-
Una imatge d'un entrenament de la canalla del Reus rugbi club
Reus rugbi club
El passat dilluns es va donar a conèixer que el Reus rugbi club i el Club rugbi Tarragona han segellat un acord de col·laboració per promoure aquest esport a la demarcació i per projectar els jugadors de les dues entitats. El pacte, "històric" segons l'han descrit des de la capital del Baix Camp, passa igualment per unir esforços i compartir recursos. Ara per ara, el col·lectiu de la nostra ciutat segueix entrenant al camp municipal de la Pastoreta, si bé en endavant podran usar les instal·lacions de l'ens tarragoní, a l'Anella mediterrània.
Adaptació a la pandèmia
Des de la junta del Reus rugbi club, Eduard Enguita valora l'actual campanya per a Reusdigital.cat. No ha estat pas senzilla. "Per les restriccions arran de la pandèmia el calendari s'ha vist afectat, així com les sessions preparatòries; els jugadors del sènior que ho han volgut han pogut jugar cedits en altres equips, però el cert és que hem tingut dificultats per tirar endavant", assenyala. No obstant això, se segueix lluitant "per compromís". "Aquí no es tracta de guanyar, aquí no hi fabriquem Messis. Venim a créixer, a gaudir, a estar amb els amics i amb la família i a sumar", subratlla.
De fet, tan sols cal observar un entrenament de la canalla, un divendres a la tarda, per comprovar allò que se sol dir del rugbi, que la companyonia mana. "Sí, és cert. El que passa al camp, es queda al camp. Hi ha màxim respecte per al rival i per a l'àrbitre, i el millor de tot és el tercer temps, quan es fa una gran festa en què tothom hi és convidat", diu. És més, Enguita argumenta que la pràctica esportiva en general (i la de la seva disciplina en concret) fomenten valors "molt positius". "Som una pinya", assegura.
Cohesió interna
Potser la resiliència del Reus rugbi club s'explica per la cohesió interna quan s'ha de plantar cara a la adversitat. Després de tot, "d'obstacles al camí, ja fa anys, que ens en trobem", apunta. Un cop van deixar de poder fer servir el camp annex a l'estadi municipal, se'ls va traslladar a la Misericòrdia (on es van haver de fer una sèrie de treballs per adaptar-lo a les necessitats de l'entitat) i es van desvincular del Reus Deportiu (el 2017). "Va ser una separació de mutu acord i sense mals rotllos", precisa. Durant força temps, la demanda dels responsables del club ha estat la de poder disposar d'un camp, vehiculada a través de la plataforma Som rugbi Reus.
"No ens queixem pas per ser al camp de la Misericòrdia, si bé és cert que és una instal·lació sobreutilitzada, i que no sempre tenim els millors horaris per entrenar i per jugar", lamenta. "Amb l'Ajuntament no ens hi acabem d'entendre, és així. Els hem demanat suport i els hem fet algunes peticions concretes sobre el camp, però no ens n'hem sortit", conclou.
L'activitat del Reus rugbi club, però, no s'aturarà. En aquesta nova etapa d'aliança amb el club de Tarragona, l'entitat local té previst mantenir algunes de les activitats que ja fa temps que porta a terme i que l'han aproximat al jovent i a la ciutat. Fan visites a les escoles (aquest proper divendres, a la Presentació), sortides a la platja amb els més menuts, àpats i altres iniciatives. "Tot sigui per difondre i promoure el nostre esport, que val molt la pena. Hi ha bon nivell, i hi ha practicants. Tan sols ens cal una empenta per fer-nos més visibles", rebla Enguita.
Adaptació a la pandèmia
Des de la junta del Reus rugbi club, Eduard Enguita valora l'actual campanya per a Reusdigital.cat. No ha estat pas senzilla. "Per les restriccions arran de la pandèmia el calendari s'ha vist afectat, així com les sessions preparatòries; els jugadors del sènior que ho han volgut han pogut jugar cedits en altres equips, però el cert és que hem tingut dificultats per tirar endavant", assenyala. No obstant això, se segueix lluitant "per compromís". "Aquí no es tracta de guanyar, aquí no hi fabriquem Messis. Venim a créixer, a gaudir, a estar amb els amics i amb la família i a sumar", subratlla.
De fet, tan sols cal observar un entrenament de la canalla, un divendres a la tarda, per comprovar allò que se sol dir del rugbi, que la companyonia mana. "Sí, és cert. El que passa al camp, es queda al camp. Hi ha màxim respecte per al rival i per a l'àrbitre, i el millor de tot és el tercer temps, quan es fa una gran festa en què tothom hi és convidat", diu. És més, Enguita argumenta que la pràctica esportiva en general (i la de la seva disciplina en concret) fomenten valors "molt positius". "Som una pinya", assegura.
Cohesió interna
Potser la resiliència del Reus rugbi club s'explica per la cohesió interna quan s'ha de plantar cara a la adversitat. Després de tot, "d'obstacles al camí, ja fa anys, que ens en trobem", apunta. Un cop van deixar de poder fer servir el camp annex a l'estadi municipal, se'ls va traslladar a la Misericòrdia (on es van haver de fer una sèrie de treballs per adaptar-lo a les necessitats de l'entitat) i es van desvincular del Reus Deportiu (el 2017). "Va ser una separació de mutu acord i sense mals rotllos", precisa. Durant força temps, la demanda dels responsables del club ha estat la de poder disposar d'un camp, vehiculada a través de la plataforma Som rugbi Reus.
"No ens queixem pas per ser al camp de la Misericòrdia, si bé és cert que és una instal·lació sobreutilitzada, i que no sempre tenim els millors horaris per entrenar i per jugar", lamenta. "Amb l'Ajuntament no ens hi acabem d'entendre, és així. Els hem demanat suport i els hem fet algunes peticions concretes sobre el camp, però no ens n'hem sortit", conclou.
L'activitat del Reus rugbi club, però, no s'aturarà. En aquesta nova etapa d'aliança amb el club de Tarragona, l'entitat local té previst mantenir algunes de les activitats que ja fa temps que porta a terme i que l'han aproximat al jovent i a la ciutat. Fan visites a les escoles (aquest proper divendres, a la Presentació), sortides a la platja amb els més menuts, àpats i altres iniciatives. "Tot sigui per difondre i promoure el nostre esport, que val molt la pena. Hi ha bon nivell, i hi ha practicants. Tan sols ens cal una empenta per fer-nos més visibles", rebla Enguita.
Etiquetes:
