-
El femení de la FBBR és l'actual líder a la seva categoria
Xavi Guix/ FBBR
Fa gairebé dos anys des que es va conèixer el fatal desenllaç del Club de Futbol Reus Deportiu. Tot i això, la llavor i l’essència mai van morir. Des del 2019, la Fundació Futbol Base Reus (FBBR) s’ha encarregat de gestionar els equips del club. La temporada passada, veient que la pandèmia començava a anar a la baixa, els responsables de la FFBR van decidir encetar una proposta molt ambiciosa: fer un amateur femení. D’aquesta manera es va tancar el cercle del futbol femení a Reus, ja que l’any 2001 es va dur a terme una primera proposta.
20 anys després, el treball de formació a les categories inferiors ha desembocat en una plantilla amb un gran potencial per explotar. El futbol ha tornat a l’Estadi Municipal. Ara els toca a elles. L’impulsor, responsable del projecte i actual secretari de la Fundació, Xavier Guix, explica que la idea de crear un amateur femení ja havia estat sobre la taula abans: “Quan el C. F. Reus encara existia, vaig proposar de fer-lo, però crec que no hi havia gaire interès per part de la directiva. Va ser una llàstima perquè es van perdre uns anys molt importants”, diu.
No obstant això, quan va sorgir la Fundació, tot plegat va canviar. Guix comenta que “el primer any la meta era no perdre cap categoria, i a l’inici de la temporada passada, quan es volia muntar el femení, la pandèmia encara estava massa present”. No va ser fins a la meitat de la temporada que es va començar a treballar de cara a aquest any. “La veritat és que ens sabia molt de greu que a jugadores que havien estat aquí durant tota la seva carrera no els hi poguéssim donar l’opció de continuar vestint els colors del Reus”, relata Guix.
El primer pas va ser investigar què era necessari per establir les bases i l’estructura de l’equip: pressupost, patrocinadors… A partir d’aquí, el coordinador del futbol femení, Roger Juncosa, i una actual jugadora del primer equip, Natàlia Álvarez, “van ajudar a buscar jugadores per confeccionar la plantilla”, expressa Guix. Alhora, des del club es va contactar amb Marc Mestres i Marta Pifarré perquè fossin els tècnics. “Quan em van presentar el projecte, em va il·lusionar molt. Mai havia estat primer entrenador d’un amateur femení de futbol, m’ho vaig prendre com un repte”, destaca Mestres.
El següent pas va ser el de formar l’equip tècnic i decidir quines serien les integrants de la plantilla: “Des de coordinació es va fer molta feina amb noies que acabaven el període de juvenil, i també es va contactar amb futbolistes que havien format part de la base del Reus en el passat”, diu Mestres. En aquesta línia, Guix subratlla que “ens interessava combinar la qualitat amb un component d’ADN Reus, d’esportistes que tinguessin sentiment i ganes de venir”.
Una d’elles va ser Núria Martorell, que tot just acabava la seva etapa al juvenil: “Em vaig posar molt contenta de poder seguir jugant al Reus”, confessa. Ja estava tot a punt perquè la pilota comencés a rodar i el desig que havia estat tant de temps rondant el cap de tantes persones es fes, per fi, realitat. Un dels pesos pesants del vestidor, Isabel Alcalá, va viure amb molta il·lusió l’arrencada: “Vaig venir sense pensar-m’ho, ja sabia que la Fundació tenia equips femenins de futbol base i que apostaven pel futbol femení”. Malauradament, Alcalá es va lesionar al setembre, en plena pretemporada. Tot i que aquest any no podrà jugar, confia plenament a poder ajudar l’equip la temporada vinent. “El primer entrenament també va servir per saber on érem, vam veure que hi havia feina a fer, però que teníem molt bona base” comenta Guix.
Abans, s’havia fet una reunió per presentar el cos tècnic i parlar del que s’esperava de l’equip. El projecte que s’iniciava era molt especial per a les jugadores, ja que algunes tenien l’oportunitat de tornar a casa. És el cas de Natàlia Álvarez, que després d’uns anys sense futbol, s’ha convertit en una de les peces clau de la plantilla: “El debut va ser molt especial, jo mai havia jugat a l’Estadi i va ser molt emocionant perquè sempre hi venia amb el meu avi, i passar d’aficionada a jugadora va ser increïble”, confessa. Les expectatives sempre han estat molt clares: poder aconseguir l’ascens de categoria.
Mestres afirma que “segueixen sent les mateixes que a l’inici de temporada i no canviaran”. La plantilla s’ho pren amb naturalitat: coneixen el que s’espera i confien a poder assolir els objectius. Martorell explica que, malgrat alguns entrebancs, tot va bé: “Ho portem bastant bé i crec que podem obtenir l’ascens si totes remem en la mateixa direcció i seguim així”, raona.
En l’actualitat, el femení de la Fundació és una referència a la ciutat. La proposta és àvida i va en la línia de la confiança que el club ha dipositat en l’equip. Alcalá remarca la professionalització i el tracte familiar que se’ls ofereix: “Tenim autobusos per anar als partits que són lluny, i es nota que hi ha persones darrere que aposten per nosaltres”. Pressió per guanyar? Mestres argumenta que “la pressió se la posa cadascú individualment, l’important és que hi hagi una simbiosi entre la professionalitat que oferim amb la vida personal de cada jugadora”.
Sens dubte, això ha provocat una gran cohesió a la plantilla i “ha permès que es formi una gran família, un grup humà molt bonic”, destaca Guix. La bona atmosfera que hi ha al vestidor és un dels aspectes essencials que fan que l’equip estigui en una dinàmica tan eminent. Des del cos tècnic, Mestres ho confirma: “Feia anys que no vivia un ambient tan bo”. Per la seva part, Martorell assegura que “la plantilla està molt unida”. I és que, al final, aquesta relació es veu reflectida al terreny de joc. El grup s’entén a la perfecció i les futbolistes saben què han de fer a cada moment.
Gràcies als tècnics, representats per Marc Mestres i Marta Pifarré, el femení de la Fundació ha fet que l’Estadi Municipal torni a gaudir d’un futbol excepcional. Mestres explica que “en l’àmbit metodològic, l’equip té un estil que s’identifica amb la marca Reus, que és el que proposa el club a totes les categories”. Futbol associatiu, de combinació, on s’inicien les jugades des de la porteria i s’intenten crear superioritats numèriques per superar línies i, una vegada la jugada està madura, buscar la qualitat individual des d’un aspecte col·lectiu. Això és el que busquen les jugadores de Marc Mestres a cada partit, tot i que l’entrenador puntualitza que “dintre de la competició s’han de tenir en compte variants que fan modificar lleugerament la tàctica segons qui estigui davant”.
Tanmateix, sempre s’intenta que al camp predomini l’estil Reus. Tenint en compte el bon joc que ofereix l’equip, juntament amb el boom que està experimentant el futbol femení, és habitual que els aficionats a l’Estadi vagin augmentant amb el temps. La Fundació comença a recollir els fruits d’una encertada gestió. Guix recorda que, anys enrere, gairebé no hi havia públic: “El que passa ara és que els aficionats es queden parats quan les veuen jugar per primera vegada, i comencen a venir per veure espectacle”, assenyala. Álvarez apunta que, fa deu anys, “només venien les famílies a veure el partit”. Ara tot va canviant, existeixen els RedBlacks i la plataforma Sempre Reus 1909, iniciatives que formen la grada d’animació del Reus.
Mestres destaca que això no és només un treball d’entrenador i jugadores: “L’àrea social del club fa un bon treball de foment del futbol femení”. Precisament la promoció és una de les claus perquè l’esport femení tingui més visibilitat. Guix aposta per la difusió com una estratègia per tal que el treball que s’ha fet tingui continuïtat: “S’ha de procurar que les noies ho vegin com quelcom seriós, i sobretot tractar-ho amb igualtat, que no tinguin sempre els pitjors horaris, els pitjors vestidors… El que volen és que se les tracti exactament igual que al futbol masculí”.
En aquests moments, el femení de la FFBR és el primer classificat del grup 1 de la Segona Catalana amb 43 punts, i dos partits més que el segon classificat, el C. D. Morell, que té 37 punts. Les de Marc Mestres tindran el seu pròxim compromís diumenge 6 de març a les 12 del migdia a l’Estadi Municipal contra el F. C. Tàrraco, que se situa com a tercer classificat amb 37 punts i 15 partits disputats, un menys que la FFBR però un més que el Morell.
Si bé encara queda molt de camí per recórrer, des de la Fundació s’està fent una tasca molt destacable. En especial amb la base, d’on sorgiran les que seran estrelles del primer equip d’aquí a uns anys. El passat mes d’octubre es va inaugurar l’Escoleta, una proposta que permet que les nenes de sis a dotze anys puguin començar el seu camí al femení, abans d’entrar a l’aleví. Els entrenaments es duen a terme els diumenges al camp annex de l’Estadi Municipal.
L’objectiu, segons Guix, és “que les nenes a qui els agrada el futbol tinguin l’oportunitat de començar a practicar-ho des de ben aviat”. Per a elles, les integrants del primer equip tenen un consell, que mai es rendeixin. Núria Martorell ho té clar: “Que creïn bon ambient, sobretot, que no deixin que ningú els faci perdre les ganes de jugar a futbol”. Isabel Alcalá, per altra banda, els aconsella “que es diverteixin i que hi hagi sempre una bona pinya”. I per a Natàlia Álvarez, quelcom cabdal és “que es fixin en les futbolistes que els agraden i que treballin amb il·lusió i amb ganes”. El que és ben segur és que al primer equip tenen unes referents idònies. Una comunió perfecta entre club, plantilla, cos tècnic i afició. Aquest està sent el resultat d’un projecte llaminer, que ha arrencat la seva primera temporada amb anhel, il·lusió, i el més important: futbol.
La preparació del projecte
20 anys després, el treball de formació a les categories inferiors ha desembocat en una plantilla amb un gran potencial per explotar. El futbol ha tornat a l’Estadi Municipal. Ara els toca a elles. L’impulsor, responsable del projecte i actual secretari de la Fundació, Xavier Guix, explica que la idea de crear un amateur femení ja havia estat sobre la taula abans: “Quan el C. F. Reus encara existia, vaig proposar de fer-lo, però crec que no hi havia gaire interès per part de la directiva. Va ser una llàstima perquè es van perdre uns anys molt importants”, diu.
No obstant això, quan va sorgir la Fundació, tot plegat va canviar. Guix comenta que “el primer any la meta era no perdre cap categoria, i a l’inici de la temporada passada, quan es volia muntar el femení, la pandèmia encara estava massa present”. No va ser fins a la meitat de la temporada que es va començar a treballar de cara a aquest any. “La veritat és que ens sabia molt de greu que a jugadores que havien estat aquí durant tota la seva carrera no els hi poguéssim donar l’opció de continuar vestint els colors del Reus”, relata Guix.
"Qualitat amb ADN Reus"
El primer pas va ser investigar què era necessari per establir les bases i l’estructura de l’equip: pressupost, patrocinadors… A partir d’aquí, el coordinador del futbol femení, Roger Juncosa, i una actual jugadora del primer equip, Natàlia Álvarez, “van ajudar a buscar jugadores per confeccionar la plantilla”, expressa Guix. Alhora, des del club es va contactar amb Marc Mestres i Marta Pifarré perquè fossin els tècnics. “Quan em van presentar el projecte, em va il·lusionar molt. Mai havia estat primer entrenador d’un amateur femení de futbol, m’ho vaig prendre com un repte”, destaca Mestres.
Marc Mestres, a la banqueta de l'amateur Foto: Xavi Guix/ FBBR
El següent pas va ser el de formar l’equip tècnic i decidir quines serien les integrants de la plantilla: “Des de coordinació es va fer molta feina amb noies que acabaven el període de juvenil, i també es va contactar amb futbolistes que havien format part de la base del Reus en el passat”, diu Mestres. En aquesta línia, Guix subratlla que “ens interessava combinar la qualitat amb un component d’ADN Reus, d’esportistes que tinguessin sentiment i ganes de venir”.
Una d’elles va ser Núria Martorell, que tot just acabava la seva etapa al juvenil: “Em vaig posar molt contenta de poder seguir jugant al Reus”, confessa. Ja estava tot a punt perquè la pilota comencés a rodar i el desig que havia estat tant de temps rondant el cap de tantes persones es fes, per fi, realitat. Un dels pesos pesants del vestidor, Isabel Alcalá, va viure amb molta il·lusió l’arrencada: “Vaig venir sense pensar-m’ho, ja sabia que la Fundació tenia equips femenins de futbol base i que apostaven pel futbol femení”. Malauradament, Alcalá es va lesionar al setembre, en plena pretemporada. Tot i que aquest any no podrà jugar, confia plenament a poder ajudar l’equip la temporada vinent. “El primer entrenament també va servir per saber on érem, vam veure que hi havia feina a fer, però que teníem molt bona base” comenta Guix.
"Passar d'aficionada a jugadora va ser increïble"
Abans, s’havia fet una reunió per presentar el cos tècnic i parlar del que s’esperava de l’equip. El projecte que s’iniciava era molt especial per a les jugadores, ja que algunes tenien l’oportunitat de tornar a casa. És el cas de Natàlia Álvarez, que després d’uns anys sense futbol, s’ha convertit en una de les peces clau de la plantilla: “El debut va ser molt especial, jo mai havia jugat a l’Estadi i va ser molt emocionant perquè sempre hi venia amb el meu avi, i passar d’aficionada a jugadora va ser increïble”, confessa. Les expectatives sempre han estat molt clares: poder aconseguir l’ascens de categoria.
Mestres afirma que “segueixen sent les mateixes que a l’inici de temporada i no canviaran”. La plantilla s’ho pren amb naturalitat: coneixen el que s’espera i confien a poder assolir els objectius. Martorell explica que, malgrat alguns entrebancs, tot va bé: “Ho portem bastant bé i crec que podem obtenir l’ascens si totes remem en la mateixa direcció i seguim així”, raona.
Un referent
En l’actualitat, el femení de la Fundació és una referència a la ciutat. La proposta és àvida i va en la línia de la confiança que el club ha dipositat en l’equip. Alcalá remarca la professionalització i el tracte familiar que se’ls ofereix: “Tenim autobusos per anar als partits que són lluny, i es nota que hi ha persones darrere que aposten per nosaltres”. Pressió per guanyar? Mestres argumenta que “la pressió se la posa cadascú individualment, l’important és que hi hagi una simbiosi entre la professionalitat que oferim amb la vida personal de cada jugadora”.
Sens dubte, això ha provocat una gran cohesió a la plantilla i “ha permès que es formi una gran família, un grup humà molt bonic”, destaca Guix. La bona atmosfera que hi ha al vestidor és un dels aspectes essencials que fan que l’equip estigui en una dinàmica tan eminent. Des del cos tècnic, Mestres ho confirma: “Feia anys que no vivia un ambient tan bo”. Per la seva part, Martorell assegura que “la plantilla està molt unida”. I és que, al final, aquesta relació es veu reflectida al terreny de joc. El grup s’entén a la perfecció i les futbolistes saben què han de fer a cada moment.
Un onze del femení de la FBBR, en un partit com a visitant Foto: Xavi Guix/ FBBR
Gràcies als tècnics, representats per Marc Mestres i Marta Pifarré, el femení de la Fundació ha fet que l’Estadi Municipal torni a gaudir d’un futbol excepcional. Mestres explica que “en l’àmbit metodològic, l’equip té un estil que s’identifica amb la marca Reus, que és el que proposa el club a totes les categories”. Futbol associatiu, de combinació, on s’inicien les jugades des de la porteria i s’intenten crear superioritats numèriques per superar línies i, una vegada la jugada està madura, buscar la qualitat individual des d’un aspecte col·lectiu. Això és el que busquen les jugadores de Marc Mestres a cada partit, tot i que l’entrenador puntualitza que “dintre de la competició s’han de tenir en compte variants que fan modificar lleugerament la tàctica segons qui estigui davant”.
L'afició
Tanmateix, sempre s’intenta que al camp predomini l’estil Reus. Tenint en compte el bon joc que ofereix l’equip, juntament amb el boom que està experimentant el futbol femení, és habitual que els aficionats a l’Estadi vagin augmentant amb el temps. La Fundació comença a recollir els fruits d’una encertada gestió. Guix recorda que, anys enrere, gairebé no hi havia públic: “El que passa ara és que els aficionats es queden parats quan les veuen jugar per primera vegada, i comencen a venir per veure espectacle”, assenyala. Álvarez apunta que, fa deu anys, “només venien les famílies a veure el partit”. Ara tot va canviant, existeixen els RedBlacks i la plataforma Sempre Reus 1909, iniciatives que formen la grada d’animació del Reus.
L'afició, al costat de l'equip reusenc Foto: Xavi Guix/ FBBR
Mestres destaca que això no és només un treball d’entrenador i jugadores: “L’àrea social del club fa un bon treball de foment del futbol femení”. Precisament la promoció és una de les claus perquè l’esport femení tingui més visibilitat. Guix aposta per la difusió com una estratègia per tal que el treball que s’ha fet tingui continuïtat: “S’ha de procurar que les noies ho vegin com quelcom seriós, i sobretot tractar-ho amb igualtat, que no tinguin sempre els pitjors horaris, els pitjors vestidors… El que volen és que se les tracti exactament igual que al futbol masculí”.
En aquests moments, el femení de la FFBR és el primer classificat del grup 1 de la Segona Catalana amb 43 punts, i dos partits més que el segon classificat, el C. D. Morell, que té 37 punts. Les de Marc Mestres tindran el seu pròxim compromís diumenge 6 de març a les 12 del migdia a l’Estadi Municipal contra el F. C. Tàrraco, que se situa com a tercer classificat amb 37 punts i 15 partits disputats, un menys que la FFBR però un més que el Morell.
L'Escoleta
Si bé encara queda molt de camí per recórrer, des de la Fundació s’està fent una tasca molt destacable. En especial amb la base, d’on sorgiran les que seran estrelles del primer equip d’aquí a uns anys. El passat mes d’octubre es va inaugurar l’Escoleta, una proposta que permet que les nenes de sis a dotze anys puguin començar el seu camí al femení, abans d’entrar a l’aleví. Els entrenaments es duen a terme els diumenges al camp annex de l’Estadi Municipal.
L’objectiu, segons Guix, és “que les nenes a qui els agrada el futbol tinguin l’oportunitat de començar a practicar-ho des de ben aviat”. Per a elles, les integrants del primer equip tenen un consell, que mai es rendeixin. Núria Martorell ho té clar: “Que creïn bon ambient, sobretot, que no deixin que ningú els faci perdre les ganes de jugar a futbol”. Isabel Alcalá, per altra banda, els aconsella “que es diverteixin i que hi hagi sempre una bona pinya”. I per a Natàlia Álvarez, quelcom cabdal és “que es fixin en les futbolistes que els agraden i que treballin amb il·lusió i amb ganes”. El que és ben segur és que al primer equip tenen unes referents idònies. Una comunió perfecta entre club, plantilla, cos tècnic i afició. Aquest està sent el resultat d’un projecte llaminer, que ha arrencat la seva primera temporada amb anhel, il·lusió, i el més important: futbol.
Etiquetes:
