment de la fiscalització dels ajuntaments, que dubten de l'estalvi real que pugui acabar suposant la LRSAL.
Recórrer-hi mentre no es derogui
Des que el 31 de desembre del 2013 va entrar en vigor, la LRSAL (que modifica notablement el règim competencial de la llei reguladora de les bases de règim local, del 1985) ha despertat molt malestar. El març del 2014 la Generalitat de Catalunya, juntament amb 850 ajuntaments catalans, ja va interposar un recurs d'inconstitucionalitat en considerar que aquesta llei envaïa competències de la Generalitat de Catalunya en matèria de funció pública, organització territorial, autoorganització, règim jurídic de les administracions públiques catalanes i règim local. El recurs, que el Tribunal Constitucional va admetre a tràmit el setembre del 2014, continua, més d'un any després, pendent de resoldre's. “Veiem que el Tribunal Constitucional no és igual per a tothom, perquè quan li convé s'afanya molt a suspendre lleis...”, reflexiona Buch.
La derogació de la llei 27/2013 de 27 de desembre ja ha estat anunciada pels partits polítics (excepte el PP, que la va crear i aprovar) i fins i tot el mateix secretari de Cooperació i Coordinació de les Administracions Locals, Joaquim Ferrer, ha manifestat que “és una llei que amb un canvi de govern estatal o unes majories absolutament diferents serà motiu de negociació, derogació o reflexió”.
