-
Cartell de la candidatura Priorat- Montsant- Siurana en el balcó del Consell Comarcal del Priorat
ACN
Roser Vernet, coordinadora de Prioritat, té claríssim que, malgrat els obstacles, el paisatge del Priorat-Montsant-Siurana acabarà esdevenint Patrimoni Mundial de la UNESCO. "Si tot va bé, si l'any que ve presentem el dossier, vol dir que al 2016 l'estat espanyol ens pot presentar, i que a la sessió del Patrimoni Mundial del 2017 ens podríem inscriure", ha detallat, esperançada, a l'ACN.
De fet, la candidatura està inclosa a la llista indicativa espanyola des del novembre del 2013, i a partir d'aquesta propera tardor ja podria ser presentada a la UNESCO sempre que el dossier final estigués acabat. "La nostra primera intenció era tenir-ho enllestit a finals d'enguany", ha explicat Vernet, "però la manca de recursos ens fa ser realistes i ens donem un any més de coll". Una situació que, ha afirmat, "ens va bé", ja que s'avança de manera que cada pas "queda ben consolidat".
Actualment, segons comenta la coordinadora, el projecte camina amb tres fronts paral·lels: el front territorial -fent conèixer la candidatura i implicant-hi el màxim de gent del territori-, el front acadèmic -el dossier que s'ha de presentar a la UNESCO, amb un guió molt pautat- i el front institucional -ja que són els estats els que presenten les candidatures, en funció de les propostes que fan les comunitats autònomes-.
Posant en valor les característiques del paisatge prioratí
Vernet ha assegurat que el paisatge de la comarca té valors molt diversos, però n'ha destacat un parell: la llegibilitat i l'heterogeneïtat. En aquest sentit, ha posat com a exemple el patrimoni de pedra seca, "que et permet llegir com ha evolucionat i com viu aquest paisatge", i demostra que no és homogeni "perquè no tots els marges estan fets amb el mateix tipus de pedra".
La realització del dossier de la candidatura, ha exposat, "ens obliga a conèixer d'una manera molt detallada els valors que tenim, i nosaltres mateixos estem descobrint coses que no sabíem". "Només estimes, defenses i promociones una cosa que la coneixes i la valores", ha remarcat la coordinadora. "Si estem aprenent a conèixer més el nostre territori, nosaltres mateixos ens el reconeixem i el farem reconèixer a fora", ha reblat.
El pla de gestió, de la mà de la Carta del paisatge
A més del dossier, per aconseguir el reconeixement de Patrimoni Mundial s'ha d'aportar un pla de gestió "que garanteixi que aquells valors que dius que tens, els continuaràs tenint", com ha relatat Vernet. En aquest punt la candidatura s'uneix amb la Carta del paisatge del Priorat, un document que diversos agents van signar al 2012 i que defineix les accions que cal dur a terme per potenciar l'entorn paisatgístic de la comarca i preservar-lo.
Joan Carles Garcia, president del Consell Comarcal del Priorat, ha manifestat, en aquesta línia, que la candidatura i la Carta del paisatge "avancen juntes", i que la comissió de seguiment de la Carta del paisatge -que es va constituir a finals del 2013- s'hauria de convertir en l'embrió del pla de gestió. "Quan persones, empreses, administracions... entre tots, podem posar-nos d'acord sobre què volem ser quan siguem grans, no té preu", ha celebrat Vernet.
Els beneficis del reconeixement
És indiscutible que el reconeixement del Priorat-Montsant-Siurana com a paisatge cultural agrícola de muntanya mediterrània per part de la UNESCO suposaria beneficis per a la comarca. A més, seria el primer paisatge cultural que l'organització reconeixeria a Catalunya. Des de la Denominació d'Origen Qualificada Priorat, el president del Consell Regulador, Toni Alcover, ha dit que l'entrada a la llista del Patrimoni Mundial com un bé més "revaloritzarà la nostra copa de vi i li donarà un valor afegit". Segons la coordinadora de Prioritat, a més del profit que aconsegueixen durant el procés, tot plegat comportaria "un reconeixement a escala mundial", una situació que "no et pagaria cap campanya publicitària", ha bromejat.
