La província de Tarragona pateix un dèficit històric d’infraestructures. Negar-ho, no és realista. Demanar paciència, ni és realista ni és just. Tampoc resulta realista ni just exigir que el dèficit històric d’infraestructures se solucioni en un any. Abans d’acabar legislatura tindrem la T-11, que haurà costat més de 35 milions d’euros i que podrem inaugurar enguany; posarem punt i final al primer tram de l’A-27, Tarragona-El Morell, i els altres tres trams, en suspens per no disponibilitat pressupostària, els tindrem en un alt percentatge d’execució. En total, destinats a l’A-27, hi ha prop de 230 milions d’euros. L’Estat ha aturat aquesta obra, és cert, però ha destinat una xifra aproximada, 180 milions d’euros, al pagament de les factures pendents dels diferents consistoris de Tarragona. El Govern Central, dins les seves possibilitats, dóna tot el suport possible a Tarragona, marcant les línies prioritàries d’actuació i sembla que tots estaríem d’acord en pensar que abans de fer obra s’han de pagar les factures, no?.
A més a més, no ens podem oblidar de les comarques de l’Ebre, i podem avançar que enguany, també es preveu acabar la variant de L’Aldea, que haurà costat prop de 30 milions d’euros.
La província demana, i amb raó, que una infraestructura bàsica com l’A-27 s’acceleri. Aquesta és una petició que compta, ningú ho dubti, amb el suport de la Subdelegació del Govern. Com també és una petició totalment legítima, i justa, la gratuïtat de l’AP-7 mentre no s’executi l’obra de desdoblament de la N-340. La petició la va llançar en un primer moment el president del Consell Comarcal del Baix Penedès, i alcalde de Calafell, en un clar exemple de polític defensant el seu territori. A la petició del President del Consell Comarcal del Baix Penedès s’hi han sumat el President del Consell Comarcal del Tarragonès i els alcaldes de Torredembarra, Roda de Barà i Creixell. Estic segur que aquesta petició la traslladaran a la Subdelegació, el vehicle adequat per portar el que calgui a l’administració central. No obstant, m’agradaria remarcar que la lluita per millorar les infraestructures de la nostra província ha de ser una lluita comuna, allunyada d’interessos partidistes. La defensa d’un determinat color polític o d’un altre és absolutament legítima però el millor camí per fracassar en aconseguir els objectius de Tarragona és saltar al terreny de joc amb una altra samarreta que no sigui la que ens uneix a tots, la de Tarragona.
Jordi Sierra és subdelegat del Govern a Tarragona
