El paranimf del Col·legi de Metges de Madrid convertit en una assemblea constituent expectant. Un Prim fervorós, segur de sí mateix. Periodistes conscients del moment històric que viuen. El discurs dels 'tres jamases'. La seguretat que els borbons no tornaran a governar a Espanya. D'aquesta manera s'inicia Prim, el asesinato de la calle del Turco, amb una de les escenes que més es recorda de la vida del general reusenc. "Aquesta seqüència serveix per presentar el personatge", assegura el productor executiu, Ignacio Faerna, qui explica que la història narrada va des del març de 1870 fins a la seva mort, el desembre del mateix any.
"La idea de fer una pel·lícula sobre Prim va sorgir mentre rodàvem una escena de la pel·lícula sobre l'assassinat de Carrero Blanco. Ell tenia al seu darrere una sèrie de retrats amb els antecessors en el càrrec i em vaig adonar que tots, des de Prim, havien estat assassinats". Amb poc que va investigar, a Faerna li va interessar molt un cas "sense detinguts, ni resolucions", i va convèncer a TVE perquè tirés endavant la producció. Posteriorment, s'hi ha afegit TV3.
Benito Pérez Galdós, fil conductor
Per explicar la història i fer-la atractiva narrativament, el productiu executiu ha escollit la figura de l'escriptor Benito Pérez Galdós, en aquells moments un jove periodista que encara no havia publicat la seva primera novel·la, i que per tant, "no era la gran figura amb la que es convertiria". Faerna també ha optat per Galdós perquè el novel·lista ha deixat per la història la versió oficial de l'assassinat de Prim, a través d'un dels seus episodis sobre l'Espanya tràgica.
"El personatge és una mena de narrador contemporani dels esdeveniments de la època", afirma Javier Godino, que s'encarrega de la interpretació de Galdós. "Era un home molt reservat, amb una cultura impressionant i una gran memòria fotogràfica. A més va ser un gran observador de la època", continua l'actor. No obstant, el film deixa en ocasions el punt de vista del periodista-investigador dels fets històrics, per explicar les visions d’altres personatges.
La cerca d'un rei per a Espanya
"Inevitablement, dramatitzar significa simplificar". D'aquesta manera justifica Ignacio Faerna que s'hagi reduït la complexitat històrica i política de l'època a un fet que serà fàcilment comprensible per l'espectador: la cerca d'un nou rei d'Espanya després de la marxa dels borbons, representats per Isabel II. "L'espectador veurà que arran de la revolució hi ha un govern que ha de buscar un nou cap d'Estat, i això suposa baralles entre els diferents actors polítics, que tenen diferents candidats al tro".
Una de les escenes clau de la pel·lícula és el duel que mantenen el duc de Montpensier i Enrique de Borbón, el seu propi cunyat i germà d'Isabel II. El duc ha estat un dels impulsors de la revolució i se sent insultat per Enrique a través de la premsa. El repta amb l'espasa i l'acaba matant. "En cert sentit, Montpensier perd les seves opcions de regnar", afirma Faerna, malgrat que continua tenint suports importants, com els generals Serrano i Topete.
També s'expliquen les intencions de Prim de fer rei al príncep alemany Carlos Antonio de Hohenzollern-Sigmaringen. "Aquest fet va ser el desencadenant de la guerra entre França i Prússia i va donar excuses als qui estaven conspirant contra Prim. La inestabilitat generada per l'absència d'un rei a Espanya també tenia conseqüències a Europa", reflexiona el productor executiu.
A partir de llavors, s'organitzen una sèrie d'intents d'assassinat del general reusenc, entre els que destaca el produït al novembre, que acaba amb una sèrie de detinguts. Alguns d'aquests seran testimonis claus en la posterior investigació de l'assassinat, tal i com relata l'historiador Ian Gibson al llibre La berlina de Prim. Precisament, a la pel·lícula també es narren aquests fets.
Thriller polític
Des d'un punt de vista formal, la pel·lícula aposta per "referències visuals al western", segons explica el director Miguel Bardem, qui puntualitza que "he rodat un thriller, una pel·lícula històrica i un drama, dins d'una època meravellosa", només pocs anys després de la mort d'un altre president, en aquest cas dels Estats Units, Abraham Lincoln. "L'estètica de la època és molt atractiva, amb poca llum, tots de negre i un gran contrast. Si a això li afegeixes neu o boira, el resultat és magnífic", manifesta Bardem.
"Anem a explicar la conspiració per matar a un president. Hi ha misteri, pistoles, cavalls, duels i d'altres elements visualment atractius, que li donen un toc d'aventures", rebla el productor executiu, qui assegura que la pel·lícula s'estrenarà durant el 2014. La decisió final dependrà de TVE, el primer canal que la projectarà. Posteriorment, ho farà TV3, doblada al català.
Les localitzacions i la tasca d'ambientació
En una producció d'època, la pel·lícula és deutora de les localitzacions. Prim, el asesinato de la calle del Turco ha escollit espais de Madrid o propers a la capital, com el palau de Fernan Núñez, que representa el palau de Buenavista; un carrer d'Alcalà d'Henares, que reprodueix el carrer del Turco, o paisatges de l'Aldea del Fresno, l'Escorial, Aranjuez i Guadalajara, que serveixen com a exteriors de l'acció.
En aquest sentit, Faerna subratlla "la tasca del departament d'art, que ha fet un gran treball per a convertir interiors en la redacció d'un diari de l'època, la pensió on viu Pérez Galdós o l'habitació de Paul i Angulo a París". Un altre dels espais importants és el paranimf del Col·legi de Metges de Madrid, que representa el congrés de l'època.
En el següent reportatge, Reusdigital desvetllarà quin és el tractament dels conspiradors contra Prim i com es narra l'assassinat del general, ara que el debat sobre la seva mort està més vigent que mai. El darrer informe forense, de les universitats Complutense i Alcalà, nega que el reusenc morís escanyat com sí afirma l'historiador Francisco Pérez Abellán, a través d'un estudi de la Universitat Camilo José Cela.
