Dijous, 18 d'Abril de 2024

Escòcia no, i què?

19 de Setembre de 2014, per Jordi Martí Font

Tal com ja sabíem, el no a guanyat al referèndum sobre la independència d'Escòcia. La notícia, però, és que ha guanyat per molt poc, poquíssims si tenim un mínim de memòria i recordem els tants per cent que fa només uns mesos sortien a les enquestes. Ara, la colla de l'Españaunaynocincuentayuna cridarà ben fort que aquest és el camí de Catalunya i que aquest és el camí dels que no volen seguir la unitat indivisible en allò universal: el fracàs. Alguns "sobiranistes" de fa quatre dies es desanimaran i altres encara dubtaran més. I tot, tot, ja se sabia des del dia en què es va posar data i pregunta per al referèndum. Malgrat tot, aquest resultat inquieta a la Gran Bretanya, perquè ha anat de no massa i de molt menys del que el poder britànic preveia. I el poder espanyol en pren nota i sap que si les enquestes aquí ja asseguren que guanyarà el sí, si es fa el referèndum aquest sí (que ha de ser sí, sí) igual és encara més sí.

Ara toca aprovar la Llei de consultes (que és una merda perquè no és de referèndums i si el poder no vol, inclòs el catalunyès, no serveix de res ni tan sols ben aplicada), que el Tribunal Constitucional i el Govern de l'Estat l'il·legalitzin i, el punt de partida. O el punt i final.

El punt i seguit. El punt final és que tothom torni a casa i tornem al que ja coneixíem abans de tot això. No passarà.

El punt i seguit és això de les eleccions avançades que Mas pintarà com a plebiscitàries i que només serviran per reforçar el seu govern retallador i agenollat a les polítiques econòmiques de la UE. Podria pintar-ho comuna opció de força i segur que hi hauria ximples que se'l creurien i milloraria les previsions de caiguda lliure a CyU que totes les enquestes assenyalen a favor d'ERC.

El punt de partida és la desobediència. Deixar de banda, finalment, les lleis espanyoles antidemocràtiques i fer el referèndum el 9N. I no com prediquen Sala i Martín i alguns segones espases d'ERC. No una desobediència d'un cop i punt. Sinó una desobediència que sigui constituent, que asseguri la no submissió mai més. És clar que demanar això a qui sempre hi ha estat en contra és com bufar i esperar que faci vent però cal apuntar-ho per tal de tenir clar com les elits ens roben, no només diners i serveis bàsics, sinó també paraules.

És l'hora de desobeir. No hi ha més camins. Bé, sí que n'hi ha però són els de sempre, els que la dreta regionalista catalunyesa sempre ha transitat, els que ens han portat al caos com a societat i els que al carrer van ser rebutjats un cop més el passat 11 de setembre. Desobediència per canviar-ho tot, independència per esdevenir lliures, iguals i solidaris.

Jordi Martí Font és escriptor i periodista.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (9)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Mª Mercè  22 de Setembre de 2014

Parlant de la ciutat de Reus

Un dels racons més legendaris o un d'ells que tenim a la ciutat de Reus, on quan erem petits, hi anavem tot caminant a berenar amb una bossa d' anisos a la butxaca...al mateix que hi portava als meus tres fills de petits,igual que van fer els meus avis i pares, anavem a la Boca de la Mina.-
Ahir tarda, tarda d'un diumenge que convidava a fer un tom,sota el cel gris sobre la nostra estimada ciutat, vam decidir sortir a fer un vol, i per que no, anar a la Blca de la Mina, que per cert he de confesar,feia anys que no hi pujava....
al arribar, una immensa tristor em va invedir el cor, quina desolació, quin abandonament, quina bruticia, quina pena, quina llàstima, abandonar d' aquesta manera, un dels raconsmés estimats de la ciutat.-
Perque no dediquem l' esforç en aquest racons de Reus....

Mª Mercè  22 de Setembre de 2014

Molt d' acord al comentari de rosa de reus

Es cert, es molt cert, que llegint articles com aquest en aquest diari digital que porta de nom Reus Digital, els politics catalans i la resta de " escriptor i periodistes" que hi participen , davant Europa, davant d' Espanya, davant de Catalunya, davant de tots els catalans que hi participem, la imatge que es despren, son els més antidemocratics, son i serien si els deixessim uns bons "dictadors " tots plegats, aleshores si que la llibertat estaria truncada, per unes lleis NACIONALISTES, que farien por.-
Deixeu d'escriure i com diu un reusenc, dediqueu elvostre temps a la ciutat de Reus.-

rosa de reus  21 de Setembre de 2014

Democracia?

Si el proceso escocés ha sido una lección de democracia que tomen buena nota los dos iluminados ya que Salmond, nunca, nunca, se le hubiera ocurrido convocar una consulta sin el constentimiento del estado, como tampoco se le hubiera ocurrido utilizar los medios públicos de comunicación para realizar propaganda política, y lo de recurrir a los porfesores para hacer campaña en las escuelas ya es de traca. Como es posible que se les llene tantoa la boca de democracia a estos gobernantes catalanes cuando son los mas antidemocráticos de toda Europa !!!!!!!!!!!!!!

Un vecino de Reus  21 de Setembre de 2014

Tome nota Sr. Martí Font de un escrito, y compare al suyo...

Parte del Escrito de la Vanguardia: 20/9/2014. Rafael Jorba.
Es una obviedad decir que Mariano Rajoy no es David Cameron, pero hay que añadir que tampoco Artur Mas es Alex Salmond: el SNP ganó las elecciones por mayoría absoluta y con el compromiso de convocar un referéndum sobre la independencia mientras que CiU no utilizó ese término en su programa. El proceso, como si de la novela inacabada de Kafka se tratase, está plagado de eufemismos que alientan el sueño de unos y la pesadilla de otros. Y, como toda respuesta, Rajoy esgrime una Constitución entendida como frontera y no como terreno de encuentro; el techo del edificio y no sus cimientos. La falta de claridad de unos y la cerrazón de otros, el déficit de pedagogía y juego limpio, empañan la visión que se tiene desde el exterior: el Financial Times reclamaba el martes en un editorial una “solución negociada”, entre “hombres de Estado”, para evitar que “lo que es una cuestión de raíz política se convierta en un problema que amenace al Estado”, y recetaba “más federalismo”. No se trata de tomar la tercera vía, sino la primera: la senda constitucional. Reformar la Constitución para dirimir el litigio entre derecho y política, como ha explicado Javier Pérez Royo, entre legalidad y legitimidad, que emana de la sentencia del Tribunal Constitucional sobre el Estatut (la primera ley orgánica española refrendada por una parte del cuerpo electoral y luego enmendada). Dar una respuesta por elevación al llamado derecho a decidir y ofrecer un nuevo comienzo en el que todos los ciudadanos -de Catalunya y del resto de España- tengan la oportunidad de volver a decidir juntos como lo hicieron en 1978.
Si Catalunya rechazara entonces ese nuevo comienzo, la vía de la secesión -la del divorcio político- sería el mal menor. Porque, en el plano cívico, de filosofía misma de la democracia, la secesión es la constatación de un fracaso. El ideal democrático alienta a todos los ciudadanos de un país a ser leales entre sí, más allá de su lengua, etnia, religión o pertenencia… Aún es tiempo de intentarlo. De lo contrario, la fecha misma de la consulta -el 9 de noviembre del 2014, a los 25 años de la caída del muro de Berlín- puede proyectarnos en un escenario de múltiples fracturas. Quizás esté equivocado, pero me siento en el deber de escribirlo.

reusenc  19 de Setembre de 2014

«Hay amistades que se han

«Hay amistades que se han roto. Se ha levantado la voz. Hay personas que han sido insultadas. Se han dañado propiedades. Escocia es un país dividido como nunca antes lo había estado». Así arrancaba el dramático llamamiento a «mantenernos unidos el viernes, como ciudad y como país», que publicó el martes el «Edinburgh News», uno de los diarios locales más populares de la capital escocesa. Este jueves, una diputada laborista al parlamento escocés, Jackie Baillie, se encontró con el siguiente mensaje en un grafiti pintado en la entrada de la parroquia que le tocaba como colegio electoral: «Vota sí, o si no…».

Eso es lo que queremos para Catalunya? Por favor que dimitan todos los irresponsables que están provocando esto y nos dejen vivir en paz!!!!!!!!!!!!!! No queremos periodistas que nos inciten a la desobediencia, queremos cumplir con las reglas democráticas, no queremos ser bandoleros!!!

Reusenc  19 de Setembre de 2014

Reusenc

Que un diari que rep fons públics es fomenti la desobediencia em sembla patétic!! Qué es parli de la ciutat per favor!!

Mª Mercè  19 de Setembre de 2014

el fuet d'en Mas

Algú va escoltar l' entrevista d'ahir a la nit al canal 8 tv, 8 al dia amb el Sr. Cuni, va fer al Sr.Mas ?
Algú va escoltar l' exemple tan simpàtic que va donar del fuet i el ganivet ?
Doncs diria que continuem amb un ganivet que no talla, i el fuet quedarà sencer.-

Xavier Guarque  19 de Setembre de 2014

D'acord, però...

El poder central segrestat a Madrid no pren nota de res perquè aquí no hi ha res a parlar ni votar. Una gran lliçó d'uns i altres a tothom de com es pot resoldre, i s'ha de resoldre, un conflicte d'Estat.
En el cas nostre,i amb el que hi ha, totes les solucions que hi ha sobre la taula són una mica més que "foc d'encenalls". La postura ideal, i única efectiva, seria plantejar la desobediència total però, molt em temo, que això pot ser com les vagues generals que, com no siguin "generals" -i mai ho són- tenen una força relativa i, en tot cas, mai la que es pretenia.

Mª Mercè  19 de Setembre de 2014

Tombar la truita segons bufa el vent

Sr. Jordi, escriptor i periodista, es genial veure com feu tombar la "trita" segons us convé.-
Portem mesos, que a tv3 i 8tv, no es "menja" res més que Escòcia i la seva independència, i ens heu fet sentir com si fossim germans bessons.
doncs bé,amb elresultat del NO a la independència, podem dirals de ANC i Omnium cultural que ja poden treure les seves pancartes escritesamb angles, perque ara jano som tan solidaris,no ?
Segurament si preguntessim als escocesos,els importa un " pito "o xiulet , la indepenciade Catalunya,però nosaltres som tan solidaris, que els hi hemfet un gran costat i fa dos dies, deieu que era MOLT important que que DIRIA MOLT,el que sortigués a Escòcia, i ara resulta, que com no us agrada el resultat,tombeu la truita, treieu importància i Sant Tornemi.-
Feu pena,feu riure,feu de tot, menys ser seriosos, continueu fent el ridicul.-
i si amb escrits com aquest, volemconvencer als ciutadans que aneu per bon camí, el resultat serà que feu el RIDICUL