CF Reus SAE, crònica d’una mort anunciada

Els aficionats del CF Reus es van manifestar un parell de cops quan l'equip va ser expulsat de Segona A
Reusdigital.cat

20 de setembre de 2013. Començava l'època daurada del CF Reus o el declivi del club roig-i-negre? És com preguntar-se què va ser primer, si l'ou o la gallina. Un any abans, Ramon Alabart, després de dissoldre la Societat Anònima Esportiva (SAE) anterior, deixava de ser president de l'entitat i el seu lloc l'ocupava Xavier Llastarri, qui ja ho havia estat amb anterioritat. Precisament, no s’ha d’oblidar que el club casi s’enfonsa amb ell i qui llavors era màxim accionista, Antonio Alonso. Aquell any, el Reus va acabar la temporada 2012/ 2013 a la zona mitja de Segona Divisió B i va iniciar-se un procés que apuntava a ambiciós.

'Espero perdre pocs diners i no vull fer-me ric', va dir Oliver

Una de les primeres decisions que es va prendre, va ser la de transformar, de nou, el CF Reus en SAE. El 20 de setembre de 2013 la Societat Anònima Esportiva ja era una realitat. De nou, el club tornava al capital privat. El Reus deixava de ser dels socis, després que així es decidís en el transcurs d'una assemblea extraordinària. El "sí" guanyava amb 260 vots. Aquell dia, Joan Oliver ja va fer els primers passos com a màxim mandatari del CF Reus. "Espero perdre pocs diners i no vull fer-me ric", va dir quan va agafar el micròfon en el torn de preguntes. Ironia? No pas. Oliver va comprar la majoria de les accions, gairebé el 95%.

Aquell curs, el 2013/ 2014, amb Emili Vicente a la banqueta, el CF Reus va acabar també a la zona mitja de la classificació. La temporada 2014/ 2015 va ser la de la professionalització, sota concretes directrius de l'exdirectiu del FC Barcelona. El projecte agafava forma amb un pressupost al voltant d'1 milió d'euros i un bon nombre de moviments, entre els quals l'arribada d'una gran quantitat de portuguesos representats per Jorge Mendes. També hi havia canvis a la banqueta, ja que Natxo González tornava a ser l'entrenador roig-i-negre.

Amb una bona temporada, els reusencs es quedaven a les portes de l'ascens a Segona Divisió després de caure en la primera eliminatòria amb el Racing de Ferrol. Sense dubte, però, la temporada més històrica dels reusencs va ser la 2015/ 2016. Els roig-i-negres aconseguien ser primers 'in extremis' en la darrera jornada i superaven el Racing de Santander en l'eliminatòria de campions amb un joc excel·lent. S'aconseguia l'objectiu de Joan Oliver: competir al futbol professional a mig termini.

L'ascens i l'estada a Segona

L’any de l’ascens, però, no tot van ser flors i violes. El 18 de febrer, la plantilla denunciava els impagaments de tres nòmines (desembre, gener i febrer). Curiosament, un mes després, el CF Reus va aprovar una ampliació de capital de 2'8 milions d'euros per, segons van expressar, "garantir" la viabilitat del projecte i "donar-li solidesa". Encara per afegir més carn a la graella, l'Ajuntament de Reus va iniciar una reclamació davant els jutjats pels imports impagats per l'ús de les instal·lacions de l'Estadi Municipal, des de juny de 2014. En total, el consistori reclamava a l'entitat esportiva 227.924,72 euros.

En la primera temporada al futbol professional, el CF Reus sorprenia a tothom i va ser considerat un dels equips revelació. L'equip conduït per Natxo González va ser capaç de plantar cara a rivals d'entitats i finalitzar en l'onzè lloc. Un any després, i ja amb Aritz López Garai a la banqueta, els roig-i-negres tornaven a aconseguir la permanència. Aquella mateixa temporada, l'empresa propietària del CF Reus (amb Oliver, Joan Laporta i Rafa Yuste) al capdavant, Direct Sport Management (DSM), va comprar el 50% de les accions de l'equip xinès BIT CF.

A dia d’avui, i segons ha pogut conèixer Reusdigital.cat, la situació entre ambdues parts és complexa per un greuge econòmic per part de DSM. Les polèmiques van seguir durant aquella temporada. Més endavant, Joan Oliver i Xavier Llastarri anunciaven que el club abandonava l'Estadi Municipal i que jugaria fora de la ciutat, presumiblement a Riudoms. Una roda de premsa, que, vista actualment, es podria considerar ridícula. Des de la directiva roig-i-negra s'argumentava que les condicions de la concessió per part de l'Ajuntament posaven en perill la viabilitat econòmica del club. Pur teatre, només per posar pressió al consistori.

La crisi econòmica

Finalment, però, es va saber que es tractava d'un motiu purament econòmic, ja que en aquells moments el Reus ja tenia un deute amb Hisenda i la Seguretat Social, i la normativa no permet que una empresa que no sigui volent es presenti a un concurs públic. Així mateix, el CF Reus deixava de dur el nom de l'empresa local Borges a la samarreta com a patrocinador principal ja que, segons Oliver, en tenia un que "invertiria quatre cops més". Mai es va saber quin era.

La temporada 2018/ 2019 era la de la consolidació a Segona Divisió. Es va fer un projecte ambiciós i il·lusionant amb Xavi Bartolo com entrenador. Dies abans de debutar a la lliga al camp de la UD Las Palmas, es van donar a conèixer "problemes burocràtics" per inscriure alguns jugadors (Vitor Silva, Karim Yoda, Dejan Lekic, 'Tito' Ortiz i Isaac Cuenca). No van poder competir en tota la primera volta i s'esperava que fossin inscrits durant el mercat d'hivern, quelcom que mai va passar. Oliver va aparèixer de nou a la palestra per denunciar "l'exagerat criteri" de LaLiga amb el límit salarial del club reusenc i va assumir "totes les responsabilitats”.

L'afició del CF Reus seguia esperant una solució, mentre l'equip competia al màxim sobre el verd. Al mes d'octubre, Oliver anunciava que s'havia entrat en preconcurs de creditors per evitar embargaments i renegociar un deute amb els creditors que ja ascendia als 5 milions d'euros. A més, començava el serial amb l'impagament de les nòmines als jugadors. Al novembre, els futbolistes seguien sense cobrar, malgrat que Oliver prometia reiteradament que la partida econòmica arribaria en qüestió de dies. Els problemes greus van arribar als tres mesos d'estar els jugadors sense rebre cap nòmina, ja que segons el conveni col·lectiu de l'AFE podien quedar lliures.

El 14 de desembre de 2018, 12 futbolistes van anunciar públicament que s'acollien a aquesta normativa. El 15 de desembre, 'in extremis', Oliver pagava les nòmines pendents als jugadors que havien denunciat. Només va quedar per cobrar Tito Ortiz, que dies després anunciava el seu adéu i criticava durament el Consell d'Administració. Aquell mateix dia, el 20 de desembre, els futbolistes apuntaven en la seva llista una altra promesa d'Oliver: la venda del club era una realitat, però no podia revelar el nom per confidencialitat. La tragicomèdia del màxim accionista del Reus afegia un capítol més.

Poc després, els futbolistes que no havien denunciat ho van fer. El 28 de desembre Oliver no pagava, i van quedar lliures. El Reus perdia jugadors referents que van formar part d'una plantilla històrica. Deien adéu emblemes com Edgar Badia i Fran Carbia. El CF Reus es quedava amb 13 jugadors i, poc abans, el president Llastarri presentava la seva dimissió tot assegurant que la continuïtat del CF Reus "estava garantida". A mitjans de gener, i amb el Reus contra les cordes, van sortir diversos noms a la palestra per comprar el club, entre els quals els de Jorge Mendes o el l'empresari local Àngel Pérez. Tots ells, però, no ho van fer i l’equip roig-i-negre s’enfonsava lentament.

L'arribada dels americans

Durant aquestes dates el jutge instructor de LaLiga va proposar l'expulsió de l'equip roig i negre, a més d'una multa superior als 250.000 euros. Un fet que a dia d'avui és una realitat. Els problemes seguien per a un Oliver que ja no donava la cara i que intentava solucionar el conflicte a contrarellotge. El 21 de gener va arribar la notícia més esperada dels últims temps a Reus. Un grup inversor nord-americà comprava el club i començava a treballar contra vent i marea per solucionar la situació. Clifton Onolfo, Curt Onalfo i Russell Plat, com a caps visibles, van adquirir el 97% de l'accionariat d'Oliver.

Però les sorpreses encara no havien acabat. Els nous propietaris es van trobar amb un document signat per l'antic màxim accionista que donava la llibertat als futbolistes si no cobraven en una data determinada. Alguns d'ells es van acollir a aquest, uns altres van decidir esperar-se. La situació, diuen, era totalment desconeguda per a Onolfo els seus, i la van titllar de "sabotatge". A això cal afegir que segons la nova propietat Joan Oliver va maquillar el deute del club quan el va vendre, sent de vora 7 milions d'euros i no de 5, com va dir. Mentre Onolfo i els seus intentaven negociar la continuïtat del club, o almenys la reducció de la sanció, amb reunions i al·legacions a Madrid, es feia oficial l'expulsió del club de Segona Divisió.

Mentrestant, els treballadors denunciaven la seva situació d'impagament junt amb els jugadors del CF Reus 'B', que ja sumaven cinc mesos sense cobrar. Amb el pas del temps i sense solucions, els nord-americans van desaparèixer del mapa i el Reus va entrar en concurs de creditors el mes de març de 2019.

El concurs

Verae Abogados y Economistas va ser nomenat l’administrador concursal del club, amb David López al capdavant. Poc abans s’havia presentat el concurs voluntari als Jutjats de Tarragona. L’entitat va acreditar un passiu inicial de gairebé 7,87 milions d’euros i un actiu inicial de 5,4 milions d’euros. La història encara donava per a més capítols i Onolfo va tornar a aparèixer amb la intenció que el CF Reus competís la temporada 2019/ 2020. Tot plegat, sense haver presentat cap pla de viabilitat a l’administrador concursal.

Segons va argumentar, tenia diversos futbolistes amb precontracte i a Ramon Maria Calderé com entrenador. Tot i això, i després de diversos entrenaments a la Floresta (l'Ajuntament de Reus no els va permetre utilitzar l'Estadi Municipal) la Federació espanyola anunciava que si el conjunt roig-i-negre volia competir a Tercera Divisió s'havia de saldar un deute de 221.000 euros (el pendent de les nòmines del CF Reus 'B').

Tot plegat mai va ocórrer, i el club va ser exclòs de la competició després de dos partits sense presentar-se. L’equip roig-i-negre no podia inscriure cap jugador pel deute que mantenia. Amb tot, el mes d’octubre de 2019 saltava la sorpresa quan el Tribunal Administrativo del Deporte (TAD) exigia la readmissió del CF Reus a Segona B per un error en l’expulsió del club per part de la Federació Espanyola. La falta d’estructura al club (esportiva i econòmica) van impedir fer quelcom per tornar a competir.

Un any més tard, Onolfo seguia amb la seva idea que el CF Reus competís, entre piulades a Twitter i falses promeses. El nord-americà insistia en que havia efectuat els pagaments pendents per tal que el conjunt roig-i-negre competís. Una situació que la Federació Catalana de Futbol desconeixia i negava. Li sol·licitava una mostra bancària dels pagaments. Òbviament, aquesta mai va aparèixer. El 28 de juliol de 2020 el Reus no saldava el deute pendent amb els jugadors del filial del curs 2018/ 2019 i va ser exclòs de Segona Catalana, ocupant el seu lloc el Bellpuig.

David López havia reduir aquest deute pendent amb els jugadors del ‘B’ de 221.000 a 55.000 euros, gràcies al cobrament de diversos assumptes pendents, però tampoc es va poder fer front a aquest xifra. El 20 d'octubre d'enguany, finalment, arribava la crònica d'una mort anunciada: un jutge del Mercantil resolia dissoldre la SAE del CF Reus. El pitjor final a 111 anys d'història. La interlocutòria del jutge també suspenia els poders de propietat de Clifton Onolfo.

Etiquetes: