Divendres, 28 de Juny de 2024

La crisi econòmica afecta seriosament les economies familiars

26 de Juny de 2008, per Miquel Àngel López Mallol

Malgrat que Zapatero continua negant la crisi econòmica, les dades constaten que hi ha mig milió de famílies amb tots els seus membres a l’atur, i segons La Caixa, l’endeutament de les famílies arribarà, durant aquest any al seu límit més alt. Una família que tingui una hipoteca mitja de 142.000 euros a 25 anys veurà incrementada la seva quota mensual en 80 euros el proper any.

D’altra banda, les famílies necessiten que la conciliació deixi de ser un concepte i sigui una realitat. La provisionalitat i la precarietat en el món laboral no només no ajuden de cap manera a conciliar la vida laboral i familiar, sinó que impedeixen formar una família. Es necessita estabilitat en el treball i a l’Estat cada vegada hi ha menys estabilitat i menys treball.

Amb el govern de Zapatero les famílies reben menys ajudes ja que la despesa social en polítiques de família ni tan sols s’ha vist incrementada alhora que ho feia la inflació. Les dones alemanyes reben 154 euros per fill, a Luxemburg 216 euros (ambdós països sense límit de rentes). La mitjana europea és de 125 euros per fill. A Espanya, les dones reben menys de 25 euros i el 85% no pot rebre’ls pels límits d’ingressos.

El nul recolzament a la família del govern socialista és especialment greu en aquest moment de crisi per que és el nucli familiar el que, en moments com el que afrontem, és capaç d’evitar importants conflictes socials.

En l’organigrama i la estructura del govern de Zapatero queda clar la poca importància de la família. Les polítiques destinades a aquest tema resten amagades i diluïdes entre els grans problemes de l’educació i els grans temes de l’esport.

En aquests moments en la que necessita realment una família és un govern que dugui a terme polítiques de futur i no mesures electorals que es quedin en polítiques a aplicar a curt termini.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (6)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Joan  07 de Juliol de 2008

Joanet

 Per cert on éreu a la processó de Sant Pere del dia 29 de juny?

Una pregunta  28 de Juny de 2008

Un de Reus, com el Mallol

 Sr. Mallol, vostè pot contestar aquest comentari. Li demano, si el llegeix, que ho faci: Per què recolza el PSC i no CiU a Reus? Per què en el cas que CiU empatés o guanyés als socialistes, vostè votaria pel PSC? No ho entenc.

Comentari  28 de Juny de 2008

Ganxet

 No vull entrar a discutir les xifres que aporta el Miquel Àngel, perquè cada partit les usa com vol.Però sí he de dir-li que malgrat no m'agradi el tarannà del PP, en matèria econòmica, les polítiques populars són més fiables, riguroses i fins i tot en certa manera honestes. Si el PSOE aprengués aquesta manera de funcionar del PP, seria invencible. Però està subjecte a prejudicis d'esquerres i no se'n pot sortir.

fina  27 de Juny de 2008

tota la culpa de qui es?

Resulta que ara la culpa de la crisis la te el govern del Zapatero: que els arabs pugin el preu del petroli que els bancs pugin l¨interes dels prestecs tambe en te la culpa i ja no diem de la crisis de Europa i a qui lis interesa que ho creiem?
Seguramen tots aquets que els critiquen auran cobrat una ajuda per tindre un infan o ara la retornada dels 400 euros i alguna mes .No critiquem mes i com diu l´Ana l´atur sempre ha existit i
ara no podem estar sense no tindre res un bon cotxe una bona tele un bon mobil ultima generacio.....Aixo ja es veie vindre ja fa molt de temps ja en l´altre govern pero que hi farem.
lo que diu l ´ana ens hem enganyat nosaltres mateixos i hem volgut arribar on no podiem arribar.

cor  27 de Juny de 2008

El sou dels polítics

 Primer que tot he de dir que el comentari de l´Ana el trobo molt acertat i que pertant hi estic totalment dacord.
Ara tinc que dir que el Sr.Mallol, com tots els polítics els agrada molt això de fer demagògia però que a la fí tots pensen en el mateix que és el poder i els diners, si no que hem digui ell mateix perquè cap polítc de dretas, esquerres o de centre tan predicar i tan defensar al pobre ciutadà, no proposent rebaixar el seu propi sou que en general és astronòmic ? Si un dia el Sr.Lopez Mallol obté l´alcaldia de Reus es conformarà cobran la meitad del que cobra l´alcalde actual? Si és aixì que m´ho digui que votarè per ell.Cal pensar que tenim un veritable exèrcit començant pel president de La Generalitat que cobren sous molt, però que molt elevats i són diners públics que podríen servir per ajudar a les persones, com ells diuen, necessitades. Però està clar que una cosa és predicar i una altra es fer el que predicas.

Ana  26 de Juny de 2008

Quina crisi?

Doncs els diumenges les botigues de menjar preparat no diuen el mateix. Hi ha les mateixes cues que sempre. I els restaurants encara no conec cap que hagi tancat. I per Sant Joan la coca l'han comprat de la més bona. Les perruqueries continuen estan plenes i no he sentit parlar sobre el tancament de cap pub ni cap disco. De tot lo que estic parlant són articles de luxe i no de primera necessitat, i no veig jo que els afecti. I no parlo només d'una franja d'edat sinó que això pot implicar a molta gent.

Normalment quan una família està passant per una mala situació lo primer que fa es apretar-se el cinturó. I per això ha de deixar de consumir els articles de luxe. Jo també vaig passar una mala situació i li puc assegurar que em vaig passar una bona temporada fent-me el tint a casa i deixant luxes com anar al cinema, de copes, i més, i en comptes de comprar Marlboro comprava Fortuna. Lo que si que és inevitable és que la societat i el consum de la mateixa ha canviat i el "desenfreno" del consumisme costa molt de parar. Qui ens hauria de dir fa 15 anys que tindríem un telèfon mòbil a la butxaca, internet a casa, mp4, psp..... cotxes d'última generació i si són de marca millor.

No ens estem de res i si que s'ha de reconèixer que els productes de consum diari han pujat, però no ha estat aquí només està passant a nivell mundial. No es culpa del president del govern espanyol si no de la sitació actual a nivell mundial. No fa tant que la barra de 1/4 valia 40 ptes. I ara val 150. Ja ha plogut i ha pujat. Es de tots conegut que els sous actuals no donen per molt, no és el cas de tothom, però un s'ha d'adaptar a les possibilitats de la seva butxaca.

On no es pot fer res és en les situacions on la gent no ha calculat les seves possibilitats. Si no es pot viure en un xalet i s'ha de viure en un pis de 80m doncs es viu. No es pot viure més enllà de les nostres possiblitats, aquesta potser si ha estat la nostra crisi, la crisi del nostre càlcul personal. Ja li dic jo, m'agraden molt els audis però m'he comprat un SEAT, mateix motor però preu més assequible. No tothom pot pagar un audi. M'agrada molt viatjar però porto 2 anys sense fer-ho, perquè tinc altres gastos i lo que no faré serà treure un crèdit personal. Ens hem enganyat nosaltres mateixos, i hem volgut arribar on no podíem arribar. És lo que hi ha.

El tema de la construcció era de preveure, qui compraria tantes vivendes com s'estaven construint. No podia ser. Les constructores mentre han estat guanyant no han dit res, però ara que s'ha acabat el broquil, ara hi ha crisi. Entenc que hi haurà moltes famílies en mala situació per culpa de l'atur, però l'atur sempre ha existit. Jo també l'he viscut i li puc assegurar que no és plat de bon gust. I per cert va ser durant la primera legislatura del PP.

Reportatges