Feixisme a Ucraïna i tergiversació mediàtica

Els mitjans de comunicació espanyols i catalans, majoritàriament, són per desgràcia, d'un atlantisme desenfrenat, que els porta a amagar la veritat i tergiversar els fets per tal de manipular les consciències. Ho fan, a més, sense compassió. La mostra més recent la tenim amb el que ara passa a Ucraïna. No estic en condicions, ni disposo d'espai, per fer una avaluació completa dels esdeveniments tràgics en aquell país. Em centraré en la massacre del 2 de maig a la seu dels sindicats d'Odessa.
 
Lluny de tota objectivitat, la premsa majoritària va presentar els fets com una baralla entre dos bàndols, arribant fins i tot a acusar directament les víctimes de la seva pròpia mort. El diari El Mundo, per exemple, lluïa aquest titular:

Ucraïna llança una ofensiva amb moltes baixes entre els rebels

Aquest relat, com demostraré tot seguit, és triplement pervers. En primer lloc, presenta els feixistes com a representants en exclusiva d'Ucraïna, justament el que ells diuen ser. En segon lloc, etiqueta despectivament les víctimes, com a rebels. I en tercer lloc, parla de moltes baixes per fer esment al que en realitat va ser un assassinat massiu, pur estil nazi.

Es podrà dir que a hores d'ara ja coneixem als d'El Mundo i és cert. No obstant, el tracte d'altres mitjans va ser similar. Un exemple desgraciat és TV3 (la nostra) que ho va presentar com "un incident". Què va passar realment a Odessa? Quin fou "l'incident"?

Independentment de les baralles de carrer, desencadenades, segons tots els indicis, per milers d'ultres feixistes desplaçats a Odessa amb l'excusa d'assistir a un partit de futbol, el fet determinant és que unes persones van quedar atrapades a la seu dels sindicats i no van poder sortir perquè els feixistes van bloquejar a consciència tots els punts d'evacuació.

Però els fets no acaben aquí: les colles feixistes van colpejar amb cruesa als que aconseguien escapar, van dificultar als bombers per evitar que salvessin vides i, a més, uns quants van entrar a l'edifici, van tirar per les finestres la gent (un jove comunista de 16 anys, per exemple), i algunes dones van ser torturades i violades. La meitat dels antifeixistes trobats dins dels sindicats, que van ser examinats per la policia, han mort a causa de ferides de bala, altres estrangulats.

Comptem, a més, amb vídeos que fan esgarrifar. En un apareix una dona embarassada, que treballava en la neteja del local i que després la van trobar estrangulada i a la vegada escoltem crits de nazis que envoltaven l'edifici, murmurant: "Mateu-la perquè no cridi" , "Això no és un dona, és una separatista", "No és una dona, és un paràsit". Posteriorment, els seus possibles assassins onegen una bandera d'Ucraïna a la finestra i les torbes feixistes aplaudeixen i criden: "Hurra", "Glòria a Ucraïna"!

Per a mi, la gent que va morir a Odessa, no mereix ni el qualificatiu de rebels, ni el de prorussos. Per a mi són antifeixistes. Tot i això, accepto que algú no comparteixi aquest judici. Però fins i tot si fossin terroristes, com cruelment diu la junta de Kiev, és evident que en cap cas és acceptable l'execució sense judici.

Es digui el que es digui, el d'Odessa ha estat una assassinat en massa amb tots els components propis de les accions més cruels del feixisme. Per això, em fa vergonya que la televisió del meu país ho hagi tipificat d'incident.

Antoni Puig és llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses, i tècnic superior en Seguretat.