Aniversaris!

El passat dissabte vaig anar al Museu d'Art i Història de Reus, a la plaça de la Llibertat. No hi vaig anar per a veure els gegants que hi ha al vestíbul i polemitzar sobre el seu estat de conservació i/o la necessitat de fer-los sortir, els dies de Festa Major, en lloc del clons d'en Ramon Ferran, ja que aquest és un debat del qual ja s'encarreguen d'altres opinadors radiofònics. Hi vaig anar per a veure una exposició, suposadament commemorativa, dels vint-i-cinc anys de l'Anada a l'Antiga Reus-Salou-Reus, que s'ha instal·lat a la Sala Quatre del Museu.

Com és costum en moltes, per no dir totes, les exposicions que es fan a Reus, estava absolutament sol. Només una trista càmera de seguretat, en un racó de la sala, vetllava els meus passos. Una situació que, per contra, em va permetre gaudir de la mostra fotogràfica amb tota la tranquil·litat del món, usant tot el temps que necessitava per a veure, detingudament, les cinquanta fotos que el Niepce hi té exposades. No entraré a fer cap valoració artística, ni faré reflexions sobre la selecció de les instantànies exposades, que de ben segur podrien haver estat una mica més encertades, però en conjunt es tracta d'un testimoni, social i gràfic, d'una de les celebracions més entranyables que es fan a la nostra ciutat.

Observant-les, una a una, vaig poder recordar vivències intensament viscudes alguns anys enrere amb el Joan Oliva, la Neus Nolla, el Joan Royo, el Quimet Gavarró, la Juli o el Josep Arnau entre tantes altres persones més que, malauradament, ja no es troben entre nosaltres. No sé quan de temps hi vaig estar, potser mitja hora, potser tres quarts o una hora, no ho sé. Però foren uns minuts intensos, emotius i de molts bons records, fet comprensible per la meva vinculació al llarg de molts anys.

És una llàstima, però, que el visitant anònim d'aquesta mostra de fotografies, desconeixedor de la realitat de l'Anada a Salou, marxi, només, amb la percepció de les imatges gravades en la seva retina i que ningú s'hagi molestat a complimentar les instantànies amb textos explicatius, o com a mínim referencials, d'allò que es pot observar en cada una. Considero, ben modestament, que el fet d'haver elaborat un plafó explicatiu del què és l'Anada, o la col·locació de petites anotacions a peu de cada foto, hagués enriquit, substancialment, aquesta exposició, alhora que els visitants haurien sortit amb una millor comprensió general de l'Anada.

Per altra banda, crec que si el què es buscava és commemorar els 25 anys de l'Anada a l'Antiga hagués estat tot un detall, per part de l'organització, fer referència a les persones que, els dies de la festa major de l'any 1983, s'engrescaren a realitzar els preparatius de la primera Anada a Salou i, per què no, de totes aquelles altres persones anònimes que, any rere any, han fet possible la reminiscència de l'inici, per allà els anys 20 del segle passat, de la temporada de banys a Salou.

Però, no és fins que surto de la Sala Quatre que ho veig clar!. Un cartell al lateral de la porta d'entrada indica que la mostra no ha estat realitzada pel Niepce, sinó que és "obra" de la FRAC! És en aquest moment que pren sentit l'alt "nivell" de l'exposició! És per això que algunes de les cares de les moltes fotografies dels darrers anys em sonaven d'alguna cosa?

Bona Festa Major!