El domini de l'ortografia sempre ha preocupat la societat, especialment al segle XVIII amb el naixement de les acadèmies. Al XIX va sorgir la consciència lingüística de recuperar una unitat, que havia de començar necessàriament per l'ortografia, que és la cara més externa d'una llengua, l'aspecte més vistent, i no per això ha de ser el més important. Però en canvi, la societat catalana es comporta com si realment ho fos: recordem per exemple del títol d'Obelix i Asterix El cel s'ens cau al damunt, que corregit hauria de ser “El cel ens cau al damunt”.
És evident que l'ortografia, per natura, sempre serà conservadora i la parla, per contra, sempre serà evolucionista. Però també és evident que la llengua oral té diversos registres, del col·loquial a l'estàndard, amb tota una sèrie de matisos pel camí.
Joan Solà, en una entrevista que li va fer El País el 4/11/1999, declarava que una part de la resistència als canvis ve de l'instint de mantenir les coses com estan, perquè semblen essències de la llengua. Les estructures lèxiques, morfològiques, sintàctiques i fraseològiques són, segons Solà, terrenys molt difícils d'accedir-hi intel·lectualment, i per això no són emblemàtics. Josep M. Espinàs, el 12/11/1999, i sense contradir Solà, diu que “és falsa la idea que s'escriuria millor amb menys normes ortogràfiques”. Argumenta que si es llegeix com cal i es dedica una mica d'atenció a la forma de les paraules, l'ortografia s'aprèn de seguida.
Quinze anys més tard, al novembre del 2014, el Departament d'Ensenyament presenta un document titulat Orientacions pràctiques per a la millora de l'ortografia, que pretén defugir el debat de les reformes ortogràfiques i passar del model actual d'aprenentatge de l'ortografia més mecànic i descontextualitzat a un altre basat en la metodologia comunicativa. El motiu pel qual ha aparegut aquest document es deu al gran volum de faltes detectat en les proves d'avaluació de 4t d'ESO, que mesuren els coneixements de tots els alumnes de Catalunya.
Segons aquestes darreres proves, el 30,4% dels alumnes catalans tenen un nivell baix d'expressió escrita (és a dir, en coherència, cohesió i adequació del discurs, morfologia, lèxic i ortografia). En aquest document s'insisteix sobretot a escriure i corregir, però també a llegir i reflexionar, fer exercicis de memòria visual, fer un bon ús del diccionari, potenciar les traduccions, revisar els apunts, fer exàmens de redacció, etc.
De fet, hi ha una qüestió molt més preocupant que l'ortografia, que és el poc domini de la llengua a l'hora de redactar. Simplificant l'ortografia no escriurem millor una llengua. El que cal sobretot és dominar-la en el terreny de la sintaxi, el lèxic o la fraseologia obrint la ment a llegir i a escriure amb passió, condició bàsica perquè les idees circulin fluidament.
En aquest sentit, doncs, el document del Departament d'Ensenyament no se centra només en el simple pla ortogràfic, sinó que va molt més enllà, perquè cerca diversos mètodes de treball no tan sols per millorar l'ortografia, sinó també el conjunt de la llengua, entesa en un sentit més ampli en les potencialitats del discurs, i això vol dir saber escriure o saber parlar, és a dir, saber estructurar bé el pensament perquè arribi als destinataris i els impacti. Tan simple com això. Tot un repte perquè les noves generacions siguin grans professionals amb molt de futur.
Joan Abril Español és escriptor i professor de llengua catalana.
