El govern estatal argumenta que les mesures d’austeritat (1) aplicades fins ara per l’executiu estan donant el seu fruit en una evolució positiva de les dades del mercat de treball i que, per tant, cal insistir en aquest camí de reformes que ens portaran a la sortida de la crisi. No obstant, centrant-nos en el que fa referència a les dades del mercat de treball veiem que la realitat és molt diferent a la que explica el govern i que molts dels grans mitjans de comunicació i de persuasió reprodueixen.
Les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) del tercer trimestre del 2013 mostren que la desocupació s’ha reduït en 72.800 persones i que la taxa d’atur baixa un 0,28%, ambdues dades respecte al trimestre anterior. Això ens deixa un total de 5.904.700 persones aturades i una taxa d’atur del 25’98%. Es obvi que aquestes dades són escandaloses però, a més, si aprofundim en la informació que ens ofereix l’EPA veiem que hi ha moltes dades que desmunten qualsevol teoria sobre l’evolució positiva del mercat de treball.
Una primera consideració és que aquesta reducció es produeix per una disminució de la població activa ja sigui per jubilació, emigració (2) o desistiment en la recerca de feina, així entre Juliol i Setembre s’han creat realment sols 39.500 llocs de treball. Altres dades dramàtiques que trobem a l’EPA del 3r trimestre és que els aturats i aturades de llarga durada (més d’un any a l’atur) sumen ja 2.898.900 persones; d’aquestes 2.176.600 són persones aturades des de fa més de dos anys i, el que és pitjor, sense cap perspectiva de millora i subsistint amb minses ajudes de 426€ o moltes ni això. En aquest sentit l’EPA també estableix que hi ha 1.807.700 llars amb tots els seus membres a l’atur. Alhora no hi ha que oblidar que l’atur juvenil (menors de 25 anys) continua per damunt del 54%.
Un altre element a tenir en compte és el caràcter estacional d’aquestes dades ja que recullen l’evolució del mercat de treball durant la temporada estival, el qual esta molt lligat al turisme, i que, per tant, caldrà veure com evoluciona la taxa d’atur en els propers mesos i trimestres. També destacar que si fem una comparativa desestacionalitzada l’atur ha augmentat en aquest trimestre un 0,21%. Tampoc hi ha que oblidar el fort impacte de les mesures d’austeritat en l’ocupació pública on en el 3r trimestre hi ha 12.600 persones menys en aquest sector que s’acumulen ja a les desenes de milers més que en trimestres anteriors han perdut la seva feina. Aquestes darreres dades es concreten en un empitjorament dels serveis públics tals com sanitat, educació o serveis socials ja de per si molt castigats per l’aplicació d’unes mesures molt lesives per als drets socials de la majoria de les classes populars. Així mateix, cal destacar que pel que fa a les dades interanuals l’atur augmenta en 126.700 persones, un 2,2%, i que, per tant, encara s’està destruint ocupació tot i que a menor ritme. En aquest sentit és obvi que disminueixi el ritme de destrucció d’ocupació quan es tenen prop de 6 milions de persones aturades. Totes aquestes dades evidencien que la llum que diu el govern estatal que veu al final del túnel no és la de la sortida de la crisi sinó més bé la d’un altre tren que ve contra nosaltres.
Finalment, a part de totes aquestes dades el que cal destacar és que el que realment s’està produint és un canvi de model en les relacions i condicions laborals que regeixen el mercat de treball. Un procés de canvi que s’accelera molt amb aquesta crisi ja que esta sent aprofitada per infringir una derrota històrica a les classes populars i treballadores de l’Estat espanyol. Aquest canvi de model, per suposadament ser més competitius a nivell internacional, es tradueix en la generalització de la precarietat laboral, que no és altra cosa que temporalitat, inestabilitat, salaris de misèria i condicions laborals pèssimes. Un exemple clar d’aquest canvi de model el mostren les dades de l’EPA d’aquest darrer trimestre on es detalla que la majoria de contractes que s’han realitzat són temporals i molts d’ells a temps parcial i de mala qualitat. Contractes insuficients per a una vida digna i que el que fan és crear el que als Estats Units s’anomenen working poors”, treballadors pobres, és a dir, persones que tot i tenir una feina estan per sota del llindar de la pobresa i que, per tant, han de vendre la seva força de treball en dos o tres feines per poder arribar a final de mes. Aquest és un exemple clar d’explotació.
Un canvi de model cap al que ens endinsem que s’expressa públicament amb les continues declaracions d’empresaris, banquers i representants de la Troika (formada per el Banc central Europeu, el Fons Monetari Internacional i la Comissió Europea). En aquest sentit només cal llegir les darreres declaracions o propostes del president de la CEOE (la gran patronal espanyola) dient que: “els aturats han d'acceptar qualsevol treball per dolent que sigui i per males condicions que tingui”, o del president de l’Eurogup demanant que cal “treballar més llarg i més dur”, sense oblidar les declaracions del vicepresident econòmic de la comissió europea donant suport a la proposta de l’FMI de baixar els salaris un 10%. Aquesta és la seva proposta: treballar més per menys i sense protestar. Una proposta clarament favorable als interessos de classe d’una minoria privilegia formada per grans empresaris i fortunes i desenvolupada pels seus governs amics. Un model basat en l’atur i la precarietat que fa augmentar les desigualtats i la pobresa i que empitjora les condicions de vida de les classes populars.
Cal doncs conscienciar-se d’aquesta situació i prendre partit, és a dir, empoderar a la majoria de la població i autoorganitzar-se col·lectivament per acumular poder popular, canviar la correlació de forces i així transformar la realitat. Només amb una mobilització contundent, sostinguda en el temps i el més unitària possible, acompanyada de la construcció d’alternatives des de baix, horitzontals i assembleàries es podrà donar una resposta política i social favorable a les classes populars i treballadores.
