Josep F. Vandellòs: 'El futbol s'ha convertit en una gran indústria'

Ens citem a quarts d'11 del matí, en una cèntrica terrassa de la Llibertat. Ha tornat a casa per uns dies i em rep envoltat de papers i amb l'ordinador portàtil al davant. "Aprofito qualsevol estona per treballar una mica", revela Josep F. Vandellòs. Establert a l'Europa de l'Est i expert en dret esportiu internacional, el reusenc assessora clubs i esportistes en matèria jurídica. "L'esport en general i el futbol en concret s'han convertit en una gran indústria i això ha provocat l'aparició de perfils professionals com el meu", subratlla. La nova normativa en el sector i els interessos econòmics de totes les parts implicades han generat la necessitat de disposar d'experts que analitzin els contractes entre clubs i jugadors. "És un món apassionant, però també té coses fosques", exposa.

Els grans clubs, en contra de la regulació externa

"L'esport a nivell internacional gaudeix d'autonomia i les federacions tipus FIFA i UEFA han acabat creant reglaments per controlar el que passa en el seu entorn", segueix. Normativa, a més, que també s'enfoca cap a l'economia de les entitats que competeixen. En aquest sentit, el reusenc esmenta el 'finantial fair play' (joc net financer), per quantificar la màxima despesa d'un club en funció "de la venda de futbolistes i d'entrades venudes, entre d'altres aspectes" i que ja s'ha cobrat algunes il·lustres víctimes de l'elit, com el Manchester City. "L'any passat va ser multat amb 40 milions" per haver estirat més el braç que la màniga, recorda Vandellòs.

En clau estatal, adverteix l'advocat, "diversos clubs no han pogut inscriure fitxatges per no complir amb els requisits pel joc net financer". Òbviament, aquest tipus de mesures no satisfan els interessos dels clubs, per als quals el seu dia a dia "ha de funcionar com un mercat de lliure competència", argumenta. "Clar, als gegants del futbol no els interessa que algú els digui el que es poden gastar o el que han d'ingressar", afegeix. La postura dels organismes esportius, en aquest cas, és clara. "No volen que la competició se'ls desvirtuï perquè de sobte un club no pot pagar nòmines", explica. Per tot plegat, la complexa legislació del sector fa gairebé obligada la presència "d'advocats, economistes i auditors" en un negoci cada cop més exigent.

'Ja no animem un club, animem una empresa'

"Puc tenir com a client un futbolista de Costa d'Ivori que juga a la Xina i a qui no li paguen. Aquesta és la meva feina", detalla. El mercat és ple de possibilitats i és també per aquest motiu que els esportistes compten amb diversos agents. "No volen tancar-se cap porta, el que volen és jugar al nivell més alt i per això treballen amb uns quants representants i amb advocats", relata. La reputació dels representants, però, no passa pel seu millor moment. "Molts pensen que ja no vetllen pels interessos dels seus clients, sinó pel propi", afirma. "Tot forma part d'un gran circ. Agents com Mino Raiola o Dimitri Seluk transmeten agressivitat i fan declaracions pujades de to, però són excel·lents professionals", opina.

I les estrelles a la gespa també formen part del circ? "I tant. Ells el que volen és aconseguir el millor contracte, i és lícit", anuncia. En conseqüència, ningú vol perdre-hi diners i aquell futbol d'abans, potser més noble i auster, s'ha perdut en la nostàlgia dels aficionats més veterans. "El que la gent ha d'entendre és que quan anima un equip en realitat anima una gran empresa, una gran marca", assegura. I per il·lustrar-ho, rebla que "animar el Chelsea o la Juve és com animar Coca Cola o Font Vella". Els sentiments, que sempre han estat l'essència del futbol, poc hi tenen ja a veure. "Tot són decisions i resultats, per als clubs", sentencia.

El fenomen roig-i-negre

La nostra conversa passa pel Barça i les seves relacions amb Qatar, però finalment s'atura en l'ascens del CF Reus Deportiu a l'elit del futbol professional. Per a l'advocat, el model financer i estructural que Oliver ha dissenyat per a l'entitat roig-i-negra no és sinó un exemple de "la industrialització del futbol". "El que ha passat a Reus s'està donant a tot arreu. Si vols ser a la Segona A o a Primera, has de pagar els millors salaris i, per tant, necessites diners". Els clubs, a més, rara vegada tenen prou potencial com per assumir aquestes elevades despeses a partir del que genera amb la seva pròpia activitat, raó per la qual l'entrada dels inversors externs és cada cop més freqüent.

Precisament per això Vandellòs alerta de les relacions entre clubs i cases d'apostes. "Mouen molts diners i és quelcom que cada cop anirà a més". No ho diu pas per l'adulteració de partits, sinó més aviat per buscar nous model de patrocini i de col·laboració entre ambdues parts. "L'afició ho ha d'entendre. El futbol d'abans, tal i com el vèiem, no tornarà", apunta. Tanmateix, l'especialista en dret esportiu internacional no és capaç de fer un pronòstic sobre el futur del negoci. "No tinc una bola de vidre, però almenys a Reus podrem gaudir d'un equip que milita en una de les 10 millors lligues de futbol del món", fa constar.

Els plans de futur de Vandellòs passen per nous projectes professionals més a prop de casa i per ultimar la publicació d'un manual tècnic i adreçat al seu col·lectiu, com una mena un tractat jurídic. "Hauria d'escriure un relat novel·lat de les meves experiències al futbol, perquè n'he vistes de tots colors", avança. Tant de bo el faci realitat. Per si de cas, i just abans d'acomiadar-nos, em recomana 'Sóc l'Zlatan Ibrahimovic', la biografia del díscol davanter suec a càrrec de David Lagercrantz. "Ho explica tot sense embuts", afirma. Lectura obligada, doncs.