La Colònia: ‘Som una mica de tot i de res, a la vegada’

Us definiu com un projecte audiovisual transversal. En quin sentit?

Xavi Ciurans: Ho diem pel concert que farem al Teatre Bartrina. Hi hauran coses més enllà de la música, com vídeos. El fet, però, és que La Colònia és un projecte transversal, en el sentit que hi ha un equip al darrera. No som només musics, també hi ha el David que ens ajuda a portar temes de comunicació, també un tècnic de so, la persona que ens fa la web, dues noies que editen vídeos, l’Arnau que ens ha fet el disseny...

Pepo Busquets: Més que transversal, podríem dir que és multidisciplinar. Normalment, quan muntes un grup, fas la música i després cerques a algú que et faci el disseny o el web. Són gent no inclosa dinis del projecte, el grup els paga. Nosaltres hem iniciat el projecte amb tot inclòs.

I això de fugir de les pressions del mercat?

Tots: És autogestió.

Lluís Chabuch: Des del disseny a l’estètica, decidim el que ens agrada hi tirem endavant.

Pepo: S’entén que tots portem un bagatge al darrera d’anys de treball i feina. Moltes vegades es munten coses de ‘cara a barraca’, en aquest cas munten allò que ens dóna la gana i com ens plau. No pensem si vendrà o no.

Com us heu plantejat la fusió dels dos mons, de la rumba de Gertrudis i el cabaret de Garbuix?

Albert Galcerà: No hi ha rumba! Que quedi clar.

Lluís: És que no és Gertrudis i Garbuix, som el Xavi, l’Albert, el Pepo.

Albert: El que fem és ajuntar energies. El Xavi té moltes coses genials al cap i pot ser nosaltres no teníem tant treballat això de lletres.

Xavi: I a ells els vaig descobrir tocant al Trapezi. Garbuix té una energia musical brutal. Sempre havíem pensat que moltes vegades, quan escoltem música balcànica, els temes es fan molt llargs, l’estructura per mantenir la cançó... Vam pensar que ens agradaria provar-ho...

Albert: No obstant, de la primera idea que vam tenir al que sentirem a partir del 6 d’aril no té res a veure. L’idea origina està molt més desmembrada, s’ha enriquit. Tot el tema balcànic que teniem al cap s’ha anat diluint i alimentant-se d’altres històries.

Als dos senzills que heu estrenat, Boca petita i Mareta, hi ha moments de buidor i d’altres que estan molt plens, que donen ganes de ballar. Com heu treballat aquesta dualitat?

Pepo: En Lluís sempre diu una frase que la tinc gravada al cap: a vegades has de sentir que el que passa no passa de veritat. A nivell musical, l’important és el que no passa. No dir res, a vegades, és millor. Perquè obrir la boca si el que escolto és tan maco...

És a dir, que amb una guitarra i veu pot ser suficient.

Albert: Un tema si funciona amb una guitarra i una veu, és un bon tema, si funciona amb una bateria i una veu, és un bon tema, si funciona amb un rebec sol, és un bon tema.

Però com es nota?

Xavi: És també la sort que tenim de treballar sense pressions del mercat. És com el bon vi, que es guarda, es torna a mirar, es prova, s’escup i es reinventa. Això es fa tenint temps de guardar les coses en un calaix i tornant-les a treure per reconstruir-les.

Xavi: Potser no és el cas de Mareta, però si de Boca petita, que ha estat revisada mil vegades.

Albert: En cap moment hem pensat que havíem de sortit ‘ja’, sinó que quan hem estat segurs de tenir un bon producte hem fet el pas. Si a nosaltres no ens agrada una cosa, no la fem. Que li agradi a la gent és una qüestió secundària.

Sembla difícil etiquetar-vos en un estil. És positiu o negatiu? Cal tenir una etiqueta musical?

Albert: Depèn d’on vagis a comprar. Si vas al Corte Inglés, ho necessites.

Pepo: Les persones necessitem catalogar per definició. El fet que no hi hagi res que s’acosti al que fem nosaltres, vols dir que té molta importància? La qüestió és que si a nosaltres ens agrada, creiem que a la gent també.

Xavi: Els temes tampoc són molt diferents els uns dels altres.

Albert: Però es veritat que si la gent es pregunta: Què fan aquests? Fan jazz? No. Fan rumba? No. Què fan?

Pepo: Vam tenir una feinada per posar una definició a la pàgina web. Que si posem balcànics, mediterranis, d’autor. Som una mica de tot i de res, a la vegada.

La fusió d’estils ha arribat a ser un moda musical.

Pepo: Cardes el que menges. Avui en dia escoltem música de tot arreu. Tenim mil influències, així que acabes posant una mica d’allò i d’això. La barreja, però, és teva.

Albert: I cadascú de nosaltres no mengen el mateix.

La filosofia de La Colònia és passar-s’ho bé.

Tots: Si! I més amb el panorama que hi ha fora.

Cal fugir de l’amargor d’aquests temps i apostar pel vitalisme?

Xavi: Està clar que portem alegria a la gent, també per nosaltres mateixos.

Albert: És teràpia.

Xavi: Quan faig una cançó, a vegades penso:  ‘si la gent no s’alegra potser no ho estàs fent bé’. Però també és anar cap a altres sensacions o coses, a vegades pots sentir-te més tranquil·let i a vegades escapar-te. Sí que és veritat que amb el món que vivim ara... encara que això ja ho deia abans de començar a fer música.

Que la gent vagi a ballar, s’ho passi bé i desconnecti.

Albert: Però no som un grup d’anar a ballar. Som un grup perquè la gent faci el que li doni la gana. Pots ballar o escoltar-ho a casa assegut al sofà.

Però sí que hi hagi bon rotllo.

Albert: No som Bunbury.

El proper 6 d’abril fareu un concert especial al Bartrina. En què consistirà?

Albert: Tenim molta gent que ens ha ajudat, ja que La Colònia és un grup comunitari, que s’apropa a totes les disciplines artístiques. Per dissabte tenim dos ballarins.

Pepo: Per això també surten al cartell, perquè no som nosaltres, som tots. Hi ha una base, com a tot arreu, però després hi ha uns satèl·lits.

Xavi: Hi haurà attrezzos que muntem. Passaran coses, s’actuarà una mica, no per part nostra.

En aquests temps de crisi econòmica i moral què li has de donar al públic perquè escolti la teva música?

Xavi: La qüestió és ser un pesat a les xarxes socials, amb afecte. Després veus el resultat, com la gent escolta els temes que has fet a la web perquè ho mira a Facebook.

Albert: Si busques una recepta, no existeix. Primer ens ho passem bé nosaltres. D’altra banda, nosaltres no compren l’attrezzo, anem a buscar a la brossa i transformen els objectes. La taula de gravació me l’han deixat. Has d’intentar buscar el màxim de recursos amb la mínima despesa. Ningú té diners, però si tots li fotem força, això sortirà endavant. Ja farem diners. L’important és aquesta energia. No cal passar per una discogràfica o el Verkami per obtenir diners. Hi ha altres maneres de funcionar.

Però creieu que el fet de professionalitzar-se implica certs condicionants?

Pepo: És que tots som professionals d’això.

Em referia a llibertat creativa, de fer el que vulguis.

Albert: Si no ets professional tampoc no pots fer el que et doni la gana, artísticament.

Pepo: Moltes vegades, quan dius que ets músic, la gent et pregunta: A què et dediques? Jo sóc músic. Vius una mica de tot el que comporta, de les classes o de tocar...

Hi ha gent que concep la música com un hobby.

Xavi: La Colònia és com un punt d’escapada, tot i que s’acaba convertint en una feina més, ja que hi dediquem moltes hores.

Pepo: El treball s’entén com remunerat, però ens hem passat moltes hores de treball sense remunerar. Evidentment, esperem que algun dia o altre puguem cobrar. De totes formes, t’aixeques al matí i fas el que t’agrada.

Lluís: No es tracta d’anar a guanyar diners, sinó de sobreviure amb el que ens agrada.

L’autoedició és una moda o una necessitat?

Pepo: L’autoedició fa mols anys que va pel món. El último de la fila era un grup autoeditat, perquè ningú creia en la seva moguda. Al final van vendre els drets i ara tots dos viuen com a reis. L’autoedició no és una opció, és una necessitat. A més, ningú como tu sabrà millor com fer-ho. Fa anys, la discogràfica sí que pagava el disc a un artista perquè li sortia rentable. Però ara, si algú et paca un àlbum li has de fer un petó al peu.

Potser tampoc fa falta tenir un disc físicament.

Albert: Però fa il·lusió.

Xavi: Als que ens agrada tenir coses físiques patim amb l’entorn digital. No sóc col·leccionista, però vull dir que és un maldecap. Moltes vegades surten grups d’una història que ens agrada, que editen un single digital i després es perd...

Pepo: Aquesta pregunta, si te la plantegessis en el camp dels llibres, no la faries. El llibre l’agafes, l’obres i l’olores. En la música és com si això s’hagués perdut.

Albert: Els cotxes vells tenen valor i hi ha gent que els col·lecciona.