Dilluns, 24 de Juny de 2024

Geografies literàries

03 de Novembre de 2014, per Xavier Filella

Els darrers quinze anys les nostres comarques, i el país també, ha avançat molt en el desplegament del mapa literari català. Han sorgit moltes iniciatives que vinculen els escriptors amb el territori. Algunes d’aquestes es poden conèixer a les Jornades Literatura com a patrimoni i desenvolupament del territori, que se celebren al Centre de Lectura.

Des d’un punt de vista literari han anat apareixent diferents textos vinculats amb el nostre entorn: l’any 1998 Montserrat Corretger va escriure La terra del llamp, una antologia sobre el paisatge del Baix Camp, l’any 2007 Joan Cavallé va publicar Tarragona escrita, les edicions del Centre van recollir l’any 2007 les aportacions que Pere Anguera, Xavier Ferré, Fina Grau, Jaume Massó, Magí Sunyer, Guillem Jordi Graells, Eugeni Perea, Fina Masdéu, Margarida Aritzeta i Txell Granados feren a les jornades Reus a la literatura. Literatura de Reus, l’any 2008 Dolors Requena i Fina Masdéu van reunir en un llibre quatre Rutes literàries pel Baix Camp,  l’any 2009 l’Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua Catalana van editar el llibre Literatura i paisatge, amb aportacions de Llorenç Soldevila, Josep Sebastià Cid, Eugeni Perea i Josep Santesmases, Margarida Aritzeta va publicar Narcís Oller, una ruta literària per Valls, ...

Si parlem estrictament de rutes literàries aquestes han sortit com a bolets i molts d’elles porten incorporades l’edició d’un opuscle o una guia de l’itinerari. Joan Cavallé va escriure l’any 2001 la ruta Vicenç Andrés Estellés i la ciutat (Tarragona), Magí Sunyer, el més prolífic, les rutes Pin i Soler (2003), Maria Aurèlia Capmany (2005), Artur Bladé (2005), Josep Anton Baixeras (2007) i Olga Xirinachs (2009) i conjuntament amb Rosa Pagès la ruta del Grup Modernista de Reus; Margarita Aritzeta es va encarregar de l’elaboració de la ruta Narcís Oller a Valls i la ruta Valls i La febre d’Or, Fina Masdéu va organitzar la ruta Gabriel Ferrater a Reus (2012), i així podríem continuar amb les experiències sobre Puig i Ferreter a La Selva del Camp, sobre Joan Perucho a Pratdip, sobre Ixart a Tarragona, etc.

Ara ens trobem en un moment important, en el qual algunes d’aquestes rutes literàries es poden i s’han de consolidar per tal que l’oferta arribi al públic en general i als escolars en particular. Pot passar que el voluntarisme i l’esforç que s’ha fet des de molts àmbits associatius del món local es perdi irremeiablement fruit de  la manca d’estructures i bagatge cultural que patim. Fa uns anys es va crear l’entitat, sense afany de lucre, Espais escrits, que aplega en un web el mapa dels Països Catalans amb les rutes que s’hi han associat. L’itinerari està marcat en un mapa al qual s’hi accedeix des de google maps i hi inclou textos, fotografies, videos i lectures de fragments dels escriptors de cada ruta. Un pas endavant de cara la professionalització i millor difusió que aquestes iniciatives necessiten, de la mateixa manera que ho reclamen altres segments de la cultura, orfes d’un suport públic mínim, bàsic, constant.

Precisament en les jornades sobre espais i rutes literàries del Centre de Lectura es parla de les sis rutes de casa nostra adherides a Espais Escrits que treballen amb la voluntat de consolidar-se: la ruta del Grup Modernista de Reus, la ruta Mir-Manent (l’Aleixar i Maspujols), la ruta Narcís Oller (Valls), la ruta Àngel Guimerà (El Vendrell), la ruta Pin i Soler (Tarragona), la ruta Puig i Ferreter (La Selva del Camp). També es presenten durant les jornades espais d’escriptors, com el Centre Quim Soler, la literatura i el vi (El Molar), el Museu d’Alcover amb l’espai que dedica a Cosme Vidal (Josep Aladern) i la casa museu Àngel Guimerà (El Vendrell).

La ruta que es manté a Reus és la del Grup Modernista, els deu joves que l’any 1898 es reunien al carrer de Jesús, a la llibreria La Regional propietat de Josep Aladern: Cosme Vidal, Plàcid Vidal, Hortensi Güell, Puig i Ferreter, Miquel Ventura, Màrius Ferré, Pere Cavallé, Ròmul Salleres, Xavier Gambús i Antoni Isern. Una ruta escrita per Magí Sunyer i elaborada per Rosa Pagès dins el projecte interdisciplinar La ciutat moguda pel vapor, fruït d ‘un encàrrec de l’Ajuntament de Reus de l’any 2009, que va ser recuperada pel Centre de Lectura l’any 2012, cedint-ne l’explotació a Còdol Educació, empresa reusenca que n’ha produït una versió molt interessant amb un tractament teatral i didàctic que porta els espectadors pels diferents indrets de la ciutat relacionats amb el membres del grup (des de la Plaça del Teatre, passant pel carrer de Jesús, la plaça del Mercadal, la plaça de Prim, la nau dels vermuts Rofes i acabant al Centre de Lectura).

Aquest dissabte dia 15 de novembre, dins el programa de les Jornades, s’ha programat novament aquesta ruta, així com també les rutes Mir-Manent i  Narcís Oller, cadascuna a les seves poblacions. Abans, el dissabte dia 8 s’han programat les rutes Àngel Guimerà, Pin i Soler i Puig i Ferreter.  Les persones que es vulguin inscriure  a alguna d’aquestes sis rutes ho poden fer a la secretaria del Centre de Lectura.

Seria bo que les rutes literàries que es fan a cada població poguessin oferir-se als centres d’ensenyament (alumnes de tercer o quart d’Eso o primer de batxillerat) per tal que tots els escolars acabessin coneixent els seus referents literaris. O potser és somiar truites que es pugui fer això al nostre país?

Xavier Filella és president del Centre de Lectura.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (6)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

josep  04 de Novembre de 2014

Sr. Filella no critico al seu

Sr. Filella no critico al seu article mol intersant,dit sobre Paisos Catalans aquet mot res mes

josep  04 de Novembre de 2014

Sra. Fina Masdeu Abril,la

Sra. Fina Masdeu Abril,la sola diferencia es que ningun pais europeo dice Paises Francesces, Paises Españoles, Paises Ingleses, que a difencia de Ctaluña lo podrian decir dicen, paises francofones,cultura hispanica,ect.ect.estamos diciendo cosas que no son reales,desde hace mucho tiempo,a mi com a catala de soca i arrels no acepto.

Xavier Filella  04 de Novembre de 2014

Aclariment

Penso que els centres d'ensenyament fan una bona feina i que també programen diferents rutes literàries. A la part final de l'article em volia referir a què potser seria interessant que des del Departament d' Ensenyament s'incloguessin aquestes activitats literàries en l'oferta educativa de tots els centres en algun curs concret.

Fina Masdéu Abril  04 de Novembre de 2014

Països catalans (al senyor Josep)

La llengua i la cultura catalanes configuren un territori que depassa l'estricte espai del Principat de Catalunya, cosa que també succeeix amb altres llengües i les seves respectives cultures: Europa n'és un bon exemple i, si m'ha d'entendre millor, també ho és el cas de la llengua espanyola i la seva cultura -que vostè deu conèixer a bastament. No s'han de confondre les fronteres polítiques amb els límits territorials lingüístics.
És decebedor que les ideologies es basin en tants prejudicis...

josep  03 de Novembre de 2014

Sr. Xavier Filella, paisos

Sr. Xavier Filella, paisos Catalans ?????,podiamos decir regiones que hablan un derivado del catalan, como el valenciano o mallorquin,y si me apoura una ciudad de corcega,pais que tiene como lengua oficial Andorra, pero paises catalanes nunca an existido.

Fina Masdéu Abril  03 de Novembre de 2014

De rutes literàries i ensenyament

En resposta a la pregunta que tanca aquest article -ben documentat i exhaustiu, tot s'ha de dir-, em permeto fer una aportació que pot obrir una escletxa d'optimisme sobre el tema: ja se'n fan, de rutes literàries als centres d'ensenyament! Sense anar més lluny, la Dolors Requena i jo mateixa n'hem realitzat en força ocasions, per Reus i, també, per diversos indrets del Baix Camp -i com nosaltres, sé d'altres docents que també s'hi han dedicat, però crec que han de ser ells qui es manifestin sobre el tema, si volen. Ja entenc que el senyor Filella es refereix a les rutes inscrites a Espais Escrits, tanmateix, considero que ha d'interpretar la meva informació com una dada complementària i, doncs, positiva en el sentit que, d'alguna manera, els alumnes ja tenen la possibilitat de conèixer els seus referents literaris més propers -en el sentit de territori-, cosa que no ha de ser obstacle perquè puguin accedir també a les altres que s'esmenten en el text, ans al contrari.

Reportatges