El Reus intentarà guanyar de nou la batalla de l'Alcoraz

Ja fa deu anys i mig de l'últim enfrontament entre la SD Huesca i el CF Reus Deportiu. Va ser a l'avant penúltima jornada del campionat a Segona B. Ambdós equips lluitaven per evitar el descens i la victòria del CF Reus Deportiu per 1 a 2 a l'Alcoraz amb un gol de Sergi Masqué en els últims minuts, deixava al conjunt roig-i-negre amb el 80% de possibilitats de salvar la categoria. Però el futbol no entén d'estadístiques, i a l'última jornada el CF Reus descendia, mentre la SD Huesca se salvava del descens a Tercera en guanyar a la Romareda, davant el Real Zaragoza B.

Aquest últim partit, disputat el 7 de maig de 2005, era la tercera vegada que el Reus jugava contra la SD Huesca a Osca i la primera en què hi aconseguia la victòria, ja en les altres dues, els roig-i-negres va perdre per 3 a 1.

La d'aquest dissabte, per tant, serà la quarta vegada que l'equip de la nostra ciutat trepitjarà la gespa de l'Alcoraz, un estadi inaugurat el 1972 i que el 2008 va ser remodelat i ampliat en ocasió del seu primer ascens històric a la Segona Divisió A. L'Alcoraz és un dels camps amb menys capacitat de la Segona A amb 5.500 espectadors, no és gaire més que gran que l'estadi reusenc.

El nom de l'actual camp de la SD Huesca prové de la batalla d'Alcoraz, succeïda en aquesta zona de la ciutat d'Osca l'any 1096. Els cristians van reconquerir la ciutat davant les tropes islàmiques gràcies, segons diu la llegenda, a l'ajuda de Sant Jordi. D'aquí en deriva la famosa bandera de la creu de Sant Jordi amb quatre caps de "moros" que trobem a la part inferior de l'escut d'Aragó. Però aquest emblema també va arribar a altres territoris que formaven la Corona d'Aragó. Si ens fixem en la bandera de Còrsega també hi trobarem aquest cap de moro, i la Sardenya té exactament la bandera de la batalla d'Alcoraz amb la creu i els quatre caps.

La història del club aragonès es remunta a l'any 1910 en què es va fundar sota el nom de Huesca FC, més endavant es diria CD Huesca i UD Huesca. No va ser fins a inicis de 1960 quan agafa l'actual nom de SD Huesca. Va ser a partir d'aquell moment en què el club va començar a treure el cap a competicions més importants. Coincidint amb la inauguració de l'Alcoraz, el 1972, l'equip aconseguia el primer ascens a Segona B, categoria de la qual en va ser membre fundador quan tan sols hi havia dos grups i no quatre com ara.

Entre 1980 i 1998 el club alternaria la seva participació en la Tercera Divisió amb alguns ascensos a Segona B, categoria en la qual no va aconseguir consolidar-se pels greus problemes econòmics que travessava l'entitat. Just en aquest període, va accedir a la presidència del club Javier Tebas, qui avui en dia és president de la LFP. Tebas va passar de ser el delegat provincial de les joventuts del partit ultradretà 'Fuerza Nueva' a presidir el club aragonès, entre 1993 i 1998.

Justament, va ser a partir del 1998 que el club es consolidaria a Segona B abans de fer l'assalt a la Segona A. L'última temporada de patiments va ser la 2005-06 en què l'equip es va salvar a l'última jornada enviant al Reus a Tercera. La temporada 2006-2007 va representar una renovació total del club, tant de directiva com de jugadors i d'objectius. En la lluita per aquest propòsit, de la mateixa manera que el Reus fa dos anys, el SD Huesca va aconseguir jugar play-off en la primera temporada. Una després, va assolir l'ascens a Segona Divisió A superant el Gavà i a l'Écija andalús en l'últim partit.

El club va aconseguir encadenar quatre temporades seguides a Segona A, però una derrota contra el Recreativo de Huelva en l'última jornada de la temporada 2012-13 l'enviava de nou a Segona B. El seu retorn a la categoria de bronze va ser fugaç, ja que a la 2014-15 tornava a pujar a Segona A. Tot i perdre l'eliminatòria de campions contra el Gimnàstic de Tarragona, va aconseguir completar el camí llarg superant el Racing de Ferrol i l'Huracán de València a la tercera ronda.

Javier Tebas no és l'únic personatge popular que ha passat per la història de la SD Hueca, també el polèmic porter Paco Buyo va defensar, el 1978, la porteria de l'Alcoraz abans de fer-ho amb les del Real Madrid i del Sevilla. També jugadors ben coneguts per l'afició reusenca han vestit la samarreta blaugrana del Huesca, com el porter Pociello i el davanter Víctor Curto.