Com cada dia, el Jaume agafa el tractor per a segar les herbes que creixen sota les pomeres i els perers de la seva finca ecològica a la plana de Lleida. No les elimina totes, però, sinó que al centre hi deixa una filera de plantes silvestres, moltes d’elles amb flors molt vistoses. Aparentment, el mosaic que hi resta pot semblar de deixadesa, però en realitat, com ell mateix explica, "és una estratègia de generositat amb la natura", perquè aquestes plantes silvestres atrauen un grup d’insectes que són molt beneficioses per als conreus.
Aquest és un dels estudis que lidera l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) amb l’objectiu de demostrar que pot ser una bona estratègia per afavorir la biodiversitat de plantes silvestres als cultius i atraure insectes pol·linitzadors i depredadors de plagues. Mitjançant el control biològic, vol reduir-se l’ús de pesticides, que poden tenir efectes negatius en la salut humana, la pèrdua de la biodiversitat i la contaminació dels recursos naturals.
Durant anys, l’estratègia que ha predominat a l’agricultura per a combatre les plagues s’ha basat en aplicar productes fitosanitaris, però cada cop és menys eficaç, a banda dels efectes tòxics que pot comportar. Les normatives actuals obliguen els agricultors a fer servir fitosanitaris específics per a insectes concrets, mentre que fa uns anys s’aplicaven productes que eliminaven qualsevol espècie d’insecte de la vora. Ara, de fitosanitaris autoritzats n’hi ha cada vegada menys i els insectes s’hi tornen resistents.
Un dels reptes de l’IRTA és estudiar estratègies per afavorir el control biològic per conservació i aconseguir que l’aplicació de fitosanitaris sigui una pràctica excepcional. "El control biològic pot ajudar a reduir els pics de les plagues. La fórmula consisteix a posar-ho fàcil perquè els insectes depredadors de les plagues s’instal·lin en els cultius", explica Georgina Alins, investigadora del programa Fructicultura de l’IRTA. En un treball previ, científics de l’IRTA, la Universitat de Lleida (UdL) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) van identificar les espècies de plantes que atreuen als enemics naturals de les plagues en la Guia de plantes per afavorir els enemics naturals de les plagues.
En el cas del pugó gris de les pomeres, els sírfids i els parasitoides són els millors aliats perquè els adults s’alimenten de pol·len i nèctar, i les larves són les que fan l’acció del control biològic. Anteriorment, a la finca del Jaume, a la plana de Lleida, van provar d’enriquir els marges –la zona per on no passa la maquinària de manteniment del cultiu– amb calèndules i crucíferes, però l’efecte no va ser suficient. És per això que, en el marc del projecte SUSFRUIT ara proven l’efectivitat d’intercalar bandes florals amb els cultius, sempre vetllant perquè siguin compatibles amb la maquinària de treball, és a dir, "amb l’espai calculat perquè hi passi el tractor i no les trepitgi", explica Georgina Alins. A la tardor, han sembrat una mescla de llavors de calèndula, ruca, camamilla, veça, trèvol i bleda. Un dels reptes és aconseguir que les plantes creixin bé i s’implantin.
Col·locar bandes florals en els cultius és una pràctica aparentment senzilla, però per als pagesos és un esforç afegit perquè han de modificar les tasques d’esporga i de sega. Tot i això, "el resultat final serà una riquesa de plantes i insectes que beneficiarà els cultius de moltes maneres i equilibrarà el funcionament de l’ecosistema agrícola", puntualitza Jordi Cabrefiga, investigador del programa Protecció vegetal sostenible de l’IRTA, que realitza un estudi similar amb bandes florals en una finca de pomeres de la Tallada de l’Empordà.
A l’IRTA de Cabrils s’està estudiant la mateixa estratègia per combatre diverses plagues en cultius hortícoles. A través del programa horta.net, ho estudien en diversos cultius, per exemple en tomaqueres i enciams. "Els cultius hortícoles són molt dinàmics i els cicles són molt curts, per això l’existència de marges de plantes seleccionades ens ajuden a tenir preparats els enemics naturals a la parcel·la abans que arribi la plaga", afirma Judit Arnó, investigadora del programa Protecció vegetal sostenible de l’IRTA.
Aquest marges de plantes poden instal·lar-se dins o fora dels hivernacles, formant línies continues o taques de vegetació. La idea és donar refugi a depredadors com els parasitoides en èpoques en què no hi ha cultiu, o bé n’hi ha però la plaga no ha arribat, aconseguint així un "efecte pont" entre els cultius.
En aquest cas, interessa que els marges siguin de diferents espècies vegetals per a donar resposta a diferents enemics naturals i que el cicle d’aquestes vagi alineat amb el del propi cultiu. En el cas de la tomaquera, funcionen molt bé els mírids depredadors, als qui agrada molt viure a les calèndules, i en el cas del pugó en enciams van molt bé els sírfids, que prefereixen el morrissà bord. "Els mírids són insectes generalistes que mengen moltes plagues de la tomaquera com la mosca blanca, el pugó, els ous de l’arna del tomàquet i altres cuques i l’aranya roja. El fet que tinguin diverses preses garanteix que, si puntualment deixen de trobar-ne una, seguiran quedant-se en el marge alimentant-se d’altres insectes", afegeix Arnó.
El fet de transformar els espais agrícoles convencionals en refugis per a tot tipus d’animals fa que les finques generin espais amigables amb el medi ambient i potencia la biodiversitat de moltes espècies. Les bandes florals, per exemple, també poden ajudar a desviar l’activitat d’alguns animals que malmeten els cultius, com el cas dels talpons, que s'alimenten de les arrels de les pomeres, alhora que s’afavoreix la presència dels seus depredadors, com rapinyaires, rèptils o petits mamífers com el turó europeu, una espècie en perill d’extinció.
"En lloc d’eliminar el talpó, li oferim les arrels de les bandes florals perquè segueixi tenint aliment i no afecti la producció de fruita, afavorint alhora la presencia dels seus depredadors", explica Cabrefiga.
Per als experts és evident que l’agricultura pot contribuir a la conservació de la biodiversitat. No obstant això, no es pot fer en una sola finca, sinó que cal connectar les xarxes agrícoles amb els espais naturals i generar així grans espais de conservació, "i això serà el següent, però abans caldrà veure els resultats que s’obtenen de la instal·lació dels marges i les bandes florals així com d’altres actuacions encaminades a promocionar la biodiversitat en finques agrícoles", remarca Cabrefiga.
Aquest és un dels estudis que lidera l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) amb l’objectiu de demostrar que pot ser una bona estratègia per afavorir la biodiversitat de plantes silvestres als cultius i atraure insectes pol·linitzadors i depredadors de plagues. Mitjançant el control biològic, vol reduir-se l’ús de pesticides, que poden tenir efectes negatius en la salut humana, la pèrdua de la biodiversitat i la contaminació dels recursos naturals.
Durant anys, l’estratègia que ha predominat a l’agricultura per a combatre les plagues s’ha basat en aplicar productes fitosanitaris, però cada cop és menys eficaç, a banda dels efectes tòxics que pot comportar. Les normatives actuals obliguen els agricultors a fer servir fitosanitaris específics per a insectes concrets, mentre que fa uns anys s’aplicaven productes que eliminaven qualsevol espècie d’insecte de la vora. Ara, de fitosanitaris autoritzats n’hi ha cada vegada menys i els insectes s’hi tornen resistents.
Un dels reptes de l’IRTA és estudiar estratègies per afavorir el control biològic per conservació i aconseguir que l’aplicació de fitosanitaris sigui una pràctica excepcional. "El control biològic pot ajudar a reduir els pics de les plagues. La fórmula consisteix a posar-ho fàcil perquè els insectes depredadors de les plagues s’instal·lin en els cultius", explica Georgina Alins, investigadora del programa Fructicultura de l’IRTA. En un treball previ, científics de l’IRTA, la Universitat de Lleida (UdL) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) van identificar les espècies de plantes que atreuen als enemics naturals de les plagues en la Guia de plantes per afavorir els enemics naturals de les plagues.
Un sírfid en una flor de rúcula plantada entre conreus. Foto: @IRTA.
Un sírfid en una flor de rúcula plantada entre conreus. Foto: @IRTA.
En el cas del pugó gris de les pomeres, els sírfids i els parasitoides són els millors aliats perquè els adults s’alimenten de pol·len i nèctar, i les larves són les que fan l’acció del control biològic. Anteriorment, a la finca del Jaume, a la plana de Lleida, van provar d’enriquir els marges –la zona per on no passa la maquinària de manteniment del cultiu– amb calèndules i crucíferes, però l’efecte no va ser suficient. És per això que, en el marc del projecte SUSFRUIT ara proven l’efectivitat d’intercalar bandes florals amb els cultius, sempre vetllant perquè siguin compatibles amb la maquinària de treball, és a dir, "amb l’espai calculat perquè hi passi el tractor i no les trepitgi", explica Georgina Alins. A la tardor, han sembrat una mescla de llavors de calèndula, ruca, camamilla, veça, trèvol i bleda. Un dels reptes és aconseguir que les plantes creixin bé i s’implantin.
Col·locar bandes florals en els cultius és una pràctica aparentment senzilla, però per als pagesos és un esforç afegit perquè han de modificar les tasques d’esporga i de sega. Tot i això, "el resultat final serà una riquesa de plantes i insectes que beneficiarà els cultius de moltes maneres i equilibrarà el funcionament de l’ecosistema agrícola", puntualitza Jordi Cabrefiga, investigador del programa Protecció vegetal sostenible de l’IRTA, que realitza un estudi similar amb bandes florals en una finca de pomeres de la Tallada de l’Empordà.
Marges florals en un conreu d'horta d'un hivernacle a Cabrils. Foto: @IRTA.
Marges florals, també per a l’horta
A l’IRTA de Cabrils s’està estudiant la mateixa estratègia per combatre diverses plagues en cultius hortícoles. A través del programa horta.net, ho estudien en diversos cultius, per exemple en tomaqueres i enciams. "Els cultius hortícoles són molt dinàmics i els cicles són molt curts, per això l’existència de marges de plantes seleccionades ens ajuden a tenir preparats els enemics naturals a la parcel·la abans que arribi la plaga", afirma Judit Arnó, investigadora del programa Protecció vegetal sostenible de l’IRTA.
Aquest marges de plantes poden instal·lar-se dins o fora dels hivernacles, formant línies continues o taques de vegetació. La idea és donar refugi a depredadors com els parasitoides en èpoques en què no hi ha cultiu, o bé n’hi ha però la plaga no ha arribat, aconseguint així un "efecte pont" entre els cultius.
En aquest cas, interessa que els marges siguin de diferents espècies vegetals per a donar resposta a diferents enemics naturals i que el cicle d’aquestes vagi alineat amb el del propi cultiu. En el cas de la tomaquera, funcionen molt bé els mírids depredadors, als qui agrada molt viure a les calèndules, i en el cas del pugó en enciams van molt bé els sírfids, que prefereixen el morrissà bord. "Els mírids són insectes generalistes que mengen moltes plagues de la tomaquera com la mosca blanca, el pugó, els ous de l’arna del tomàquet i altres cuques i l’aranya roja. El fet que tinguin diverses preses garanteix que, si puntualment deixen de trobar-ne una, seguiran quedant-se en el marge alimentant-se d’altres insectes", afegeix Arnó.
Renaturalitzar els espais agrícoles
El fet de transformar els espais agrícoles convencionals en refugis per a tot tipus d’animals fa que les finques generin espais amigables amb el medi ambient i potencia la biodiversitat de moltes espècies. Les bandes florals, per exemple, també poden ajudar a desviar l’activitat d’alguns animals que malmeten els cultius, com el cas dels talpons, que s'alimenten de les arrels de les pomeres, alhora que s’afavoreix la presència dels seus depredadors, com rapinyaires, rèptils o petits mamífers com el turó europeu, una espècie en perill d’extinció.
"En lloc d’eliminar el talpó, li oferim les arrels de les bandes florals perquè segueixi tenint aliment i no afecti la producció de fruita, afavorint alhora la presencia dels seus depredadors", explica Cabrefiga.
Per als experts és evident que l’agricultura pot contribuir a la conservació de la biodiversitat. No obstant això, no es pot fer en una sola finca, sinó que cal connectar les xarxes agrícoles amb els espais naturals i generar així grans espais de conservació, "i això serà el següent, però abans caldrà veure els resultats que s’obtenen de la instal·lació dels marges i les bandes florals així com d’altres actuacions encaminades a promocionar la biodiversitat en finques agrícoles", remarca Cabrefiga.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics