Com més s’allarga la crisi i menys resultats ofereixen per al benestar de les persones les mesures que adopta el govern al dictat dels mercats, observem una actitud cada cop més franca i desimbolta per part dels empresaris. Es comporten com si el món fos encara més seu del que és habitual, i ja no els fa vergonya parlar obertament del que ens preparen de cara al futur. Si fa uns dies la presidenta del Círculo de Empresarios de Madrid, Mónica Oriol, es quedava a gust fent unes declaracions públiques insultants i plenes de menyspreu envers els joves sense estudis, ara és el torn de la CEPTA, la patronal tarragonina, que s’ha cregut en la obligació d’ampliar aquests conceptes denigrants als joves que sí que en tenen, de formació. O lluiten per tenir-la.
Amb el títol falaguer de Fem ocupació per a joves, a aquests senyors se’ls ha acudit demanar persones menors de 30 anys, amb estudis d’ESO o de Batxillerat, i vehicle propi, per a prestar servei en qualitat de “netejador/a d’edificis locals” i també “peó de neteja viària”. Dit d’una altra manera, volen joves amb títols acadèmics i cotxe perquè facin d’escombriaires, i d’aquesta manera segurament s’estalviaran pagar-los el que marca el conveni de la neteja, ja que són treballs en pràctiques. I tampoc no els pagaran el transport: per això volen que tothom tingui cotxe. I per si quedava algun dubte han fet un cartell ben bonic, on al costat d’aquestes condicions iniqües la fotografia d’una escombra en primeríssim pla ens priva d’enganyar-nos sobre les seves intencions.
Però tanta generositat no correspon només a la patronal, ja que aquesta iniciativa difícil de qualificar està subvencionada pel Servei d’Ocupació de Catalunya, el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social i el Fons Social Europeu. Cosa que fa molt difícil pensar que a la CEPTA li hagi costat ni un cèntim, el seu gest magnànim. I per què s’haurien de gastar diners, aquests empresaris, si la seva feina consisteix, precisament, a guanyar-los? Per a fer despesa ja està la Generalitat, el Govern Central, la Unió Europea i els propis treballadors, als quals de moment encara no se’ls ha demanat que es portin l’escombra de casa.
Si la cosa no fos tan lletja, potser algú podria dir que és una anècdota i prou. Però més que anècdota, l’oferta de la CEPTA ha esdevingut tot un símptoma. De la seva pròpia mentalitat, però també del país i de la societat que volen, i que esperen obtenir mitjançant aquesta crisi, que allargaran tant de temps com sigui convenient als seus interessos. El missatge que ens han enviat és d’una claredat meridiana. L’únic que pensen oferir als joves amb estudis és una escombra, i un salari per sota del que li correspondria a un escombriaire de debò, que fa una feina humil però honorable. I tot això, amb la complicitat o el patrocini de les institucions catalanes, estatals i europees.
No cal dir que aquesta campanya no és admissible. És, de fet, l’exemple de les coses que cal que canviïn perquè puguem recuperar les nostres vides i el nostre futur. La política econòmica amb que s’ha encarat la crisi i els comportaments empresarials que l’avalen ens ha dut fins aquí: a oferir escombres als estudiants. Només amb un canvi de política a escala nacional, estatal i europea es podran crear les condicions que ens permetin desenvolupar-nos en condicions dignes. Ara més que mai cal dir prou. Plantem-nos i tirem per un altre camí.
Arga Sentís és coordinadora d'ICV a Tarragona.
